Resultats de la cerca

Juntament amb Enders i Weller que compartiren amb ell el premi Nobel de medicina el 1954, descobrí noves tècniques de cultius de virus que facilitaren el coneixement de nous tipus i l’obtenció de vacunes contra malalties víriques, especialment la poliomielitis

El 1948 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el mateix any guanyà per oposició la plaça d’intern de cirurgià d’urgències de l’Hospital Clínic i ajudant de pràctiques de la facultat Per tal d’especialitzar-se en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica COT, amplià estudis becat al Nutfield Orthopaedic Centre, a Oxford, sota la direcció de Josep Trueta 1949-53, el qual el 1958 li dirigí la tesi sobre els efectes de la poliomielitis En tornar, treballà a l’Hospital d’Infecciosos actualment Hospital del Mar fins el 1965, i es dedicà sobretot a tractar les seqüeles de la …

Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió

A cinc anys, gràcies a un tractament mèdic superà sense seqüeles una greu poliomielitis, experiència que decidí la seva vocació per la medicina És responsable del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de la Vall d'Hebron, que el 1984 introduí el tractament de la leucèmia mitjançant transplantaments del moll de l’os a l’Estat espanyol A la fi de la primera dècada del segle XXI aquest servei havia realitzat prop d’un miler de trasplantaments a nens malalts de càncer, xifra que duplicava la de qualsevol altre hospital de l’Estat espanyol El 2012 el Servei rebé el màxim…

Fill de músics, inicià la seva formació pianística a tres anys i el 1946 començà a estudiar amb Vicente Scaramuzza, fins que el 1948 hagué de deixar els seus estudis durant un any a causa d’una poliomielitis Un cop recuperat, el 1949 oferí el seu primer concert El 1956 tocà al Teatro Colón dirigit per Lorin Maazel i el 1960 obtingué una beca del Govern francès que li permeté ampliar els seus coneixements amb Marguerite Long El 1961 aconseguí el tercer premi al Concurs Long-Thibaud de violí i piano Consagrat a Europa, el 1966 debutà als Estats Units en el Festival de Standford L’…

Estudià cant a París i debutà el 1932 a l’Òpera de Montecarlo com l’Elisabeth de Tannhäuser Un any després interpretà a l’Òpera de París el paper d’Ortrud Lohengrin Entre el 1933 i el 1936 cantà al mateix teatre òperes de R Wagner, R Strauss, F Halévy, WA Mozart i G Verdi, entre d’altres El 1935 es presentà com a Brunilde La valquíria a la Metropolitan Opera House de Nova York i hi reaparegué al llarg de les sis temporades següents, gairebé sempre amb òperes de Wagner, autor en el qual s’especialitzà Una poliomielitis l’obligà a retirar-se temporalment dels escenaris el 1941 i no hi…

Una poliomielitis que patí durant la seva primera infantesa li afectà l’ús de les cames Començà els estudis de violí a quatre anys a la seva ciutat natal, i quan en tingué deu ja oferí nombrosos concerts i recitals al seu país Es perfeccionà a la Juilliard School de Nova York amb Ivan Galamian i Dorothy DeLay Debutà al Carnegie Hall el 1963 i un anys després guanyà el Concurs de Leventritt Aquest fou l’inici d’una espectacular carrera com a solista, amb actuacions regulars a Europa i Àsia amb les millors orquestres i els millors directors Tornà a Israel el 1965 i debutà a la Gran…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, però hagué d’abandonar aquest instrument a causa d’un atac de poliomielitis i començà a estudiar violoncel Fou alumne del Conservatori de Música de París i deixeble de Gerard Hekking i Paul Bazelaire Substituí Pau Casals en el trio que formava amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot Posteriorment actuà amb Henryk Szeryng i Wilhelm Kempff Del 1937 al 1939 fou professor de l’Escola Normal de Música de París, i del 1941 al 1949, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat L’any 1948 feu la seva primera gira pels Estats Units El seu…

Estudià medicina a la Universitat de Torí, on entrà en contacte amb Salvador Luria i Rita Levi-Montalcini , que l’influïren molt en el seu decantament pels estudis de citologia i amb els quals collaborà Es graduà el 1936 Mobilitzat en 1936-42, fou ferit al front rus i posteriorment s’uní a la Resistència Després de la Segona Guerra Mundial, retornà a la recerca i a la docència i el 1947, amb Rita Levi-Montalcini, anà als EUA Després de dos anys al laboratori de Luria a Bloomington Indiana, passà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1949, on el 1955 isolà la primera cèllula mutant del…

D’origen holandès i de l’alta societat nord-americana, estudià dret a Harvard i es casà amb una neboda del president Theodore Roosevelt Membre del partit demòcrata, fou senador de l’estat de Nova York 1910-13 i secretari adjunt de la marina 1913-20 Un atac de poliomielitis 1921 el deixà paralític de mig cos Governador de l’estat de Nova York 1929-32, féu cara a la depressió del 1929 amb mesures econòmiques intervencionistes Elegit president dels Estats Units 1932, fou reelegit ininterrompudament fins a la seva mort Rodejat de collaboradors de mentalitat liberal, impulsà la reactivació de l’…