Resultats de la cerca

Fou fet presoner en la batalla d’Alcazarquivir La seva poesia, recollida a Várias rimas ao Bom Jesus 1594, Rimas várias Flores do Lima 1596 i O Lima 1596, segueix les formes renaixentistes i tendeix a l’espiritualisme Destacà com a poeta bucòlic

Cònsol a Cadis, propagà les idees de Schlegel i sostingué una polèmica amb Alcalá Galiano i Joaquín de Mora a favor del Romanticisme A Alemanya publicà Floresta de rimas antiguas castellanas 1821-25 i Teatro español anterior a Lope de Vega 1832

Influït sobretot per la poesia de Góngora, és autor, entre d’altres obres, de Rimas y Prosas 1627 i de La lira de las musas 1637, on recull poesia religiosa i profana Compongué, també, comèdies, una de les quals musicada El nuevo Olimpo , 1648

Escriví poesia èpica Las Navas de Tolosa , 1594, i la Restauración de España , 1607, la seva obra més reeixida i religiosa Valle de lágrimas y diversas rimas , 1606, i El patrón de España , 1612 i la tragèdia Pompeya Traduí Virgili i la Ilíada , que no publicà

Canonge de Bosa, fou consultor del sant ofici a Roma Destacà per la seva poesia religiosa en llengua sarda Autor d’una vida rimada dels patrons de Sàsser 1582 i de composicions que reuní, amb d’altres de castellanes i italianes, a Rimas diversas espirituales 1597

Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments L’aspecte sentimental és prou significatiu s’enamorà de l’actriu Elena Osorio literàriament, Filis , episodi que recordà després a La Dorotea 1632 raptà Isabel de Urbina Belisa , amb qui es casà vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján Camila Lucinda vidu una altra vegada, una crisi espiritual el…

Féu diverses estades a Madrid, on fou de l’Academia Salvaje 1612 i on conegué Lope de Vega i Góngora, aquest darrer d’una gran influència en la seva poesia És autor del Desengaño de amor en Rimas 1623, amb influències de Garcilaso i Lope, i del Paraíso cerrado para muchos, jardines abiertos para pocos 1652, profundament gongorí, com també ho és el poema mitològic Los rayos de Faetón 1639

Fou cronista provincial d’Alacant 1867-85, redactor d' El Heraldo i El Pensamiento i fundador d' El Teatro , La Flor i altres periòdics Publicà els reculls poètics Poesías 1840, Afectos de madre 1844 i 1874, Enma 1854, Cantares y otras rimas que lo parecen 1876, etc, les novelles Dos coronas 1854, Dolor y resignación 1854 i altres, reculls de prosa literària — Anacaona , 1856— i cròniques d’història local

Enrolat a l’armada reial, lluità contra els hugonots Posteriorment fou empresonat a Molins 1572-74, on escriví una part de la seva obra, publicada l’any 1595 a Marsella en la seva totalitat Òbras e rimas provençalas , Dondon infernau , Passa-temps En una llengua rica i difícil, irònic, epicuri i fins i tot obscè, cantà en els seus sonets l’alegria de viure a Provença i la nostàlgia de l’exili

Després d’un sojorn a París, creà a Buenos Aires el “Salón Literario”, i donà —a través de diversos escrits, com el Dogma socialista 1838— un caràcter i una ideologia a la Generació del 37 Implicat en l’intent fallit de derrocar el règim de Juan Manuel de Rosas, s’exilià a Montevideo Publicà Elvira, o la novia del Plata 1832, Los consuelos 1834, Rimas 1837 i La guitarra 1842, i obres teòriques, com Manual de enseñanza moral