Resultats de la cerca

Deixeble d’Eudald Jaumeandreu, publicà obres de tema polític en les quals, dins una òptica liberal moderada, es mostrà partidari de la llei sàlica, com Los varones en el trono 1842 i El trono Defensa de la ley sálica 1850 Publicà també Historia de DGuillermo Oliver 1841 i un Juicio crítico sobre el casamiento de Isabel II 1846, on propugnava com a rei consort l’infant Enric de Borbó

Fill d’Enric, comte d’Espira, i fundador de la dinastia sàlica o de Francònia Cedí a Dinamarca la ciutat i marca de Schleswig Aconseguí el regne de Borgonya 1033 contra Eudes II, comte de Xampanya Sotmeté a vassallatge Polònia 1033, de la qual recobrà Lusàcia i Bohèmia 1035 Publicà un edicte a Itàlia 1037 establint la transmissió hereditària dels feus dels varvassors

Successora del seu pare, Frederic IX , havia estat declarada hereva el 1953, quan fou abolida la llei sàlica Es casà el 1967, amb l’aristòcrata francès Henri de Laborde de Montpezat Talença, Gascunya 1934 – Fredensborg, Hovedstaden, 2018 de qui ha tingut dos fills, Frederic —príncep hereu— i Joaquim El 31 de desembre de 2023 anuncià la seva renúncia al tron, i fou succeïda pel seu primogènit, Frederic X , el 14 de gener de 2024

Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona El 1931 tornà a Àustria, on participà en la Heimwehr Després de l' Anschluss , residí a Itàlia El 1938 es casà morganàticament i perdé el títol d’arxiduc d’Àustria Naturalitzat espanyol, el 1945 encapçalà els carlins que rebutjaven Xavier de Parma i reivindicà, en contra de la llei sàlica, la corona espanyola amb el nom de Carles VIII, intitulant-se, a més, duc de Madrid Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors, octavistes o carlesoctavistes Fou enterrat a…

Estudià a la Universitat de València Fou rector d’Alcanalí, canonge i rector del seminari de Terol, on es guanyà el respecte del mariscal Suchet Membre de la junta suprema de govern de Terol contra els francesos, fou confirmat degà per Ferran VII el 1815 Bisbe de Còria 1824, arquebisbe de Burgos 1830 i de València 1832-35 Acceptà l’abolició de la llei sàlica i reconegué els drets hereditaris de la filla del rei, fet pel qual fou criticat pels carlins malgrat això, manà als rectors l’obediència a Isabel II

D’origen humil, intentà de fer carrera vora Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizábal, de qui fou secretari en els diversos ministeris En entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d’Angulema el nomenà secretari de la regència absolutista, d’on passà al ministeri de gràcia i justícia Durant deu anys fou l’instrument de Ferran VII per a la repressió contra els liberals i l’home de més confiança del rei En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intrigà a favor de l’infant Carles Maria Isidre, bé que…

Succeí el seu pare Khilderic I Atacà Siagri, darrer representant de la sobirania de l’imperi Romà a la Gàllia, el vencé prop de Soissons, el féu matar 486 i ocupà el territori que li era subjecte, entre el Somme i el Loira Aconseguí d’imposar-se com a rei únic dels francs salis Acudí en auxili dels francs ripuaris, atacats pels alamans, els quals foren vençuts 496 i sotmesos vers el 509 fou elegit rei pels francs ripuaris Es convertí al cristianisme i fou batejat a Reims pel bisbe Remigi Únic cap d’estat cristià a Occident, enfront dels arians, obtingué la influent adhesió de l’episcopat,…

Polític i economista Es llicencià en dret a Sevilla i s’establí a Madrid Ensems amb Floridablanca promogué el reformisme de l’etapa final del regnat de Carles III 1767-88 El 1762 fou nomenat fiscal del Consell de Castella Secundà el comte d’Aranda en l’expulsió dels jesuïtes 1766-67 i, gran defensor del poder de l’estat enfront de l’església, fou un dels impulsors del regalisme de Carles III, del qual féu una defensa en Juicio Imparcial sobre el Monitorio de Parma 1770 i Tratado de la regalía de amortización 1765, on reprovà l’acumulació de béns per l’Església Propugnà una reforma agrària…

Vida i obra Cursà els estudis secundaris al collegi de Perpinyà, on el seu pare era el responsable Compensà la seva fràgil salut amb una vida abocada al treball intellectual i a la reflexió tenaç Obtingué de manera brillant el seu “Baccalauréat, la Licence ès lettres” i el diploma d’Estudis Superiors d’Història i Geografia a la Universitat de Montpeller La seva tesi doctoral, una vegada completada i retocada, es publicà el 1902 amb el títol Louis XI, Jean II et la Révolution catalane Format a l’École des Chartes 1896-1900 com a arxiver paleògraf, meresqué l’atenció dels seus…