Resultats de la cerca

Fill del també jurisconsult Gener Rabassa Doctor en lleis Fou jurat de València el 1378 i conseller reial Proposat com a compromissari representant de València el 1412 pel governador i el justícia d’Aragó, fou aprovat per unanimitat per la comissió dels vint-i-quatre nomenada pel Parlament per elegir els compromissaris En arribar a Casp, però, i a instigació del seu gendre Francesc de Perellós i de Pròixida, fou considerat inhàbil —potser, com s’ha dit, per evitar un vot contrari a Ferran d’Antequera— i substituït per Pere Bertran És autor d’uns comentaris als furs de València

Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil compositiu, tot…

Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de…

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, competí durant la dècada de 1970 en la classe 420, en què fou dues vegades campió de Catalunya i guanyà diverses regates internacionals Participà en alguna ocasió amb la selecció catalana

Competí en la classe 420 durant la dècada de 1970, a les files del Reial Club Marítim de Barcelona Es proclamà dues vegades campió de Catalunya i guanyà diverses regates internacionals

S’inicià al RCD Espanyol i el 1949 fitxà pel Futbol Club Barcelona, club en el qual va desenvolupar la resta de la seva carrera Guanyà les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1953, 1954 i sis edicions de la Copa Disputà uns 30 partits amb la selecció catalana i 19 amb l’espanyola, de la qual va ser capità durant dotze anys Posteriorment fou seleccionador espanyol 1963-64 i setze anys entrenador del FC Barcelona, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya

Començà al Poble-sec, d’on passà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona A partir de la temporada 1956-57, compaginà aquesta tasca amb la d’ajudant de l’entrenador del primer equip, Domènec Balmanya, primer, i Helenio Herrera a continuació El 30 d’abril de 1960 fou nomenat entrenador titular fins al final d’aquella temporada, i el Barça guanyà la Copa de Fires Després dirigí el Club Deportiu Comtal 1960-61, el Tenerife 1961-62, el Deportivo de la Corunya 1962-63, l’Hospitalet 1963-64, l’Atlètic de Balears 1965-66 i el Club de Futbol Reus Deportiu 1968-69

Membre del Centre Natació Mataró, fou campió de Catalunya de gran fons en guanyar la Travessia del Port de Barcelona 2001 i campió d’Espanya de 1500 m lliure 2003 En el període 2002-05 fou trenta vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en el Campionat d’Europa 2004 i els Jocs Mediterranis 2005 Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 2005 L'any 2016 es proclamà campió d'Espanya d'aigües obertes en la modalitat dels 5 km

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC i membre de la Secció d’Alta Muntanya i Escalada, pujà els cims del Djurdjura Algèria, 1975 i Torres del Paine Xile, 1996 Formà part d’expedicions a l’Atles 1971, al Cilo Dag 1973, al Kilimanjaro 1974, al Mont Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, al Saraghrar 1977, al Dhaulagiri 1979, a l’Ama Dablam 1981, a l’Everest 1983, 1985 i al massís de l’Ahaggar 1984 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 Rebé la medalla d’or del primer Ralli Internacional d’Esquí de Muntanya 1970 i la medalla d’or de la UEC 1980

Vida i obra Fill de Narcís Oller Exercí l’advocacia i fou membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona Collaborà a La Renaixença , Joventut  i Garba , entre altres publicacions, i publicà el primer conte a La Veu de Catalunya 1899 S’inicià amb novelles menors, de to sentimental i ambient barceloní La rosella 1904 i L’estàtua 1917 Després conreà l’anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà Quan mataven pels carrers 1930 —traduïda al francès—, la seva novella més reeixida, presenta les lluites socials dels anys vint Amb La barca d’Isis 1933, Amb el bec i amb les…