Resultats de la cerca

Muller del tetrarca Filip, es tornà a casar amb Aristòbul, net d’Herodes el Gran És famosa per la dansa que executà davant Herodes Antipas, després de la qual, per instigació de la mare, demanà el cap de Joan Baptista L’escena —que ha inspirat nombrosos artistes— apareix ja en els claustres de Sant Pere de Galligants i en els de Sant Cugat del Vallès Entre les pintures, cal esmentar una taula de Lluís Borrassà Musée des Arts Décoratifs, París, ultra les obres clàssiques del Giotto a Florència o de Donatello a Siena Ha inspirat també nombrosos escriptors i músics, entre els quals cal esmentar…

D’origen valencià, estudià belles arts i, a l’escola Magriñà, ballet clàssic Anà a París, on formà part del ballet del marquès de Cuevas 1959-61 Començà a cantar a Ràdio Barcelona El 1962 actuà al Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona, que guanyà el 1963, juntament amb Raimon, amb la cançó Se’n va anar   A partir de llavors començà a cantar temes sovint compostos per Lleó Borrell, fins que el 1968 edità el seu primer disc i guanyà el I Festival de Cançó Catalana Compartí el primer premi del festival d’Eurovisió de l’any 1969, en què representà…

Estudià a la facultat de belles arts de València i s’especialitzà en escultura Des del 1989 és professora d’aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l’any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València Treballa individualment i també amb el collectiu valencià Laboratorio de Luz Ha exposat individualment a la Galeria Juana Mordó de Madrid En la seva obra reflexiona sobre l’espai i el temps amb la projecció de llums sobre superfícies de materials diversos Ha participat en exposicions collectives tals com Iluminaciones profanas La tarea del arte , a Arteleku Sant…

Especialista de crol en proves de velocitat, amb el Club Natació Barcelona fou campiona de Catalunya de 100 m lliure 1953 i quatre vegades campiona de relleus 4 × 100 m lliure 1950-53 En l’àmbit estatal fou campiona d’Espanya de relleus 4 × 100 m lliure 1950 amb la selecció catalana

Era filla d’un general alemany, d’origen hugonot, al servei de la corona russa Tingué amistat amb Nietzsche, Rilke i Freud, del qual fou deixeble La relació amb aquests intellectuals es reflectí en sengles obres Friedrich Nietzsche in seinen Werken ‘Friedrich Nietzsche en les seves obres’, 1894, Rainer Maria Rilke, Gedenkbuch ‘Recordatori de Rainer Maria Rilke’, 1928 i Mein Dank an Freud ‘El meu regraciament a Freud’, 1931 La seva autobiografia 1951, el seu diari In der Schule bei Freud 'Aprenent al costat de Freud’, 1958 i els volums que recullen la correspondència intercanviada amb Rilke i…

Presidí la Wiener Sezession 1898-1903, el palau de la qual decorà 1902 Els seus murals per a la Universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat El seu estil és bidimensional el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora la Salomé de la Galleria d’Arte Moderna de Venècia, la Salomé , la Dànae i el Bes de l’Österreichische Galerie de Viena, o Les tres edats de la dona 1905, Galleria Nazionale d’Arte…

Estudià cant a Viena i debutà a l’Òpera de Sofia el 1936 En 1937-40 cantà a Graz i en 1941-43 ho feu a Hamburg Després d’haver format part de la companyia de l’Òpera de Munic entre el 1943 i el 1946, fou contractada per la Staatsoper de Viena, amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres 1947 amb el paper titular de Salome , en el qual s’especialitzà i que també interpretà en el seu debut al Metropolitan de Nova York 1949 L’havia cantat per primera vegada el 1944, sota la direcció de R Strauss Així mateix destacà en òperes de G Verdi Aïda , G Puccini -especialment Tosca -, WA Mozart,…

Era pescador, i la seva muller, Salomé, assistia Jesús amb els seus béns

Es formà musicalment al Royal College of Music de Londres i amplià la seva formació a Siena, Ginebra i Zuric El 1962 debutà com a mezzosoprano en aquesta ciutat, interpretant Annina a Der Rosenkavalier R Strauss Poc després, passà a la corda de soprano El 1964 es presentà al Covent Garden de Londres com la Leonora d' Il Trovatore i de seguida s’especialitzà en els principals papers wagnerians i straussians El 1966 cantà per primera vegada a Bayreuth, on ha actuat regularment des d’aleshores, com també als principals teatres d’arreu del món, incloent el Metropolitan de Nova York, on debutà el…

Salomé 1913, Assunta Spina i La signora delle camelie 1915, Tosca, La dona nuda i Frou-Frou 1918, etc, contribuïren a internacionalitzar la seva bellesa i el seu talent