Resultats de la cerca

Preocupat pel muntatge cinematogràfic, la seva obra és una constant recerca i experimentació de noves formes de llenguatge, dins gèneres diversos Dirigí  Nakrasnom fronte ‘En el front roig’, 1920, Luc smerti ‘El raig de la mort’, 1925 i Sibiriaki ‘Els siberians’, 1940

Estudià a Brusselles i guanyà el premi de Roma 1889 Vinculat als corrents modernistes flamencs, estrenà a Anvers l’òpera Prinses Zonneschijn ‘La princesa raig de sol’, 1903, representada al Liceu de Barcelona el 1965 Fundà 1924 la Revue Musicale Belge Deixà altres òperes, poemes simfònics, etc

Graduat a la Universitat de Toronto el 1949, aquest any s’associà amb Charles Hard Townes , amb qui dugué a terme gran part del seu treball de recerca sobre microones, espectroscòpia i superconductivitat a les universitats de Columbia 1949-61 i als laboratoris Bell 1951 El 1958 descobrí el raig làser, pel qual obtingué el premi Nobel de física el 1981 compartit amb LKMSieghban i NBloembergen El 1961 ingressà a la Universitat de Stanford i el 1966 esdevingué director del departament de física d’aquest centre Entre les seves obres destaquen Infrared and Optical Masers 1958 i Lasers…

Estudià arquitectura i mecànica El 1907 es dedicà a la pintura Fou fortament impressionat per l’Armory Show 1913 Conegué MDuchamp i FPicabia, i tots tres inauguraren el moviment dadà a Nova York el 1917 Traslladat a París, conegué TTzara i s’inclinà cap al surrealisme El 1926 la galeria surrealista d’ABreton li féu una exposició antològica Inicià aleshores, per viure, la seva activitat fotogràfica fent retrats, en un principi, dels màxims representants de l’avantguarda del moment Més tard inventà una nova tècnica el rayograma o fotografies sense màquina Per aconseguir això posà diferents…

Bibliotecària de professió Fou un dels noms destacats de la generació tortosina dels anys cinquanta Tot i que conreà la narrativa per a adults amb L’obsessió de les dunes premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa 1993 i publicà sobretot la de caràcter infantil El mussol que va obrir els ulls de dia ,  La negreta Safu i el narcís , Les culleretes de la lluna  i  Les perdiuetes de les potes vermelles  1971, i  Una llarga aventura ,  La Rosita Fulio 182 ,  La gavina i els quatre gats de pèl roig  ,  La Rosa i el llaüt ,  Les 26 lletres de la Júlia ,  Els somnis d’en Daniel ,  El…

Inicià l’activitat artística el 1969 a París, primer fent ceràmica, i de seguida, escultura, des d’on progressivament evolucionà cap a installacions conceptuals, per les quals és considerada una de les artistes més rellevants de l’art conceptual dels anys setanta Destaquen d’aquesta època Laberint 1969, Acció al parc 1969, Interseccions 1969 i 3 punts 1 1970 3 punts 2 1972, d’Àngels Ribé © Collecció MACBA Els anys 1972-79 residí a Chicago i a Nova York, on formà part del grup de pioners dels nous corrents més innovadors land art , performance , body art , installacions, com ara John…

Dirigí la publicació Feminal 1907-17 i collaborà com a periodista en revistes i diaris com  Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia , polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya 1927-32 Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions 1910 Fundà 1913 i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de les dones El…

Vida Els seus pares, d’ascendència francesa, es traslladaren a Tortosa poc després del naixement de Joan En aquesta ciutat se li manifestà la vocació musical i rebé la seva primera formació amb el mestre Josep Abarcat i Sebastià Traslladat de nou a Barcelona vers el 1885, continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, sota la direcció d’Antoni Nicolau, com també de G Balart violí i P Tintorer piano El 1890 fou nomenat professor de piano de l’esmentat centre la seva dedicació a l’acompanyament i a la composició s’iniciaren en aquesta darrera dècada del segle XIX El 1902 fou nomenat…

Obtingué el títol de professor de música pel Conservatori del Liceu 1952 L’any 1953 debutà com a concertista de piano a les sales del Centre de Lectura i Teatre Fortuny de Reus i al Teatre Metropol de Tarragona Aquest fou l’inici d’una sèrie de més de 250 concerts arreu d’Espanya, França i Alemanya, que culminà amb una estada a l’École Normale de Musique de París 1954-57, centre on estudià amb Charlotte Causeret i Jules Gentil Establert a París, es dedicà a la interpretació pianística fins el 1959, i combinà aquesta activitat amb la crítica d’art i l’ensenyament del castellà al Centre Latin…

Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…