Resultats de la cerca

Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Viena, on es doctorà 1971 amb una tesi sobre física de neutrons Ha estat professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts MIT, de la Universitat Tècnica de Munic, de la Universitat Tècnica de Viena, de la Universitat d’Innsbruck i del Collegi de França de París Actualment és director científic de l’Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica IQOQI i degà de la Universitat de Viena El seu equip fou el primer a comprovar una interferència quàntica entre macromolècules Considerat un dels pioners dels estudis de teletransport, des dels…

El 1988 es llicencià a la Universitat Complutense de Madrid, on també es doctorà l’any 1991 El 1993 va ser nomenat investigador associat al laboratori d’astrofísica de la Universitat de Colorado EUA, i el 1996 passà a dirigir el Departament de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Des del 2001 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica de Garching, a Alemanya Ha publicat més de 200 treballs sobre diversos aspectes relacionats amb el seu tema de recerca bàsic, la teoria quàntica de la informació, que ha de permetre desenvolupar nous i més potents sistemes de càlcul,…

Investigà la teoria quàntica i l’estructura atòmica Entre les seves obres cal destacar From Dualism to Unity in Quantum Physics 1960 i New Foundations in Quantum Mechanics 1967 Establí el factor que du el seu nom factor de Landé

Graduat a Cambridge 1955, posteriorment estudià les propietats de la matèria a escala nuclear amb Hans Bethe a la Universitat de Cornell, als Estats Units, on el 1958 obtingué el doctorat Després de cursar estudis postdoctorals a les universitats de Berkeley i Birmingham, fou professor de física matemàtica en aquesta universitat 1968-75 Professor de física a la Universitat de Washington, a Seattle, fins a la jubilació 1980-2003, i després professor emèrit, és autor de Quantum Mechanics of Many-Particle Systems 1961 i de Topological Quantum Numbers in Nonrelativistic Physics 1998, entre moltes…

Doctorat en física a l’École Normale Supérieure de París 1962, des del 1973 és professor al Collège de France Desenvolupà tècniques de refredament dels àtoms amb làser, per les quals rebé els premis Quantum Electronics de l’European Physical Society 1966 i el Nobel de física 1997, compartit amb SChu i WDPhillips

Doctorat a Rochester 1941, fou professor a Princeton 1967-70 Estudià l’espectroscòpia atòmica de les microones, féu mesuraments relativistes del planeta Mercuri, tractà els processos de radiació coherent i, en el camp de l’astrofísica, descobrí que el Sol no és esfèric És autor de Principles of Micro-Wave Circuits 1948, An Introduction to Quantum Mechanics 1960, The Theoretical Significance of Experimental Relativity 1964 i Gravitation and the Universe 1970

Pertangué al departament atòmic de la Universitat de Princeton 1942-43, collaborà en les investigacions del laboratori nuclear a Los Alamos 1943-45 i contribuí en el desenvolupament de la bomba atòmica El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, amb JSSchwinger i STomonaga, per llurs treballs sobre electrodinàmica Desenvolupà una teoria de la desintegració beta Escriví, entre altres obres, Quantum Electrodinamics 1961, Theory of Fundamental Processes 1961 i Feynman Lectures on Physics 1963-64

Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen 1921 i Copenhaguen 1922, i professor de física teòrica a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric 1928, després a Princeton 1940 i novament a Zuric 1946 S'especialitzà en física atòmica Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps amb Fermi, emeté la hipòtesi d’existència dels neutrins És conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió 1925 Publicà Theory of Relativity 1920 i Quantum Theory 1926, entre altres obres El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física

Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps  És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle Systems 1961

Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential tension 1977, Black…