Resultats de la cerca

Germà gran de Giovanni Battista Sammartini, probablement estudià l’oboè amb el seu pare El 1720 tocava aquest instrument, juntament amb el seu germà, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de Milà El cèlebre flautista JJ Quantz, quan visità la ciutat el 1726, el considerà l’únic bon intèrpret d’instrument de vent que tocava en l’orquestra de l’Òpera Pel que sembla, Giuseppe abandonà Itàlia el 1728 per anar a Londres, on passà la resta de la seva vida A la capital anglesa guanyà ràpidament una excellent reputació com a intèrpret d’oboè i tocà en l’orquestra de GF Händel A partir…

Vida Germà de Giuseppe Sammartini, fou un dels vuit fills d’Alexis Saint-Martin, un oboista francès emigrat a Itàlia Probablement nasqué a Milà, ciutat on transcorregué tota la seva vida Sembla que el seu primer mestre de música fou el seu pare El 1720 tocava l’oboè, juntament amb el seu germà Giuseppe, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de la capital llombarda El primer grup d’obres vocals seves datades són les vuit cantates per als divendres de quaresma, del 1751 -avui perdudes-, que escriví per a la Congregazione del Santissimo Entierro, on Sammartini fou…

El 1728 ja era mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà destacà aviat amb música religiosa oratoris, cantates i més tard també amb òperes, sonates a tres, etc, i dirigí nombrosos concerts públics Però la seva obra més important és haver contribuït a formar la simfonia, a partir d’obres amb tres moviments per a corda i alguns instruments de vent En deixà unes 80 Fou mestre de Gluck El seu germà, Giuseppe Sammartini Milà 1693 — Londres 1750, fou concertista d’oboè, publicà sonates per a flauta, concerts, concerti grossi , etc, i dirigí la música privada del futur Jordi III d’…

Alumne de GA Fioroni i de GB Sammartini, des del 1768 fou organista de la capella ducal a Milà, i a la mort del mestre Sammartini 1775 n’ocupa el càrrec de director Durant els mateixos anys també fou mestre de capella en altres esglésies de la ciutat, com Santa Maria Segreta 1770 o San Giovanni in Conca 1775, i a partir del 1787 també era mestre de capella del Duomo Com a compositor fou valorat principalment per les seves obres de música sacra, repartides entre composicions d’estil contrapuntístic i altres més properes a l’estil vocal del melodrama sobretot els…

No es coneix informació relativa a la seva activitat abans de l’any 1730 A partir de la dècada dels anys trenta escriví les seves primeres òperes heroiques, com ara Candace 1732 Esdevingué un compositor d’òpera força popular, sobretot al nord d’Itàlia El 1743 era a Londres com a compositor en residència al King’s Theatre i al començament del 1746 ja havia tornat a Itàlia Una de les seves òperes, Vologeso 1753, s’estrenà a Barcelona, però no s’ha pogut documentar que ell passés per la ciutat El 1758 s’establí a Milà, on ensenyà cant, escriví diverses òperes còmiques i treballà com a…

Estudià a les universitats de Friburg, Munic, Yale i Nova York Entre els seus mestres destaquen els compositors W Gurlitt i C Orff Com a director debutà el 1935 a l’Städtisches Theater de Friburg amb l’òpera de H Purcell Dido and Aeneas , i el 1940 fundà el Yale Opera Group a New Haven Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Bolonya 1948-53, i el 1952 fundà la Piccola Accademia Musicale a Florència Fou director dels Clarion Concerts a Nova York a partir del 1956, i director convidat a l’Òpera Reial d’Estocolm en 1972-73 La seva activitat…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor i cantor a Tiefenort Posteriorment assistí al Gymnasium d’Eisenach, on JS Bach també havia estat estudiant Formà part del Chorus Symphoniacus sota la direcció del cantor JC Geisthirt, que li donà a conèixer els corrents musicals que es cultivaven a Turíngia en aquell moment El 1717 entrà, com a violinista, al servei del marcgravi Carles Guillem de Baden-Durlach, el qual l’envià a Itàlia perquè es formés en l’estil italià Entre el 1719 i el 1721 residí a Venècia i Roma i, segurament, conegué compositors com A Vivaldi, T Albinoni i A…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, el també compositor MF Cannabich, i els completà amb J Stamitz El 1744 ingressà com a alumne a l’ orquestra de la cort de Mannheim , de la qual fou violinista des del 1747 Les seves excepcionals aptituds per a la música feren que, el 1750, l’elector de Mannheim li financés una estada a Itàlia per a perfeccionar la seva formació amb N Jommelli, amb qui estudià a Roma durant tres anys El 1754, després d’un breu sojorn a Stuttgart amb Jommelli, anà a Milà, on contactà amb GB Sammartini El 1757 tornà a Mannheim, i un any després substituí…

Fou cantor de l’església serví el príncep Lobkowitz a Viena, i el 1737 el príncep Melzi el dugué a Milà, on estudià amb Sammartini Atret per l’òpera, assolí renom amb Artaserse 1741, Demofoonte 1742 i Ipermestra 1744 Invitat a anar a Londres, hi donà concerts i estrenà La caduta dei giganti 1746 Visità Dresden, Praga, Hamburg i Copenhaguen El 1750 s’establí a Viena i es casà amb Marianne Pergin Introduït a la cort de Maria Teresa d’Àustria, fou kapellmeister del teatre imperial Hi estrenà òperes còmiques d’estil francès, com L’ivrogne corrigé 1760, Le cadi dupé 1761, el ballet…

Vida Era el germà gran dels vuit fills que tingué el matrimoni Alexandre Gluck i Maria Walburga El pare de ChW Gluck treballava a Reichstadt, el 1717, com a guarda forestal de la duquessa de Toscana el 1722 anà a Komotau, on fou nomenat encarregat de les aigües i dels boscos del comte Kinsky i després, cap al 1727, es posà al servei del príncep Lobkowitz ChW Gluck cursà els estudis primaris a l’escola de Reichstadt, on possiblement rebé les primeres lliçons de música cant, violí i violoncel, i sembla que continuà el seu procés d’aprenentatge a l’escola dels jesuïtes de Komotau El fet de no…