Resultats de la cerca

Era fill dels comtes de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta i Ermengarda En retirar-se el seu pare a Montecassino 988, sembla que Ermengarda i els seus fills governaren tots els comtats indivisament A la mort de la mare 994, Bernat heretà en exclusiva els comtats de Besalú, Vallespir i Fenollet, i el seu germà segon, Guifré , heretà els de Cerdanya i Conflent Bernat es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona Fou un governant ben dotat, polític un poc intrigant i bon guerrer, però de temperament impetuós i ambiciós com el seu pare Oliba Cabreta…

Governà conjuntament amb el seu germà Unifred I, segurament més gran que ell L’any 915 ja fou anomenat comte en vida del seu pare Ramon I de Pallars i Ribagorça, a qui succeí poc després del 920 Sembla que li correspongué especialment l’administració de la part oriental del comtat Vers el 949, a la mort del bisbe Ató de Pallars i Ribagorça, mantingué amb el seu germà la independència eclesiàstica de Ribagorça respecte a Urgell i féu erigir Oriolf com a bisbe privatiu Estigué casat amb Gemona El seu fill Guillem actuà ja com a comte en vida d’ell, almenys…

Fou el primer comte privatiu de Besalú per delegació del seu germà Guifré I de Barcelona, el qual diu que a la seva mort el comtat de Besalú havia d’anar a parar als descendents d’aquest i no als seus Tingué propietats al Rosselló, la Cerdanya, el Conflent, Besalú i el Perapertusès i apareix en documents dels anys 876, 885, 887, 888, 891 o 892 i 903, rebent béns dels seus familiars, comprant terres al monestir de Sant Aniol d’Aguja i fent donacions a Cuixà i la Grassa Estigué casat amb Ridlinda, filla del comte Alaric d’Empúries i de Rotruda, i tingué almenys dos fills coneguts,…

Estudià dret a Tolosa i a Lleida i, després, retòrica a Salamanca Primer professor de dret romà a l’estudi general de Lleida, passà a Barcelona a exercir l’advocació fins el 1584 que fou elegit auditor de l’audiència reial i, poc després, advocat fiscal Obtingué el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona Escriví unes glosses In usaticum ''Alium namque ' i un tractat De Iure Fisci, libroX constitutionum Catalonicarum, commentarii , seguit d’una Brevis summa et explicatio iurium regalium, quae Rex Aragonum et comes Barcinonensis exercet cum debita moderatione in bonis et personis…

Fou succeït pel seu germà Artau I Miró

Fill i successor de Carles II El seu casament 1375 amb la infanta Elionor, filla d’Enric II de Castella, posà fi al llarg període d’hostilitat entre aquest regne i el de Navarra Conclogué un acord París, 1404 amb Carles VI de França sobre els dominis francesos dels reis de Navarra renuncià als comtats de Xampanya, Brie i Évreux, i a la ciutat de Cherbourg rebé el ducat-paria de Nemours Es comprometé envers Ferran I de Catalunya-Aragó a impedir que Anton de Luna, partidari de Jaume el Dissortat, comte d’Urgell, rebés suport des de Navarra i França Reconegué 1390 el papa d’Avinyó,…

Degué apropiar-se del comtat l’any 872, quan Bernat de Tolosa, que era comte d’aquestes terres, fou mort per uns fidels de Bernat Plantapilosa La política del nou comte s’orientà cap a consolidar la independència del comtat, separat aleshores del casal tolosà per això cercà l’aliança del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, i convertí el Pallars en bisbat privatiu, segregat del d’Urgell després del 888 Un intent de compra de la ciutat de Saragossa 884 al Banū Qasī fou desbaratat per un exèrcit cordovès comandat pel general Hasim ibn ‘Abd al-Azīz En el seu temps hi hagué dues expedicions sarraïnes…

Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d’Urgell i Ramon IV de Pallars Jussà, cosí seu També tingué conflictes amb l’església d’Urgell, per la qual cosa morí excomunicat el 1081 El succeí el seu fill Artau II

Associat al govern en vida del seu pare, dirigí abans del 916 la reconquesta de les terres centrals de Ribagorça, envaïdes pels sarraïns de Muḥammad al-Tawīl el 908 Es casà, també abans del 916, amb Toda d’Aragó, matrimoni que li facilità l’expansió per terres de Sobrarb, d’on expulsà els sarraïns i repoblà A la mort de Ramon II, vers el 920, heretà conjuntament amb el seu germà Miró I el comtat de Ribagorça, mentre que els altres germans, Isarn I i Llop I, el Pallars Segons l’historiador àrab al-'Udrī, oferí asil a un fill del rei de Lleida Llop ibn Muḥammad, però…

Vida i obra Estudià el batxillerat a Maó i es relacionà amb iniciatives sorgides a la Menorca del darrer terç del sXIX, i, més concretament, a l’època del Sexenni Revolucionari El 1868 fou cofundador de l’Ateneu de la Joventut de Maó i, el 1869, de la publicació El Eco de la Juventud Advocat de professió, la seva activitat política anà molt unida a una important tasca periodística Fou un dels membres que reorganitzà el Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes 1881-83 En el vessant periodístic, fou director de diversos diaris, com El Comercio 1880-83, on defensà els interessos…