Resultats de la cerca

Residí a Olot i a Girona i pintà retaules per a Hostalric 1569, Sant Privat d’en Bas 1572 i Peralada 1574, entre d’altres Tanmateix, l’única obra que se li coneix és la pintura del retaule del Corpus de la Seu de Girona 1566-67

Adscrit al moviment del Cinema Novo , per al qual redactà el manifest teòric A estética da fame El seu inconformisme el portà a produir un cinema original, basat en l’estètica de la violència i que reflecteix la problemàtica del seu país L’any 1969 fou premiat en el festival de Canes per Antonio das Mortes 1968 D’altres films seus són Barravento 1962, Terra em transe 1966, Cabezas cortadas 1970, Historia do Brasil 1973 i A idade da terra 1980

Format al Brasil i nacionalitzat espanyol, jugà en el Club Natació Barcelona 2002-05, Club Natació Atlètic-Barceloneta 2005-07, 2008-10, 2012-15, Savona 2007-08, Pro-Recco 2010-12 d’Itàlia, el Jug Dubrovnik 2015-17 i la temporada 2017-18 tornà al CN Atlètic-Barceloneta Guanyà quinze Lligues de la divisió d’honor 2004-07, 2009, 2010, 2013, 2014, 2015, 2018-23, catorze Copes del Rei 2003, 2006, 2007, 2009, 2010, 2013, 2014, 2015, 2018-24, nou Supercopes d’Espanya 2007, 2008, 2010, 2017, 2018, 2019, 2021, 2022, 2023, dues Copes d’Europa 2014, 2016, una Supercopa d’Europa 2014, una Lliga italiana…

Membre del Club Natació Montjuïc, fou subcampió del món júnior 1993 amb la selecció espanyola El 1998 conquerí les medalles de plata en els Good-Will Games i la Copa COLAN, antiga Copa Llatina, amb l’equip espanyol Té la medalla honorífica de la federació catalana 1993

Fou medalla d’or amb la selecció catalana al Campionat d’Espanya l’any 2006 i medalla de bronze el mateix any amb la Societat Esportiva de Pesca Marítima Cubelles al Campionat d’Espanya de clubs

Format al Brasil i nacionalitzat espanyol, jugà en el Club Natació Barcelona Guanyà tres Lligues de la divisió d’honor 2002, 2004, 2005, dues Copes del Rei 2002, 2003 i un LEN Trophy 2004 Durant el període 2002-09 jugà 110 partits internacionals amb la selecció espanyola, en què aconseguí 108 gols Participà en uns Jocs Mediterranis medalla d’or el 2001, dos Campionats d’Europa medalla de bronze el 2006, cinc Lligues Mundials medalla d’argent el 2006, una Copa del Món medalla de bronze el 2006, dos Campionats del Món medalla de bronze el 2007 i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 La federació…

Titulat per la Universitat Presbiteriana Mackenzie de São Paulo 1954, en fou professor de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme des del 1961 És considerat el principal representant de l’escola paulista, juntament amb João Batista Vilanova Artigas La seva obra reivindica la vigència del projecte modern en el context brasiler La vocació social de les seves propostes recolza en la tècnica, tot generant uns espais en què l’estructura de formigó armat és el principal instrument de configuració La influència de Le Corbusier  i de l’arquitectura brutalista  es fa palesa en obres de gran audàcia…

El 1768 ingressà a la Irmandade de São José dos Homens Pardos de Vila Rica, institució creada al voltant de l’església dels mulats de la localitat Els testimonis de l’època l’esmenten com a participant en diverses activitats musicals de la seva ciutat Destacà com a contralt, timbaler de la banda del regiment de Vila Rica i director de les festes religioses de la germandat a la qual pertanyia i de la Capitanía Geral das Minas Gerais Es conserven algunes de les seves obres religioses, les quals donen compte del domini del llenguatge musical clàssic que tenia Cal destacar Novena de Nosa Senhora…

Fou mestre de capella a la catedral de Plasència, i proposat com a mestre de capella a la seu de Saragossa el 1653, després de la mort de Manuel Correa Els canonges de la catedral decidiren que Torres tenia prou mèrits per a obtenir la plaça sense examen, i passà al davant del seu oponent, Luis Bernardo Jalón Malgrat que li oferiren 400 ducats, declinà la proposta Un any més tard, fou nomenat mestre de capella de la catedral de Salamanca En el catàleg del 1642 de la biblioteca del rei Joan IV de Portugal, apareixia com a autor d’un motet de quaresma i quatre villancicos perduts en l’incendi…

Estudià dret a Madrid i milità en el republicanisme federal Presidí la Unió Republicana de Cartagena en 1903-04 Conegué Lerroux 1904, s’installà a Barcelona el 1905 i aviat fou el seu secretari particular 1906-09 Fou regidor a partir del 1913 cap de la minoria radical a l’ajuntament, i alcalde de Barcelona 1917 Més tard, amb la proclamació de la Segona República, fou ambaixador a Portugal i, successivament, ministre de marina 1933-35, d’estat 1935 i d’instrucció pública 1935 en diversos governs de majoria radical S'anà implicant en els negocis foscs creats a l’entorn del partit i hagué de…