Resultats de la cerca

Vida i obra Probablement anomenat Pere Navarro i d’origen aragonès, és autor d’uns Estramps Veig ço quem plau e pas dolor estrema , que constitueixen una cançó d’amor sense esperança, amb reflexions en forma d’opòsits d’estil força elegant, i d’un Lai amarat de tristesa on, amb certs ressons d’Ausiàs Marc, reprèn novament les reflexions sobre el seu amor no correspost Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Milà i Fontanals, M 1890 Vegeu bibliografia

La seva obra se centra en la denúncia de la degradació i l’explotació de l’home, amb una clara consciència d’eficàcia política Són remarcables Uma pedrada no charco 1958, As aves da madrugada 1959, Os insubmissos 1961, As máscaras finais 1963, Terra ocupada 1964, Imitação da realidades 1966, As pombas são vermelhas 1977, llibre que recull la seva experiència durant els anys de la revolució, Estórias alentejanas 1977, Fuga imóvel 1982, A ola de calor 1986,  Deriva 1993, Nunca Diremos quem sois 2002 i Ao contrário das Ondas 2006, entre d’altres

Vida i obra D’aquest “mestre d’escriure” únicament se sap que participà al certamen en “llaors de la Verge Maria” del 1474 amb l’obra Lo tan alt grau, pura Verge Maria Malgrat la repetició dels tòpics marians característics d’aquesta mena de composicions que presenta, els tres darrers versos de la tornada, de marcat to humorístic, constitueixen un tret ben singular E vostre Fill, qui és larch donador, /quem dól gipó, e fendre’l per esquena/ sim vendrà stret, que tinch grossa carena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

De família molt pobra, treballà en oficis diversos A partir dels anys trenta, començà a cantar com a amateur en sales de ball de Rio El 1947 guanyà un premi en un concurs de cançó que li permeté professionalitzar-se Entrà aleshores a l’escola de samba Mangueira, la més important de la ciutat, de la qual es convertí en el primer cantant Conreà un estil que ell mateix qualificà de “samba romàntica”, caracteritzat per un gran dramatisme, i que popularitzà amb cançons com “Fechei a porta”, “Folha morta”, “Matriz ou filial”, “Exaltaçao a Mangueira”, “Eu agora sou feliz”, “Quem samba…

Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció, Cantum quem Cisterciensis…

Fou colleccionista musical, escriptor i compositor El seu primer mestre de música fou R Tornar Coronat rei de Portugal el 1640, mostrà escàs interès per les qüestions d’estat i molt més per la música, art sobre el qual reuní una de les biblioteques més notables de la història, lamentablement perduda arran del terratrèmol que devastà Lisboa el 1755 Se’n conserva, però, un catàleg fet el 1649, gràcies al qual se sap que contenia centenars de volums de misses, magníficats, motets, salms, madrigals, villancets, música instrumental i tractats teòrics, especialment de compositors espanyols i…

Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés Fou mestre de capella a Sant Rombaud de Malines entre el 1507 i el 1509 Més tard entrà al servei de la capella reial francesa En algun moment de la dècada del 1510 és possible que fes una estada a Roma Cap al 1531 sembla que estigué a Brusselles al servei de la regent Maria d’Hongria Cap al final dels seus dies, del 1542 al 1547, fou mestre de capella a Sant Gilles de Bruges Les seves obres s’han conservat en fonts diverses Dins la seva producció musical destaquen els motets, de dinou dels quals se’n feu una edició pòstuma a París l’any 1556 amb…

Vida Segons explica la seva Vida , era fill d’un comerciant de Tolosa S’enamorà d’una rica dama burgesa i, a causa de la gelosia del marit, hagué d’abandonar Occitània i refugiar-se a Catalunya, on fou acollit pel trobador Guillem de Berguedà, que el convertí en el seu joglar Amb ell viatjà a Castella i treballà a la cort d’Alfons VIII, a qui dedicà tres de les seves cançons Després de la mort de Guillem de Berguedà entre el 1192 i el 1196 degué romandre a Catalunya durant un cert temps i sembla que fou llavors que entrà en relació amb la cort de Pere I de Catalunya i II d’Aragó, el qual…

Estudià medicina i exercí com a psiquiatre abans de dedicar-se íntegrament a la literatura Mitjançant ambiciosos panorames narratius fets de juxtaposicions de perspectives sense solució de continuïtat, les seves novelles recorren la història contemporània de Portugal Memória de elefante 1979, O auto dos Danados 1984, premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors 1985,  Manual d’inquisidores 1996, O esplendor de Portugal 1997, Exhortaçao dos crocodilos 1999, premi APE 2000, Não Entres tão Depressa Nessa Noite Escura 2000, Que farei quando tudo arde 2001, Boa tarde as coisas aqui em baixo 2003…

Ordenat de sacerdot amb permís especial del Vaticà a 22 anys 1931, fou educador a Ceará, estat del qual fou nomenat ministre d’educació 1935 El 1936 fou nomenat responsable de l’ensenyament religiós del Brasil Director i redactor de la revista Ação Católica 1947-52, assistent nacional d’Acció Catòlica al Brasil i secretari general de la Conferència Nacional de Bisbes del Brasil CNBB en 1952-64, des d’aquest càrrec fou el principal impulsor de la Conferència Episcopal Llatinoamericana CELAM, fundada el 1955, on representà el Brasil 1958-66 El 1963 organitzà, amb el suport del govern brasiler,…