Resultats de la cerca

Estudià peritatge industrial Militant del Partit Socialista del País Valencià  des del 1977, el 1979 fou elegit alcalde de la seva localitat natal Director general de mitjans de comunicació de la Generalitat Valenciana 1981-88 i president de la Diputació de València 1983-88, l’any 1988 fou designat director general d’institucions penitenciàries, i el 1993 rellevà José Luis Corcuera com a ministre de l’interior, càrrec el qual dimití el 1994, arran de la fugida de l’exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán Passades les eleccions generals del 1996 encapçalà, junt amb Vicent Garcés, el…

Enginyer geòleg de professió, s’uní al Partit Democràtic senegalès, del qual el 1998 fou secretari general a la seva regió Exercí diversos càrrecs governamentals relacionats amb els recursos miners i l’any 2001 fou nomenat ministre de Mines i Recursos Energètics, funció que conservà en ser nomenat ministre d’Estat i també alcalde de Fatick el 2002 L’any següent fou nomenat ministre de l’Interior i portaveu del Govern, i el 2004 el president Abdoulaye Wade el nomenà primer ministre Director en la campanya per a la reelecció d’aquest el 2007, dimití i el mateix any fou nomenat president del…

Llicenciat en administració d’empreses, ha estat conseller delegat de les empreses ADELTE Group, enginyeria per a ports i aeroports, i EFS Equipo Facility Services, grup d’empreses per al manteniment de terminals i equips electromecànics Responsable de la secció de bàsquet dins de la directiva del Futbol Club Barcelona  presidida Joan Laporta del 2003 al 2005, aquest darrer any dimití el càrrec juntament amb Alexandre Rosell  i altres directius per discrepàncies amb Laporta Després de l’elecció de Rosell com a president del club juliol del 2010, fou vicepresident primer i…

Publicà diverses apologies en favor de la monarquia espanyola contra França el 1634, contra Catalunya el 1640 i contra el Portugal independent el 1642 La Súplica de la muy noble y muy leal ciudad de Tortosa en ocasión de las alteraciones del Principado de Cataluña 1640, 122 f, apareguda anònimament i presumptament escrita per un autor tortosí, però que en realitat fou obra d’Adam de la Parra, segons indica un aviso de José Pellicer, constitueix la primera justificació àmplia del comportament del govern del comte duc d’Olivares, protector i mecenes d’Adam de la Parra tot i que el 1642 aquest…

Cursà història, estudis que no acabà, i de molt jove s’involucrà en política Ingressà a la Lega Nord , partit del qual el 1998 esdevingué secretari a Milà, i el 1999 fou nomenat director de Radio Padania Libera, l’emissora de la formació, on començà a ser conegut per l’agressivitat del seu llenguatge, que els seus rivals polítics qualificaren de demagògic i xenòfob Diputat al Parlament Europeu 2004, fou regidor a l’Ajuntament de Milà i el 2008 fou elegit diputat al Parlament italià, on destacà pels seus allegats contra la immigració El desembre del 2013 fou elegit secretari federal de la Lega…

Fill de pagesos pobres, cap a vint anys emigrà a la capital, on s’inicià en el teatre com a actor i també com a músic Participà en treballs de recopilació del folklore xilè i a través d’aquesta activitat conegué, el 1957, Violeta Parra, que l’animà a compondre i interpretar les pròpies cançons Aquest mateix any debutà als escenaris i des dels primers anys seixanta feu gires teatrals per Europa, tant a la part occidental com al bloc soviètic Director artístic del collectiu folklòric Cuncumen, en 1963-70 fou membre de la direcció de l’institut teatral de la Universitat de Xile, d’on fou…

Llicenciat en dret, fou regidor de l’Ajuntament de València 1991-96, on fou primer tinent d’alcalde, delegat de Transports i president de l’empresa municipal de transports Diputat al Congrés pel Partido Popular 1996-2002, en 1997-99 ocupà el càrrec de conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana Posteriorment fou secretari d’estat d’Administracions Territorials 1999-2000 i delegat del govern al País Valencià 2002 En les eleccions a les Corts Valencianes del maig del 2003, fou elegit president de la Generalitat Valenciana, després d’una forta pugna amb Eduardo Zaplana…

Ingressà al Seminari de Vic, on rebé una àmplia formació humanística i sòlids coneixements artístics sota el mestratge de Josep Gudiol Deixà els estudis eclesiàstics i a mitjan primera dècada del segle XX començà a collaborar en publicacions d’àmbit local, guiat pel canonge Collell , i inicià també una carrera literària que tingué un primer reconeixement l’any 1911 amb els premis dels Jocs Florals d’Olot i de Girona per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i el poema noucentista Transformacions , i en el mateix certamen a Barcelona el 1913 amb el Poema de la Pedra , sobre la…

De nom de soltera Hillary Diane Rodham, es graduà en ciències polítiques al Wellesley College el 1969 i en dret a la Universitat de Yale el 1973 El 1975 es casà amb Bill Clinton , i el mateix any  s’incorporà a la facultat de dret d’Arkansas, estat del qual fou també Primera Dama els anys en què el seu marit en fou governador 1979-1981, 1983-1992 pel Partit Demòcrata Simultàniament, exercí l’advocacia en un despatx 1979-93 Aquests anys, junt amb el seu marit fou acusada de prevaricació en un negoci immobiliari fallit cas Whitewater, de la qual fou exonerada l'any 2000 i d'haver-se enriquit…

Durant els anys que cursà dret a la Universitat de Roma 1942-45, fou cap del moviment dels estudiants catòlics Diputat democratacristià ininterrompudament des del 1946, es formà a l’ombra d’Alcide De Gasperi, a les ordres del qual fou subsecretari d’Estat els anys en què aquest fou primer ministre Després de la mort de De Gasperi, esdevingué un dels líders més prominents de la Democràcia Cristiana ocupà, d’ençà del 1954, diversos ministeris entre els quals cal esmentar els de Finances, Defensa, Indústria i càrrecs parlamentaris de primer ordre, a més de presidir els governs dels anys 1972,…