Resultats de la cerca

Aplegà un important herbari de les comarques septentrionals del País Valencià Deixà manuscrita una flora de Castelló de la Plana i la seva rodalia, que comprenia unes set-centes espècies i que meresqué els elogis de Cavanilles

Ha publicat diversos llibres, sovint breus, sobre història de Tortosa i la rodalia Cal destacar-ne l’extensa monografia Tortosa i els tortosins 1969, La societat tortosina de la post-reconquesta 1970 i Fonaments de l’autodeterminació medieval de Tortosa 1973

Deixeble de Tournefort, el qual succeí a la seva mort, fou amic de Joan Salvador i Riera, amb qui féu un viatge per Espanya i Portugal 1716-17 i amb qui mantingué permanentment correspondència i intercanvis científics Protegí Pere Barrère i el proposà com a botànic reial per a explorar Caiena i la seva rodalia

Soci de l’Aeroclub de Catalunya des del 1929 Fou alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona i obtingué el títol de pilot a l’agost del 1930 Fou comissari de l’escola d’avia-ció i dirigent de l’Aeroclub de Catalunya El 1933 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de la Plana de Vic Morí en un accident d’aviació a la rodalia de l’aeròdrom del Prat

Fou membre de l’Aeroclub de Catalunya i formà part del personal de l’aeròdrom Canudas El 1928 acompanyà Guillem Xuclà en nombrosos vols per la rodalia de Barcelona Foren els primers catalans a volar i aterrar a la Cerdanya El 1931 treballà en la nova línia aèria entre Barcelona i Andorra i el 1935 entrà a formar part de la Cooperativa de Treball Aeri També participà com a mecànic en diversos raids aeris de la Volta a Espanya El 1936 acompanyà el pilot Josep Maria Carreras en la travessia Barcelona - Guinea Espanyola El 1995 rebé el guardó Perfil d’Or

Titulat el 1830, treballà a Barcelona i en pobles de la rodalia Fou director segon de les obres d’eixample del Cementiri Vell de Barcelona 1852 Amb Elies Rogent projectà les cases del carrer de la Comtessa de Sobradiel 1857 Hom el confon sovint amb un presumpte parent seu, Joan Nolla i Cortés — 1863, arquitecte pel ministeri d’obres públiques i de comerç, amb títol del 1849, que fou director primer de les obres d’eixample del Cementiri Vell barceloní 1852 —on hi ha diversos mausoleus i altars funeraris signats JNolla— i que edificà les cases de la cantonada dels carrers Princesa…

Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1972 Professor de la Universitat de Barcelona des del 1972, s’hi doctorà el 1976 amb la tesi El paper de Barcelona en la formació i en l’ordenació del territori de Catalunya Collaborà amb Pau Vila en un estudi sobre Barcelona Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps 1974 S’interessà en nombrosos aspectes de la geografia de Catalunya Fires i mercats a Catalunya 1978 El Lluçanès, evolució entre 1950 i 1970 1975, i especialment en l’organització del territori, camp en què publicà, en collaboració amb J Clusa, L’…

Estudià història germànica i de l’art a les universitats de Friburg i Giessen, on es doctorà el 1911, i teologia a les universitats de Friburg i Innsbruck i al seminari de Magúncia, on fou ordenat de sacerdot el 1917 Durant tots aquests anys combinà els estudis amb la formació musical Fou director i professor de diverses escoles i universitats, i fundador i editor de diverses publicacions musicals, com la revista "Musik und Altar" 'Música i altar', 1947-52, en la qual publicà alguns dels seus articles Del 1960 al 1970 fou professor honorari de la Universitat Gutenberg de Magúncia S’interessà…

Corredor de la Penya Solera Barcelona, del Reial Club Deportiu Espanyol Barcelona i del Grup Esportiu Ignis Itàlia El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma 1957 En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma 1956 i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun 1956 Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia També guanyà el Critèrium de Tarragona en…

El cognom del seu pare era Sanders, però adoptà el de la mare Estudià violí amb JP Solomon i demostrà unes magnífiques aptituds Debutà el 1796 i a partir d’aleshores inicià una sèrie de recitals per Londres i de rodalia que durà vuit anys Fou amic de John Field El 1804 emmalaltí per causes desconegudes i morí a vint anys d’edat, fet que causà una forta commoció ja que se li augurava un futur prometedor El seu llegat fou curt, i del seu catàleg d’obres -compostes només en tres anys-destaquen la Fantasia i Sonata en do menor, amb una fuga homenatge a JS Bach, les sonates opus 3,…