Resultats de la cerca

Es formà a Madrid i París 1935, i s’establí després a Barcelona En un estil relacionable amb el d’EGrau i Sala, conreà escenes romàntiques i illustrà llibres Posteriorment evolucionà cap a un tachisme colorista i amable

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch

Després d’una primera etapa de pintor es consagrà a l’escultura i investigà les formes elementals tot remarcant-ne l’estructura i expressant un sentiment tràgic, del qual s’alliberà 1916 fent una obra vigorosa, relacionable amb la de C Brancusi i d’A Modigliani, a base d’elements formals que tendiren vers una expressió simbòlica La Partida 1929, coll Atélier Freundlich, París, Composició 1933, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo Fou deportat per la Gestapo i morí en un camp de concentració

Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa feu retrats…

Feu estudis de filosofia i lletres i, a Madrid, on residí, feu de primer un periodisme basat en la paròdia i la caricatura polítiques en revistes de sàtira política Parallelament, aconseguí èxit amb l’estrena de sainets entre els quals Macarronini I , 1870, relacionable amb dues obres de Robert Robert , i Los impresionistas , 1892, amb Fiacro Iraizoz, nombroses sarsueles còmiques i de sàtira política com Los bandos de Villafrita , 1885, i A que no puedo casarme , 1890, amb música de Fernández Caballero Los sacamuelas ,~ 1888, i Tannhäuser cesante , 1890 i amb algun drama original El pecado…

Collaborador del Diari Català i de Lo Nunci , escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena de comèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885 També parodià diverses obres de Pitarra Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887  La Gran Exposició 1888, poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a manera d’…

Format a l’escola de Sant Carles des del 1919 Exposà a la Sala Blava de València el 1928, l’any següent a Barcelona i el 1930 a Madrid Participà en l’Exposición de Artistas Ibéricos 1933 i viatjà pels països nòrdics i Alemanya Residí i exposà a Itàlia, França, Holanda i Bèlgica 1935, becat per l’Academia de San Fernando El 1948 el seu retrat d’Azorín li valgué la primera medalla de l’exposició nacional de belles arts de Madrid Participà en les biennals de Venècia 1948 i Pittsburg 1950 i fou nomenat catedràtic de l’escola de Sant Carles de València, que després dirigí El 1953 i el 1956 viatjà…

Després d’un període d’iniciació Bucarest, 1887 París, 1906, ben aviat s’alliberà de tot academicisme, gràcies a la influència d’Auguste Rodin, el qual l’invità 1906 a treballar amb ell Decidí, però, de treballar sol segons la línia estètica que començava a trobar relacionada amb el cubisme i amb l’obra d’Amadeo Modigliani i influït per les concepcions religioses búdiques, la qual consistia en una voluntat de concisió i de reducció dels volums a trets essencials, a arquetips, i els quals sovint eren expressats en sèries modulars d’una gran força rítmica i alguna vegada manierista La seva obra…

Rebé influències de l’impressionisme i de la pintura nabí Vers el 1879 començà un expressionisme propi, d’arrel profundament flamenca, que culminà en l' Entrada de Crist a Brusselles 1889, museu d’Anvers A partir d’aquesta obra derivà vers una pintura d’escenes tumultuoses i extravagants, en la qual es barregen formes acolorides i amuntegades i figuren retrats de personatges de la societat contemporània barrejats amb esquelets i màscares La vella de les màscares 1889, collecció particular, Crist apaivaga la tempesta 1891, museu Ensor, Oostende, etc Pintà també natures mortes i escenes d’…

Fou advocat i collaborador de “La Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes 1866, allusiva a Mallorca, Catalunya i València, i Lacreuada dels poetes 1867, relacionable amb la polèmica sostinguda amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença El 1868,…