Resultats de la cerca

El 1563 professà a l’orde de Sant Domènec, a València, i hi obtingué el grau de mestre el 1592 És autor de Primera parte de la historia del bienventurado padre fray Luis Bertran compuesta en octava rima 1584, que dedicà a l’arquebisbe Juan de Ribera

Jurista i metge, es destacà per les composicions líriques que ell mateix musicà i que aparegueren en quatre Bookes of Ayres 1601-17 A Observations on the Art of English Poesie 1602 defensà el sistema quantitatiu enfront de la utilització de la rima en el poema

Entre d’altres, ha publicat els poemaris Les hores breus 1988, Afegiràs abril 1993, Mar d’heura 1995, Papallones de dilluns 1996 i Paraula de retorn tria personal 1988-2000 2002 també el recull de contes infantils Contes d’aigua i rima amb un raget de llima 1995 És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Fou alumne de Pompeu Fabra, a Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres, publicà La conjugació dels verbs en valencià 1934, la introducció al Diccionari de la rima de FFerrer i Pastor 1956 i diversos articles sobre el català del País Valencià, alguns dels quals amb el pseudònim de Guillem Renat i Ferris Treballà al seminari de lexicografia de la Real Academia Española

Era sacerdot, veí de Barcelona i preceptor particular Amplià l’ Arte poética española de Diego García Rengifo Salamanca 1592 edicióde Vicenç Barcelona 1703 amb unes regles de gramàtica castellana, un diccionari de la rima i l’explicació d’un gran nombre d’artificis retòrics, mètrics i visuals, raó per la qual fou tan apreciada al seu temps com blasmada a partir del romanticisme

A set anys d’edat passà a residir a Granollers La seva obra reflecteix el compromís amb una ètica i un sentiment cristià de l’existència i és el fruit d'un procés gairebé d’alquimista on cada paraula, cada rima i cada vers passa pel sedàs d’una autoexigència constant i metòdica És autor dels llibres Sempre flagellat 1997 i La desraó dels solitaris 2005 La seva ciutat d’adopció li reté un homenatge el juliol del 2007

Rector de Sant Martí de Cornellà de Conflent És autor de Los set salms penitencials en versos catalans 1806, versió catalana en quartetes heptasillàbiques de rima perfecta encadenada i en un to popular i colloquial Van precedits d’una “advertència”, tractat breu sobre el sentit i la interpretació dels salms, i cadascun d’ells va també precedit per una explicació de les circumstàncies en què fou escrit, amb aclariments d’alguns passatges difícils, crítica d’interpretacions antiquades i justificacions de la traducció

Eclesiàstic de família cardenalícia i advocat, es féu famós amb l’oració fúnebre d’Innocenci XII Acadèmic a l’Arcadia amb el nom de Nidalmo Tiseo , fou un home d’una gran humanitat i de molta cultura ben acollit en la societat romana, organitzà a casa seva una tertúlia literària, d’on nasqué la seva obra més important, Ricciardetto publicada pòstumament el 1738, poema satíric en octava rima, en forma de paròdia heroicocavalleresca, que ridiculitza la corrupció de la cúria romana

Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia 1887 Fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920

Mestre de primer ensenyament, de molt jove es dedicà a la literatura El 1922 publicà la narració Os probes de Deus i inicià la seva obra poètica, aplegada a Proel 1927 i O Galo 1928 Basant-se en les fórmules de la poesia popular, però afegint-hi la imatgeria avantguardista en versos preferentment breus i de rima assonant, aconseguí una síntesi neopopularista acostada a la de García Lorca La influència d’Amado Carballo fou decisiva en la lírica gallega contemporània i influí en grau divers damunt tots els poetes de la preguerra