Resultats de la cerca

Descendent de la família Rogent Féu estudis inacabats d’arquitectura durant la guerra civil de 1936-39 i s’inicià en la pintura encoratjat per Rafael Llimona Visqué a França 1938-39 i el 1941 exposà a Madrid Es presentà a Barcelona el 1942, i el 1943 féu amb els germans Vilató i amb Albert Fabra una important exposició Exposà, invitat, a Portugal 1945 i 1947 —on li foren adquirides obres per al Museu de Lisboa—, al Salon d’Art Libre de París, a Londres, Pittsburgh i la Triennal de Milà A Barcelona formà part del grup Lais 1950 i participà assíduament als Salons d’Octubre i a les…

Nascut d’una família dedicada a la venda de material per a la construcció Estudià als Escolapis de Sant Antoni i al Collegi de Carreres El 1840 ingressà a l’Escola de Llotja, a la classe d’arquitectura dirigida per Josep Casademunt Molest per l’excés d’academicisme de l’ensenyament, es dedicà a l’estudi dels monuments medievals de Catalunya l’any 1841 féu un recorregut pels llocs més abundosos en arquitectura romànica i gòtica Del 1844 al 1845 amplià estudis a Barcelona per preparar la revàlida a l’Academia de San Fernando de Madrid Pel novembre del 1845 fou examinat a Madrid pels acadèmics,…

Membre d’una família d’artistes i intellectuals, fou net d’Elies Rogent i Amat 1821-1897 i fill de Francesc Rogent i Pedrosa 1861-1898 L’any 1924 bastí un taller d’orgueneria, a instàncies del PAM Marcet, abat de Montserrat, per a l’orguener italià Silvio Puggina 1940 i el seu ajudant, l’ebenista Enrico Rabagliatti, després que aquests, acollits al monestir, construïssin l’orgue del presbiteri de la basílica el 1922 D’aquest taller, en sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics Salvador Aragonès i Ardiaca 1890-1866 començà a introduir-hi el sistema…

Vida i obra Es titulà a Madrid l’any 1848 El tarannà de la seva vida i la seva obra estigué marcat pel desig de cercar, en el passat medieval, les arrels de l’arquitectura catalana, i complí aquesta fita amb una obra sincrètica, a la qual incorporà elements tant romànics com renaixentistes, a la recerca de l’ànima del país Entre les seves empreses com a arquitecte, destacà el nou edifici de la Universitat de Barcelona i la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll Com a escriptor, esdevingué un defensor aferrissat del romànic català, de manera que en les seves memòries sobre els…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lullians El 1913 publicà amb E Duran i Reynals Les edicions lullianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en collaboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lullianes , que arriba fins el 1868 fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat

Fill de Claudi Lorenzale Format a Barcelona Llotja i a París Exposà a Barcelona i a Madrid Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres allegories Wagner, Verdi i Massenet del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1908 Tant els treballs d’aquest tipus com les seves pintures de cavallet s’adscriuen al realisme anecdòtic

Antic republicà federal, es convertí a l’anarquisme cap al 1890 Assistí el 1896 al Congrés Anarquista de Londres Fou molt amic de Ricardo Mella, amb qui publicà La barbarie gubernamental en España 1897, denúncia de la repressió desencadenada pel procés de Montjuïc Amb Mella, a més, havia de fundar la revista Natura 1903-05 Contrari a l’anarquisme individualista i intellectualista influït per Stirner i Nietzsche, procurà de fer una crítica coherent del socialisme marxista i finalment fou un decidit defensor i configurador de l’anarcosindicalisme Collaborà regularment a El Productor 1901-06,…

S’inicià al Club Bon Pastor de Barcelona Després de tres anys passà a l’Esport Rogent En pes gall fou campió de Catalunya 1993, 1994, 1995 i subcampió d’Espanya amateur 1995 i en pes ploma, campió de Catalunya 1996 i subcampió d’Espanya amateur 1996 Disputà alguns combats com a professional fins la seva retirada el 2003

Fill del compositor  Manuel Blancafort , rebé els primers coneixements musicals al collegi de Sant Ignasi de Sarrià A tretze anys ingressà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on conegué la literatura organística, que li despertà un gran interès tant per la música d’orgue com per l’orgueneria L’amistat amb els organistes Amadeu Roca, Paul Franck i el pare Gregori Estrada el decantà vers aquesta professió Començà la seva tasca d’orgueneria com a aprenent amb Joan Rogent casa Rogent, Collbató, l’any 1954, i amplià coneixements a París casa González, 1956 i…

Competí representant el gimnàs Esport Rogent, sota les ordres de Xavier Moya El 2001 debutà com a boxejador amateur i es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya Posteriorment passà al camp del professionalisme competint en la categoria de pes supermitjà El 2008 disputà el títol de campió d’Espanya També competí en boxa tailandesa i kick-boxing Fou campió d’Europa i d’Espanya de boxa tailandesa