Resultats de la cerca

Jurista de renom, fou bisbe de Noyon 1338, de Clarmont 1340 i d’Òstia 1352 Intentà de reformar la cort pontifícia i lluità contra els espirituals Confià al cardenal Gil Álvarez de Albornoz la pacificació dels Estats Pontificis 1353

Seguidor de Whitman, contribuí a reformar la poesia moderna als EUA Tot recorrent el país recollia balades populars American Songbag , 1927 i vivia gràcies als seus poemes Rhymes to be Treated for Bread ‘Rimes per a ésser bescanviades per pa’, 1912 També són coneguts Congo and other Poems 1914 i Chinese Nightingale 1917

Fill dels comtes de Luna, ingressà a l’orde franciscà, del qual fou nomenat ministre general 1523, i intentà de reformar-lo Nomenat cardenal 1527, d’acord amb les directrius de Climent VII publicà 1535 un nou breviari romà per a ús privat dels clergues i religiosos, desautoritzat per Pius V 1568, però substancialment adoptat per Pius X 1911

Fundà el Partido Nacional 1923 Després de diverses temptatives, el 1932 assolí d’ésser elegit president de la República Prolongà el seu mandat fins el 1949, a base de reformar la constitució, i exercí una dictadura personal recolzada en l’exèrcit Sufocà diverses revoltes liberals 1936 i 1937 El 1941 declarà la guerra a l’Eix

El 1954 li fou encarregada per la UNESCO una missió a Colòmbia per a reformar-hi l’ensenyament És autor de diverses obres de teatre, com Trencavel , fresc líric, Le sol commande , drama rural, i de la novella Jep le Catalan 1928, premiada pel Cercle Littéraire Français, sobre la vida imaginària d’un català exiliat per la Dictadura de Primo de Rivera

Present a Nàpols a la revolta de Masaniello, en retornà a Palerm organitzà 1647 una revolta similar contra el virrei de Sicília, marquès de Los Vélez —que hagué de fugir—, i es proclamà capità general de l’illa Intentà de reformar l’administració i de limitar el poder de la noblesa però, sufocada la revolta, fou assassinat pels mateixos sicilians

Realitzà aquesta fundació amb l’ànim d’ajudar les adolescents desemparades i reformar les menors recloses a les presons A Astorga, amb l’aprovació del seu bisbe, vestí l’hàbit amb sis companyes més el 1896, i s’anomenà des d’aleshores Maria Teresa de Jesús En morir, tenia dues cases més, a Llanes Astúries i a Madrid actualment la congregació es troba estesa arreu del món

Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses

Dedicat principalment a l’òpera, fou inicialment un epígon de Rossini, però procurà de reformar el seu estil i millorà la seva orquestració Les òperes més reeixides foren Elisa e Claudio 1821, I Normanni a Paragi 1836, Il giuramento 1837, Il bravo 1839, La vestale 1840, Leonora 1844, Virginia 1866, etc, moltes de les quals foren representades també sovint a Barcelona i a València Fou director del conservatori de Nàpols 1840-70

Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria 1798-99, d’Alemanya, Prússia i Polònia 1805-07 i de la península Ibèrica 1808-13 Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi 1813 Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo 1815 El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit