Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Nana Moskouri
Música
Cantant grega.
Féu estudis de música al conservatori i començà d’estudiar lírica operística un defecte en una corda vocal l’obligà a dedicar-se a la cançó lleugera Resultà guanyadora al segon festival de la Cançó Mediterrània, a Barcelona, que fou la seva consagració internacional S'establí més tard a París on ha prosseguit la seva carrera d’intèrpret de cançons, gairebé sempre en francès, però també en anglès i en grec
Roger Schutz

Roger Schutz
© Taizé
Cristianisme
Ecumenista suís.
Pastor protestant, s’installà 1940 al poblet de Taizé, Borgonya, on fundà la comunitat de Taizé , per a la qual escriví una Regla 1953 Observador en el concili II del Vaticà, el 1970 llançà la idea d’un Concili dels Joves , que s’inicià a Taizé el 1974 i que ha prosseguit amb noves trobades, algunes a Barcelona Entre altres obres, és autor de Vivre l’aujourd’hui de Dieu 1958, La violence des pacifiques 1968, Étonnement d’un amour journal 1979 i En toute la paix du coeur 1995 Morí a conseqüència de les punyalades que li infligí una dona psíquicament pertorbada
Roy Owen Haynes
Música
Bateria nord-americà.
De jove tocà en grups de swing de l’àrea de Boston i, a la meitat dels anys quaranta, després de pertànyer a l’orquestra de Luis Russell, començà a treballar a Nova York, sobretot amb Lester Young i Charlie Parker Als anys cinquanta formà part del trio de Sarah Vaughan, i també actuà i enregistrà amb els millors músics de l’època, com ara Bud Powell, Thelonious Monk i Phineas Newborn Els anys seixanta creà el seu propi conjunt i enregistrà l’àlbum Out of the Afternoon 1962 També collaborà amb John Coltrane i Chick Corea, entre molts altres Bateria de gran personalitat, un dels més influents…
Josep Maria Fradera i Barceló
Historiografia
Historiador.
Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 1987, Cultura nacional en una societat dividida Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 1992 i Jaume Balmes Els fonaments racionals d’una política catòlica 1996 Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 1997, volum 6è de la…
Maria Lluïsa Amorós i Corbella

Maria Lluïsa Amorós i Corbella
© Arx. M. Ll. Amorós
Literatura catalana
Novel·lista.
Filla del poeta Xavier Amorós i Solà i germana del també poeta Xavier Amorós , és llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana Catedràtica de llengua catalana i literatura, ha exercit la docència en l’educació secundària S’inicià amb novelles juvenils com Poppis i Isolda 1986, El misteri dels Farrioles 1987, Aquella tardor amb Leprechaun 1988, premi Vaixell de Vapor 1987, Dietari secret 1990, Jardí abandonat 1993, D’on véns, Jan 1994, Una setmana de Pasqua 2000, Me’n torno a Kieran 2008 i El misteri de la capsa magnètica 2015 Amb Els tillers de Mostar 1996 endegà una etapa de…
,
Francesc Xavier Bosch i José
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1972, s’especialitzà en medicina interna 1978 i oncologia clínica 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona En 1982-93 fou epidemiòleg a l’Agència Internacional de Recerca contra el Càncer IARC de Lió França, on collaborà amb Harald zur Hausen en la relació entre el virus del papilloma humà VPH i el càncer de coll d’úter papillomavirus Féu també recerca als Estats Units i a la Gran Bretanya El 1994 s’incorporà a l’Institut Català d’Oncologia ICO com a cap del Servei d’Epidemiologia del Càncer, on ha prosseguit la recerca sobre el…
José María López Piñero
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i de la ciència.
Vida i obra L’any 1957 es llicencià en medicina a la Universitat de València, on es doctorà amb premi extraordinari el 1960 Ha desenvolupat tota la seva carrera en aquesta universitat, primer com a professor encarregat de curs i professor adjunt, i des del 1969 fins a la seva jubilació, el 1998, com a catedràtic d’història de la medicina, primer, i d’història de la ciència a partir de la LRU Inicià la seva formació com a especialista en història de la medicina a l’Institut d’Història de la Medicina de Munic, per suggeriment del seu mestre Pedro Laín y Entralgo El mateix Laín li proposà com a…