Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Ramon Auladell Domènech
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins conegut amb el sobrenom de la Rateta de Sant Hipòlit.
Davanter que començà a jugar al Club Patí Manlleu, però que s’acabà de formar al Club Patí Voltregà, on debutà en la màxima categoria Després de ser el màxim golejador de la Lliga la temporada 1983-84, jugà als equips italians Amatori Vercelli i Viareggio Posteriorment jugà al CP Noia 1986-87, al Futbol Club Barcelona 1987-88, al CP Voltregà 1988-90 i al CP Vic 1990-92, club en el qual es retirà Entrenà el Club Patinatge la Garriga i el Club Hoquei Mollet Amb la selecció espanyola júnior guanyà l’europeu de Ginebra 1981, del qual fou el màxim golejador i escollit millor jugador del campionat…
Francesc Bellmunt
Francesc Bellmunt
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Després d’alguns curtmetratges i documentals Canet Rock , 1975, La nova cançó , 1976, etc passà a dirigir films basats en la comèdia popular L’orgia 1978, La quinta del porro 1980, Pa d’àngel 1984, Un parell d’ous 1985, Rateta, Rateta 1991, etc També ha dirigit Monturiol, el senyor del mar 1993, Escenes d’una orgia a Formentera 1996 i Gràcies per la propina 1997
Judit Colell i Pallarès
Cinematografia
Directora.
Vida Es llicencià en història de l’art i obtingué el Certificate in Film a la Universitat de Nova York Produí diversos curts com Biorxa 1994, Lydia Zimmermann fou secretària de rodatge, ajudant de producció i de direcció, respectivament, en És quan dormo que hi veig clar 1986-88, Jordi Cadena i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Realitzà quatre curts Clara Foc 1992 The Professional 1993 Dear Mother 1993 i Escrito en la piel 1994 i l’episodi "Vista" del film collectiu El domini dels sentits 1996 El seu primer llarg fou Dones Nosotras , 2000, amb guió del seu company sentimental Jordi…
Jordi Nogueras i Serret
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida S’inicià professionalment tocant la guitarra espanyola en una petita orquestra d’Argentona Després estudià jazz i es formà com a guitarrista a Barcelona, on tocà en grups de rock Començà en el cinema amb Blue Gin 1987, Santiago Lapeira, però el seu descobriment fou gràcies a la música d’ Estació Central 1988, Josep Anton Salgot, que fins i tot fou editada en disc El 1989 intervingué en el primer LP del grup de rock català Lax’n Busto, Vas de punt o què i quan aquest grup participà en el film No et tallis ni un pèl 1991, Francesc Casanova, ell en feu la banda sonora L’any següent…
Balter Gallart i Verdaguer
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona fins el 1978, any en què entrà al món del cinema com a ajudant de direcció El 1984 realitzà els curts To Choose i Vidres , i dos anys després feu de meritori en La veritat oculta 1986-87, Carles Benpar, i acabà assumint la direcció artística de "És quan dormo que hi veig clar" Homenatge a J V Foix 1986-88, Jordi Cadena, El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano Blue Gin 1987, Santiago Lapeira i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Compaginà aquesta tasca amb feines publicitàries i el 1990 fundà a…
José Egea Gómez
Futbol
Futbolista.
Extrem esquerre conegut amb el sobrenom de Rateta per la seva habilitat i rapidesa Fou jugador durant quatre temporades 1949-53 del Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual disputà 80 partits de Lliga a primera divisió i anotà 37 gols, 15 d’aquests en la campanya 1951-52 En deixar l’Espanyol actuà amb el Centre d’Esports Sabadell 1953-54, club en el qual ja havia jugat la temporada 1942-43 L’any 1950 disputà dos partits amb la selecció catalana
Antonio Sangüesa Serrano
Futbol
Futbolista i entrenador.
Es formà en el Centre d’Esports Sabadell i jugà amb el primer equip 1924-27 Tot seguit fitxà pel Club de Futbol Badalona 1927-30 i després retornà al Sabadell 1930-37 Extrem dret, per la seva habilitat i baixa estatura era conegut com la rateta de la Creu Alta Guanyà un Campionat de Catalunya 1934, aconseguí un ascens a segona divisió 1932-33 i disputà la final de Copa 1935 En la temporada 1946-47 passà a dirigir el Sabadell a primera divisió, que es classificà en tercer lloc després de no perdre cap partit a la segona volta Continuà entrenant el conjunt vallesà la temporada…
Rosa Maria Sardà i Tàmaro
Cinematografia
Actriu.
Vida Una de les actrius catalanes més polifacètiques i una de les poques que han aconseguit una popularitat semblant en el teatre, el cinema i la televisió Encara que sigui coneguda principalment pels seus personatges de comèdia, també ha incorporat amb talent i èxit personatges dramàtics Ha intervingut en nombroses i diverses obres, com ara Tot esperant Godot Beckett Quan la ràdio parlava de Franco Benet i Jornet Roses roges per a mi O’Casey El balcó Gênet Mare Coratge Brecht L’Hostal de la Glòria Sagarra Shirley Valentine Willy Russell, i Fugaç Benet i Jornet També ha exercit de directora d…
Francesc Bellmunt i Moreno
Cinematografia
Director.
Vida Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i s’inicià en el cinema com a crític i redactor en el "Diari de Sabadell" i com a realitzador de curts independents en 8 mm 1963-69 El primer d’aquests curts, Coses que passen 1963-64, amb Tomàs Pladevall, rebé un premi del CEC Installat a Barcelona, dirigí per a Vértigo els curts comercials Catherine 1970 Semejante a Pedro 1970 La mano de Belgrado 1971 i Farigol 1971, amb Josep Maria Vallès Realitzà l’episodi "Terror entre cristianos" del llarg Pastel de sangre 1971, amb J M Vallès, Emilio Martínez-Lázaro i Jaime Chávarri i, en…
Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs
© La Seca
Cinematografia
Teatre
Director escènic i professor d’art dramàtic.
Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre 1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya 1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…
, ,