Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Francesc Jordà i Cerdà
Prehistòria
Prehistoriador.
Es formà a la Universitat de València, i s’especialitzà en Paleolític i art rupestre Efectuà diverses excavacions al País Valencià, a Astúries, etc Fou collaborador del servei de prehistòria de València SIP i director del servei d’arqueologia d’Astúries 1955-62 Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca 1962, publicà El solutrense en España 1953, Gravetiense y epigravetiense en la España mediterránea 1954, El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica nueva secuencia cronológico-cultural 1964, Guía de las cuevas prehistóricas asturianas 1976,…
Francesc Jordà i Cerdà
Historiografia catalana
Prehistoriador.
Vida i obra Estudià a la Universitat de València, collaborà des d’aleshores amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València i es llicencià el 1936 Patí la repressió de la postguerra i cap al 1945 tornà a collaborar en els treballs del SIP Posteriorment, fou director del Museu Arqueològic de Cartagena 1950, cap del Servei d’Investigació Arqueològica de la Diputació d’Astúries 1952 i director del Museu Arqueològic d’Oviedo 1953 Es doctorà el 1955 amb el treball El Solutrense en España y sus problemas Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca des del 1962…
Antonio Beltrán Martínez
Diplomàtica i altres branques
Numismàtica i sigil·lografia
Arqueologia
Arqueòleg, epigrafista i numismàtic aragonès, molt vinculat a l’escola de Barcelona.
Arqueòleg, epigrafista i numismàtic, molt vinculat a l’escola de Barcelona Fill de Pío Beltrán Villagrasa Director del Museo de Arqueología de Cartagena i catedràtic de la Universitat de Saragossa 1950-85, secretari general dels Congresos Arqueológicos del Sudeste de España 1946-50, i dels Congresos Nacionales de Arqueología des del 1949, publicà treballs de numismàtica antiga hispànica i el Manual de Numismática 1946 Com a epigrafista s’especialitzà en el camp ibèric i dirigí Hispania Antiqua Epigraphica Ultra estudis de prehistòria i arqueologia de Cartagena i d’Aragó, destaquen els…
Joan Cabré i Aguiló
Arqueologia
Arqueòleg.
Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època Es dedicà a l’estudi de les pintures rupestres, de les quals fou un dels primers descobridors Calapatar, Cretes, la Valltorta, i escriví un primer assaig de conjunt, El Arte rupestre en España 1915 Subvencionat per diverses institucions madrilenyes, excavà també a Andalusia, Aragó el gran poblat d’Azaila, Castella La Osera, etc Dels seus estudis cal esmentar Cerámica de Azaila 1944
Willi Baumeister
Pintura
Pintor alemany.
Començà dins el neoplasticisme, però a partir del 1920 esdevingué un purista Cap al 1928 conreà el tema de les taques orgàniques i motius del món dels esports Els nazis li prohibiren l’ensenyament i àdhuc de fer exposicions A conseqüència d’això es consgrà a l’arqueologia prehistòrica, que influí en la seva pintura emparentada amb l’art rupestre Escriví Das Unbkannte in der Kunst ‘L’inconegut en l’art’, 1947
Eduard Porta i Ferrés
Museologia
Químic i museòleg.
Llicenciat a Barcelona 1964, amplià estudis a Madrid Fou tècnic dels Museus d’Art de Barcelona 1969-74 Vinculat als Museus de la Diputació de Barcelona, n'ha estat cap 1983-85 i n'és cap dels laboratoris des del 1970 i conservador 1984 Professor de Tècniques i Conservació de Béns Culturals i de Museologia a la UAB, ha dirigit cursos especialitzats Així mateix, des del 1979 és consultor de la UNESCO en Museologia i Conservació, essent coordinador del programa dels museus egipcis des del 1983 i coordinador del grup de treball d’Art Rupestre de l’ICOM Té diverses publicacions
Ceferí Rocafort i Sansó
Geografia
Arqueologia
Historiografia
Geògraf, arqueòleg i historiador.
També es dedicà al periodisme Collaborà des del 1907 al Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat collaborà al Butlletí del centre Els seus afanys per la prehistòria culminaren amb el descobriment del conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros Garrigues, que realitzà juntament amb l'enginyer i excursionista Juli Soler , guiats per Ramon Huguet, rector de la vila 1908, i les donà a conèixer a través d’articles i conferències Participà al congrés arqueològic de Carcassona-Perpinyà És autor del volum dedicat a la província de Lleida dins la Geografia General de…
Gabriela Martín i Àvila
Arqueologia
Arqueòloga.
Formada al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València, ha treballat sobretot els problemes de la romanització al País Valencià Terra sigillata de Liria 1963, La supuesta colonia griega de Hemeroskopeion 1969, Dianium, arqueología romana de Denia 1970, La factoría pesquera de punta del Arenal, Jávea, Alicante 1970, Terra sigillata clara de Pollentia 1983 i altres treballs Des del 1969 és professora a la Universitat de Pernambuco, Recife, al Brasil, on fundà el Núcleo de Estudos Arqueológicos i presidí la Sociedade de Arqueologia Brasileira 1991-93 Sobre prehistòria del Brasil ha…
Émile Cartailhac
Antropologia
Prehistòria
Prehistoriador occità, professor d’antropologia de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.
Treballà sobretot a França, de la qual féu una de les primeres síntesis, La France préhistorique 1879 també treballà en altres indrets d’Europa i del nord d’Àfrica, entre els quals la península Ibèrica, de la qual féu també una de les primeres grans síntesis, Les âges préhistoriques de l’Espagne et de Portugal 1890 Fou contrari a admetre l’autenticitat de les pintures d’Altamira en una famosa polèmica sobre l’art rupestre del Paleolític, però l’acceptà el 1902 Publicà Les monuments des îles Baléares 1892, i des del 1869 dirigí la primera revista de prehistòria Matériaux pour l’…
Vicenç Baldellou i Martínez
Arqueologia
Història
Arqueòleg i museògraf.
Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i…