Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Vicent Miravall i Forcadell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en lleis, fou nomenat ardiaca major de Vic, però no arribà a ocupar el càrrec Publicà Tortosa, ciudad fidelísima y ejemplar 1641, on exposa la postura de la ciutat durant la guerra dels Segadors L’obra fou reproduïda el 1894
Joan Baró
Filosofia
Història
Lul·lista, deixeble de Jaume Gener.
El 1484 publicà a París un curs de lliçons universitàries, el Liber in primum Sententiarum Vers el 1493 regia l’escola lulliana de Barcelona El 1493 edità a Barcelona els Proverbia de Llull en impressió de Pere Miquel, reproduïda el 1524, reeditats a Venècia el 1507 amb un pròleg del seu deixeble Mariano Accardo
Bartomeu Mates
Gramàtica
Gramàtic.
Batxiller en arts el 1424, mestre de les escoles majors de Barcelona, almenys des del 1431, i mestre en arts ja el 1440 Autor d’una gramàtica llatina, Libellus pro efficiendis orationibus , revisada per Pere Joan Matoses i impresa per Joan Gherling a Barcelona el 1468, segons consta al colofó Si aquesta data fos certa, aquesta edició seria la primera producció tipogràfica coneguda a la península Ibèrica i anterior a la impremta veneciana i parisenca Ha estat, però, seriosament posada en dubte i han estat proposades com a possibles dates reals les de 1488 o 1498 l’activitat de Gherling a…
Salvador Palau i Rabassó

Primer segell en català de l’any 1967, amb la llegenda “Castellers”, impulsat per Salvador Palau i Rabassó
©
Numismàtica i sigil·lografia
Advocat i expert en filatèlia.
Fill d’una família benestant del Vendrell, estudià dret a Barcelona, on exercí Apassionat pel món de la filatèlia, fou un gran colleccionista i expert en la matèria, que destacà com a conferenciant i articulista Fou president del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, cap del Servei Filatèlic de Correus i un dels promotors de la Federación Española de Sociedades Filatélicas, de la qual fou el primer president el 1964 Tingué un càrrec important dins de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, des d’on endegà l’edició del primer segell en català en època franquista, l’any 1967, amb la…
Felip Pirozzini i Martí
Literatura catalana
Música
Escriptor.
Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic, i per les…
,
Keith Haring
Pintura
Pintor nord-americà.
Inicià estudis de grafisme publicitari, que abandonà per seguir una carrera artística El 1979 s’incorporà a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York, i desenvolupà una afinitat amb altres artistes, com Jean Michel Basquiat, que el portà a l’ underground i a la pràctica dels grafits com a expressió d’aquesta cultura La seva obra es caracteritza per la instantaneïtat, per la diversitat d’espais en què s’expressa i pel seu particular llenguatge sígnic i gestual, amb influències com ara la calligrafia japonesa El 1981 féu la primera exposició individual a Nova York, però trobà el suport natural de la…
Simón Bolívar

Simón Bolívar
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític sud-americà.
Féu els primers estudis a Caracas més tard es traslladà a Madrid i viatjà per Europa L’any 1808 ja era a Veneçuela El 1810 Veneçuela proclamà la independència, i Bolívar fou enviat a Londres en missió diplomàtica De tornada a Veneçuela, començà amb Francisco de Miranda la lluita contra els reialistes El 1812 capitularen els patriotes, i Bolívar anà a Cartagena Colòmbia i prengué part en la lluita d’aquest país contra la metròpolis L’any 1814, des de Jamaica, escriví la Carta de Jamaica , que constituïa tot un pla estratègic de lluita Després de residir a Haití, expatriat, tornà al continent i…
Francesc Martorell i Trabal
Historiografia
Literatura catalana
Historiador.
Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, entrà ben aviat a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor 1909 Anteriorment, ja havia participat en el Congrés de la Llengua Catalana 1906 La seva pertinença al grup dels primers alumnes dels EUC li permeté fer una estreta amistat amb Ramon d’Alòs-Moner, Ferran Valls i Taberner, Ramon d’Abadal, Jordi Rubió, Lluís Nicolau i d’Olwer i Agustí Calvet, companys seus de joventut a la universitat, a l’Ateneu Barcelonès i, posteriorment, a l’IEC entre els quals era conegut com a Kiko…
, ,
Antoni Aulèstia i Pijoan
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Es traslladà a Barcelona, on realitzà el segon ensenyament i feu estudis universitaris de dret i filosofia i lletres La seva formació fou deutora dels cenacles catalanistes de la dècada del 1870 així, fou un dels components de la Jove Catalunya una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament polític, un dels membres fundadors de la revista La Renaixença on s’encarregà, durant els primers anys, de la Secció Bibliogràfica, intervingué en el Consistori dels Jocs Florals per primera vegada el 1875…
Bernat Desclot
Historiografia catalana
Cronista, autor de la segona de les quatre grans cròniques de la tradició historiogràfica catalana medieval ( Llibre del rei En Pere o Crònica de Bernat Desclot, escrita entre el 1283 i el 1288 i centrada en el curt però intens regnat de Pere el Gran (1276-85.
Vida i obra La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot compilà els materials necessaris per construir la Crònica i la redactà personalment Això fa pensar que fou un funcionari de la cúria reial que rebé aquest encàrrec, perquè sovint empra documents que devien pertànyer a l’arxiu reial i domina perfectament els mecanismes que dirigien la vida de la institució monàrquica D’altra banda, es fa difícil d’explicar per què…