Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Carl David Anderson
Física
Físic nord-americà.
El 1930 començà un estudi exhaustiu de les partícules ionitzades produïdes pels raigs còsmics Mitjançant una càmara de Wilson, situada en l’interior d’un potent camp magnètic, observà el 1932 l’existència efectiva del positró, predit per Dirac però no observat fins llavors Això li valgué el premi Nobel de l’any 1936, conjuntament amb Victor F Hess Continuà les seves investigacions i el 1936, amb Seth Neddermeyer, identificà el μ-mesó o muó, que semblava ser la partícula prevista teòricament per Yukawa el 1935, cosa que posteriorment no es confirmà Membre de la National Academy of…
Francesc Xavier de Garma i de Duran
Arxivística i biblioteconomia
Heràldica
Heraldista i arxiver.
Des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1747 És autor d' Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón, obra prevista en dotze volums, dels quals n'escriví quatre i en publicà dos 1753, i de Mapa del obispado de Barcelona…
Aristides Maria Pereira
Política
Polític de Cap Verd.
Radiotelegrafista, fou destinat a Guinea-Bissau, d’on arribà a ser cap dels serveis de telecomunicacions Des del final de la dècada dels anys quaranta s’involucrà en la lluita per la independència i cofundà el Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC el 1956, del qual fou secretari general 1973 i el principal líder, juntament amb Amílcar Cabral Assolida la independència 1975, esdevingué el primer president de Cap Verd El 1980 l’enderrocament de Luis Cabral germà d’Amílcar a Guinea-Bissau el distancià d’una prevista unió d’ambdós territoris de l’excolònia…
Émile Benveniste
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès, catedràtic de gramàtica comparada al Collège de France.
La seva obra mestra en el domini de l’indoeuropeisme fou Origines de la formation des noms en indo-européen 1935, que destruí la vella noció que l’indoeuropeu presenta una gran multiplicitat de formes en les arrels, i, emprant la teoria de les laringals, prevista per Saussure i a la qual l’hitita dona suport, arribà a reduir tota arrel indoeuropea a la forma canònica C e C, essent C qualsevol consonant i e l’única vocal postulada en l’indoeuropeu primitiu Aquest llibre havia d’ésser només el primer volum d’una obra, però la seva continuació s’hagué de reduir als estudis parcials…
Muḥammad al-Barādi’ī
Política
Polític i diplomàtic egipci.
Llicenciat en dret per la Universitat del Caire 1962 i doctor en dret internacional per la Universitat de Nova York 1974, el 1964 treballà al Ministeri d’Afers Estrangers, i fou membre de la delegació permanent egípcia a les seus de l’ONU a Ginebra i a Nova York El 1984 s’incorporà a l' Agència Internacional d’Energia Atòmica AIEA de l’ONU, en la direcció general de la qual el 1997 rellevà el suec Hans Blix Confirmat per a un segon mandat el 2001, entre el setembre del 2002 i el gener del 2003 dirigí, amb el mateix Blix, les investigacions sobre el presumpte arsenal d’armes de destrucció…
Huldrych Zwingli
Història
Reformador suís.
Estudià a Berna 1497, a Viena 1498 i a Basilea 1502, en contacte amb els humanistes fou mestre en arts 1506 Sacerdot 1506, fou rector a Glaris 1506-16 i a Einsiedeln 1516-18 i canonge de la catedral de Zuric 1521-22 Després de conèixer les 95 tesis de Luter, també ell protestà contra la predicació de les indulgències 1518 Influït pel pensament de Luter, inicià 1520 la predicació de la Reforma, començant per combatre l’enrolament de soldats suïssos en els exèrcits estrangers, sobretot entre la guàrdia pontifícia, i n'obtingué la prohibició pel consell de Zuric 1522 s’oposà després al dejuni…
Oliba I de Cerdanya-Besalú
Signatura d’Oliba I de Cerdanya-Besalú, en una còpia del segle XII de la donació feta per Miró Bonfill a Sant Pere de Besalú
© Fototeca.cat
Història
Comte de Cerdanya amb els pagus de Berga i Conflent (965-988) i de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988).
Tercer fill mascle del comte Miró II el Jove i de la comtessa Ava En morir el seu pare 927 sembla que la modalitat de successió prevista era l’heretatge indivís i el govern conjunt dels quatre fills — Sunifred , Guifré , Oliba i Miró —, però, atès que aquests eren menors d’edat, la comtessa Ava els tutelà i administrà els comtats alguns anys, durant els quals Oliba apareix documentat per primera vegada el 936 comprant unes terres del Vallespir amb la seva mare En arribar a la majoritat, Oliba degué collaborar amb Sunifred en el govern de la Cerdanya —ambdós assistiren el 953 a…
Ramon Berenguer II de Barcelona
Sepulcre de Ramon Berenguer II de Barcelona (segle XIV), obra de Guillem Morei, a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1076-82), fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d’ Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II de Barcelona.
El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…
Manuel (o Anscari) Mundó i Marcet
Historiografia catalana
Paleògraf i historiador.
L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on va ser catedràtic de paleografia i diplomàtica Fou també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la Biblioteca de…
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux rebent la Medalla d’Or de la Generalitat
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Fill de Pere Coromines i Montanya Estudià a la facultat de filosofia i lletres de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge foren mestres seus Joaquim Balcells, Massó i Torrents, Nicolau d’Olwer i Carles Riba Completà estudis a Montpeller 1927 amb Maurice Grammont i Georges Millardet, a Madrid 1928 amb Menéndez Pidal i Américo Castro, a Zuric 1929 amb Louis Gauchat, Arnald Steiger i Jakob Jud, i a París 1930 amb Oscar Bloch, Mario Roques i Antoine Meillet Es doctorà a Madrid amb un treball sobre Vocabulario aranés 1931 Pompeu Fabra l’introduí 1930 a les…