Resultats de la cerca

Jurista de renom, fou bisbe de Noyon 1338, de Clarmont 1340 i d’Òstia 1352 Intentà de reformar la cort pontifícia i lluità contra els espirituals Confià al cardenal Gil Álvarez de Albornoz la pacificació dels Estats Pontificis 1353

Seguidor de Whitman, contribuí a reformar la poesia moderna als EUA Tot recorrent el país recollia balades populars American Songbag , 1927 i vivia gràcies als seus poemes Rhymes to be Treated for Bread ‘Rimes per a ésser bescanviades per pa’, 1912 També són coneguts Congo and other Poems 1914 i Chinese Nightingale 1917

Fundà el Partido Nacional 1923 Després de diverses temptatives, el 1932 assolí d’ésser elegit president de la República Prolongà el seu mandat fins el 1949, a base de reformar la constitució, i exercí una dictadura personal recolzada en l’exèrcit Sufocà diverses revoltes liberals 1936 i 1937 El 1941 declarà la guerra a l’Eix

Fill dels comtes de Luna, ingressà a l’orde franciscà, del qual fou nomenat ministre general 1523, i intentà de reformar-lo Nomenat cardenal 1527, d’acord amb les directrius de Climent VII publicà 1535 un nou breviari romà per a ús privat dels clergues i religiosos, desautoritzat per Pius V 1568, però substancialment adoptat per Pius X 1911

Present a Nàpols a la revolta de Masaniello, en retornà a Palerm organitzà 1647 una revolta similar contra el virrei de Sicília, marquès de Los Vélez —que hagué de fugir—, i es proclamà capità general de l’illa Intentà de reformar l’administració i de limitar el poder de la noblesa però, sufocada la revolta, fou assassinat pels mateixos sicilians

El 1954 li fou encarregada per la UNESCO una missió a Colòmbia per a reformar-hi l’ensenyament És autor de diverses obres de teatre, com Trencavel , fresc líric, Le sol commande , drama rural, i de la novella Jep le Catalan 1928, premiada pel Cercle Littéraire Français, sobre la vida imaginària d’un català exiliat per la Dictadura de Primo de Rivera

Realitzà aquesta fundació amb l’ànim d’ajudar les adolescents desemparades i reformar les menors recloses a les presons A Astorga, amb l’aprovació del seu bisbe, vestí l’hàbit amb sis companyes més el 1896, i s’anomenà des d’aleshores Maria Teresa de Jesús En morir, tenia dues cases més, a Llanes Astúries i a Madrid actualment la congregació es troba estesa arreu del món

Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses

Dedicat principalment a l’òpera, fou inicialment un epígon de Rossini, però procurà de reformar el seu estil i millorà la seva orquestració Les òperes més reeixides foren Elisa e Claudio 1821, I Normanni a Paragi 1836, Il giuramento 1837, Il bravo 1839, La vestale 1840, Leonora 1844, Virginia 1866, etc, moltes de les quals foren representades també sovint a Barcelona i a València Fou director del conservatori de Nàpols 1840-70

Participà en el setge de Roma de l’emperador Enric V 1111 Ordenat de sacerdot 1116, intentà, sense èxit, de reformar el capítol de Xanten Predicador itinerant pel nord de França, fundà a Laon 1120 l’orde premonstratenc , aprovat el 1126 Arquebisbe de Magdeburg 1126, intervingué en la condemna de Pere Abelard i en la reposició d’Innocenci II Lluità contra la simonia i la intervenció laica en l’Església Fou canonitzat el 1582 La seva festa se celebra el 6 de juny