Resultats de la cerca

Fill de Jaume II d’Anglaterra i de la seva segona muller, Maria de Mòdena La revolució del 1688 obligà la seva família a exiliar-se Fou exclòs del tron britànic per l' Act of Settlement 1701, i, malgrat l’ajut de Lluís XIV de França i els seus partidaris a Escòcia jacobita , la seva posició política s’afeblí ràpidament a causa de les seves conviccions catòliques Fracassà un intent seu de promoure un aixecament a Escòcia 1715

Fill de Jaume d'Anglaterra Nomenat regent pel pare, que estava malalt, fou enviat a París el 1744 per a planejar la invasió d’Escòcia d’acord amb els rebels escocesos, però no es portà a terme fins el 1745 i sense l’ajut francès Carles desembarcà a Escòcia, i a Edimburg proclamà rei el seu pare i envaí Anglaterra, però hagué de retirar-se'n i el 1746 tornà a França i a Anglaterra Alliberat, vagà d’incògnit per Europa menant una vida de disbauxa A la mort del seu pare adoptà el títol de comte d’Albany

Duc de Madrid Net de Carles Maria Isidre de Borbó i nebot del comte de Montemolín El 1866 es casà amb Margarida de Borbó, filla del duc de Parma, i reorganitzà el carlisme En el seu primer manifest polític 1869 prometé la defensa de la unitat religiosa, la descentralització política i el proteccionisme econòmic El mateix 1869 féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la collaboració de Ramon Cabrera El 1872 impulsà la lluita carlina que s’estenia a Catalunya —on prometé derogar el decret de Nova Planta—, al País Basc i a Navarra, lluita que continuà després de la…

Era fill de l’infant Carles -Maria Isidre, fundador del carlisme Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i hom intentà el seu casament amb la reina Isabel II Jaume Balmes prestà suport a aquest projecte Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la segona guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebellió militar des de Sant Carles de la Ràpita Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron Tortosa, 23 abril 1860 i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles, invalidà la renúncia

Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del pacte imminent…

Fou ajudant de camp dels generals Savalls i Castells i secretari del pretendent Carles VII És molt interessant la correspondència que, a través de Joan Bardina, mantingué amb Enric Prat de la Riba, on manifestà els seus ideals catalanistes El pretendent Carles VII li atorgà, el 1890, el títol de comte de Coma de Prat

Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Jaume III , fill del pretendent carlí Carles VII Féu estudis militars a Àustria i ingressà a l’exèrcit rus, amb el qual participà en la guerra russojaponesa 1904 A la mort de Carles VII 1909, proclamà els seus drets a la corona d’Espanya i reorganitzà el carlisme Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari dels aliats i estigué confinat a Àustria El 1918 publicà un manifest en el qual desautoritzava els carlins que s’havien declarat partidaris…

Fill gran de Xavier de Borbó-Parma S’establí a Espanya el 1957, participà en les concentracions anuals de Montejurra i els anys seixanta refundà el carlisme , al qual donà un caràcter democràtic, socialista i federalista Expulsat per les autoritats franquistes el 1968 a causa de la seva activitat política, el 1975 rebé la successió dinàstica del seu pare El 1976 el seu germà Sixt de Borbó-Parma Pau, Gascunya,  22 de juliol de 1940, cap de la facció integrista i franquista del carlisme, li’n disputà el lideratge i, amb el suport d’elements d’ultradreta i dels serveis…

Vuitè marquès de Tamarit Passà al servei de Carles Maria dels Dolors de Borbó 1868 i intervingué en el seu nomenament com a pretendent carlí Assistí a les juntes carlines de Londres 1868 i Vevey 1870 i negocià crèdits per a finançar l’alçament carlí del 1872 i la guerra subsegüent, durant la qual fou comissari del pretendent a la zona de Tarragona i Lleida El seu nebot, Josep de Montserrat de Suelves i de Montagut

Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860