Resultats de la cerca

Des de l’any 1972 realitzà nombrosos treballs d’excavació i identificació d’indústries humanes del Paleolític inferior als jaciments de Serinyà, Montgrí, Puig d’en Roca, etc, i es convertí en el pioner dels estudis d’aquest periode a Catalunya També desenvolupà una important tasca de recerca sobre la història urbana de Girona i d’història medieval a les terres gironines, especialment de les revoltes dels remences Fou fundador de l’Associació Arqueològica de Girona Autor de nombrosos articles i treballs científics en l'àmbit català, destaquen El paleolític a les comarques gironines 1976,…

Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla d’A Cortot piano i Hettich cant Debutà el 1919 amb l’estrena d’obres de G Fauré El 1922 estrenà la Chanson hébraïque i les Chansons madécasses de M Ravel, que enregistrà el 1932 acompanyada pel mateix compositor El 1926 estrenà els Chants d’Auvergne de MJ Canteloube de Malaret Especialitzada en la cançó francesa del segle XX, fou la intèrpret referencial d’autors com D Milhaud, L Aubert o M Ravel, a més de M de Falla, a qui conegué durant la gira que el 1928 realitzà per Espanya S’exilià de França entre els anys 1939 i 1947, i arribà a cantar…

Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de K Böhm i l’altra a les ordres de H von Karajan El 1951 actuà per primera vegada al Festival de…

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de València, és catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló Començà la seva trajectòria com a creador amb el poemari Les veus del vent 1984, que fou inclòs en l’antologia Bengales en la fosca 1997 Posteriorment, publicà el dietari Vesprades de Moscou 1995 i l’assaig L’optimista 1997 En collaboració amb Antoni Albalat, és autor del recull de poemes Tardor a Llaregubb 1999 A més, s’ha dedicat a la investigació i, fruit d’aquesta dedicació, ha publicat diversos estudis crítics que s’han caracteritzat per la seva…

Estudià publicitat i després féu estudis d’art a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles A mitjan anys setanta realitzà sèries d’obres a partir de fragments ceràmics que classificava ordenadament, en ocasions amb un contingut figuratiu que podia ser paisatgístic o referent a pintors clàssics Al començament dels anys vuitanta obtingué diverses beques que li permeteren de traslladar-se a Madrid i a París Una bona part dels seus treballs consisteixen en inventaris d’objectes que acumula ordenadament sobre el mur, sobre la tela o sobre qualsevol altre suport,…

Arran de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Mèxic el 1939 s’hi naturalitzà i feu els estudis de lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es llicencià Més tard, amplià estudis i es doctorà a Urbino Itàlia Marxà a Veneçuela, a Maracaibo, on fou director de l’Escuela de Humanidades de la Universidad del Zulia Tornà a Mèxic, on s’incorporà a la UNAM i fou director del seminari de poètica de l’Instituto de Investigaciones Filológicas Desplegà una intensa activitat acadèmica, fonamentalment en poètica i semiologia Dirigí, a mitjan anys cinquanta, en la seva nova…

Vida Fill de compositor, malgrat la seva formació musical infantil -piano i una activitat coral escolar- s’inicià relativament tard en el cant, que simultaniejà amb els estudis universitaris El seu primer mestre fou G A Walter, i posteriorment fou deixeble de H Wissenborn Durant la Segona Guerra Mundial fou fet presoner en un camp de concentració nord-americà a Itàlia De retorn a Alemanya, el 1947 debutà amb una interpretació del Viatge d’hivern de F Schubert a la ràdio Un any després ho feu amb Don Carlos a Berlín, i a partir d’aquest moment cantà a l’Òpera de Viena, el Festival de Salzburg…

Vida i obra S’especialitzà en la corona catalanoaragonesa i en la història de l’Església Catòlica de la Baixa Edat Mitjana Fou professor a Münster i, a partir del 1899, a Friburg Arran de la seva investigació sobre el concili de Constança que culminà amb l’edició de les Acta Concilii Constantiensis , I-IV, 1896-1928, descobrí la riquesa de l’ACA, que es convertí en una font de primer ordre no tan sols per a aquella recerca, sinó per a altres treballs posteriors Així, publicà les Acta Aragonensia 3 vol i 2 suplements, 1908-36, considerada la millor collecció diplomàtica sobre el regnat de…

Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891,…

Vida i obra Fou una de les figures més destacades de la historiografia catalana del segle XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual El seu pare, Carles Melcior, era notari i participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants de la primera meitat del segle Estudià al Liceu Políglota i des del 1910 cursà a la Universitat de Barcelona estudis de dret que no arribà a acabar i, simultàniament,…