Resultats de la cerca

Companya de Martí Borràs, un dels introductors de l’anarcocomunisme a Espanya i director de La Justicia Humana i Tierra y Libertad , que se suïcidà a la presó el 1894 Després s’uní, successivament, a Tomàs Ascheri, afusellat com a principal implicat en el procés de Montjuïc 1897, i a Francesc Callís, també implicat i que, boig, se suïcidà Llavors emigrà i residí a Buenos Aires, els Estats Units i Mèxic De nou a Barcelona 1923, mantingué estretes relacions amb Teresa Claramunt Hom la presentà com el prototipus dels sacrificis de moltes dones dels militants anarquistes

Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà  L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita

Fou secretari de l’Orfeó Català Començà escrivint en revistes de barriada i fundà La Veu Gracienca Publicà els seus poemes, d’influència noucentista i jocfloralesca, en nombrosos volums L’espiga 1921, Pietat 1933, Paisatges 1937, Cançons 1939, Poemes d’Itàlia 1939, Llantió d’argent 1947 i Circ 1967, entre d’altres També publicà alguns volums de prosa lírica, Brevari d’amor 1937 o Breviari de dolor 1946, i d’assaig i història com  La petita història de la meva biblioteca 1961, Elmeu llibre de l’Orfeó Català 1962,  El mestre Enric Morera 1969, Encara…

El 1772 entrà d’aprenent al taller de l’impressor Carles Saperas El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins, i el 1816 tenia l’establiment al carrer de la Boqueria més tard ~1822 passà al de Bòria Imprimí obres de teatre populars en català, de Robrenyo, de Renart i Arús, etc Fou conegut especialment per les seves estampes i làmines litografiades Era també un relligador de qualitat Fou succeït pel seu nebot Ignasi Estivill i Coll

Fill del poeta David Sanahuja i Saperas Estudià filologia romànica i actualment és professor universitari La seva obra poètica, de considerable intensitat, s’inicià a El gos del galiot 1981 i ha continuat a Mirador 1983, Doble joc 1988, premi Vila de Vallirana-Josep M López Picó de poesia 1987,  En defensa pròpia 1994, Compàs d’espera 2006, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2005, El llançador d’espases 2013, premi Maria Mercè Marçal 2013 i Teories del no 2016, premi Jocs Florals de Barcelona 2016 També ha estat guardonat amb la Viola d’Or i Argent als Jocs…

Vida Inicià la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Vic, on estudià amb Lluís Jordà, i el 1898 fou ordenat de sacerdot Perfeccionà els estudis amb J Ribera a Barcelona, ciutat on fou organista de la parròquia de la Bonanova fins el 1901, que guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Vic El 1920 renuncià aquesta plaça per la d’organista Collaborà en l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb el capítol La versió autèntica dels goigs del Roser de tot l’any La música que escriví es caracteritza per la fusió del cant gregorià amb la cançó popular, amb un toc…

Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona En el seu vessant de director orquestral, dugué a terme…

Vida Fou un dels músics més significatius del modernisme a Catalunya Gran impulsor del cant coral, la seva obra compositiva, sobretot la sardanística, assolí una àmplia difusió i gaudí d’una gran estima El pare de Morera, músic afeccionat, es traslladà a l’Argentina quan el seu fill tenia dos anys Des de ben jove, Enric Morera mostrà una gran facilitat per a la música Es formà de manera autodidàctica, cantà en diferents cors i aprengué violí i piano, instruments que tocava en cafès, teatres i esglésies De nou a Catalunya, rebé lliçons de J Tolosa, CG Vidiella i E Cioffi, i feu amistat amb I…

Vida Els seus pares, d’ascendència francesa, es traslladaren a Tortosa poc després del naixement de Joan En aquesta ciutat se li manifestà la vocació musical i rebé la seva primera formació amb el mestre Josep Abarcat i Sebastià Traslladat de nou a Barcelona vers el 1885, continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, sota la direcció d’Antoni Nicolau, com també de G Balart violí i P Tintorer piano El 1890 fou nomenat professor de piano de l’esmentat centre la seva dedicació a l’acompanyament i a la composició s’iniciaren en aquesta darrera dècada del segle XIX El 1902 fou nomenat…

Vida Era el petit d’una família de catorze fills i inicià la seva formació musical a Esparreguera El 1881 la família es traslladà a Barcelona i Amadeu ingressà a la capella de música de Santa Anna, llavors sota el magisteri de J Ribera, amb qui estudià piano, harmonia i composició A més, cantava al cor infantil del Gran Teatre del Liceu Tocà al cafè Colom -on feu amistat amb F Cambó i amb P Coromines- i al Pelayo, on vers el 1889 conegué Ll Millet Exercí també com a mestre de capella de les religioses de…