Resultats de la cerca

Vinculat primerament a l’anomenada generació del 98, des de la mort de Dato fou militant de la dreta Els seus articles, precisos i sentenciosos, foren seleccionats a Palabras al viento 1952 Entre altres novelles, escriví El sabor del pecado i Los nietos de Danton 1934, fruit del seu canvi religiós i polític

L’any 1977 fitxà pel Nàstic de Tarragona i el 1985 ho feu pel Sabor d’Abans Tortosa, club en què jugà dos anys i guanyà una Lliga i dues Copes Posteriorment jugà amb el Manresa, retornà al Tortosa i al Nàstic, i finalitzà la seva carrera com a jugadora a la Unió Esportiva Horta 1993 Des de la temporada 1992-93 ha estat entrenadora de la Unió Esportiva Horta, l’Associació Esportiva l’Hospitalet i el Club Bàsquet Montcada

Fou cònsol a Noruega del 1925 al 1930 La seva és una poesia irreverent i acusatòria que tingué un gran impacte durant la dictadura Encara que el seu primer llibre data del 1918, la seva obra comença realment el 1948 amb la publicació de Poesia I , al qual seguí Poesia II, III, IV, V i VI 1976, a més de contes i proses poètiques de crítica social en el seus darrers llibres, O Sabor das Trevas 1976 i O enigma da Árvore Enamorada 1980

Conegut per Yagocésar Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novelles i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca Crític d’art a La Esfera , El Noticiero Universal , etc , publicà Sabor y pintura 1943, semblances d’artistes catalans del vuit-cents Emprà el pseudònim de Fray Galán

Començà a cantar amb el seu germà gran, músic professional, i el 1943, amb només 15 anys, enregistrà el primer disc El 1951, influït per músics cubans, començà a cantar boleros, gènere en el qual aconseguí un gran renom amb cançons com Me importas tú , En nosotros , Amor, qué malo eres , Amor secreto i Contigo en la distancia El 1953 començà a fer gires internacionals per l’Amèrica Llatina, i el 1957 fixà la residència a Mèxic, des d’on consolidà la seva projecció Amb títols com ara No me platiques , Tú me acostumbraste , Sabor a mí , La barca o Encadenados es guanyà també un…

Feu estudis musicals a Sant Petersburg i aprengué piano amb una tia seva Després de viatjar per Europa fent de concertista i d’acompanyant, el 1923 s’installà als Estats Units, on fou secretari de S Koussevitzky Fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Boston 1927-34 i també dirigí altres orquestres d’Amèrica i Europa, molt interessat per la música contemporània Parallelament, dugué una enorme activitat com a musicòleg i professor de música Els seus textos més coneguts són Music since 1900 1937 reed 1994, Lexicon of Musical Invective 1952 i Thesaurus of Scales and Melodic Patterns 1975 Publicà…

Residí habitualment a Santander, fet que condicionà tota la seva obra Fou diputat carlí el 1873 i membre de l’Academia Española des del 1897, on fou rebut pel seu gran amic Pérez Galdós Dintre el realisme, començà amb breus quadres de costums, com Escenas montañesas 1864, Tipos y paisajes 1871 i Bocetos al temple 1876 Les primeres novelles, de caràcter ideològic, pateixen d’una certa manca d’agilitat, com El buey suelto 1878, Don Gonzalo González de la Gonzalera 1879 i De tal palo, tal astilla 1880 La seva gran creació és la novella regional, sobre el paisatge i ambient de la seva terra El…

De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre VI el nomenà…

Deixeble de Francesc Martínez El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües , tela amb la qual es volia presentar a l’Exposició Internacional de Belles Arts del 1864 i que més endavant passà al museu de Bordeus n'hi ha una rèplica a València Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret El 1868 obtingué una càtedra a l’Escola de Belles Arts de Màlaga Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873 després del primer…

Llicenciat en filologia catalana, és catedràtic de valencià a l’ensenyament mitjà i collabora en diversos mitjans de comunicació escrits El País , El Punt , L’Espill , Caràcters , El Temps , Levante Des del 1991 presideix l’Agrupació Borrianenca de Cultura La seva producció literària inclou diferents gèneres, entre els quals sobresurt l’assaig Entre altres guardons, ha rebut dos cops el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb Llum, més llum Andreu Alfaro 1998 i  Manuel Vicent o la frase feliç 2013, i també és autor de  L’única passió noble 2015, premis Ciutat de Benicarló de…