Resultats de la cerca

Després dels estudis secundaris treballà com a minaire i tipògraf La seva obra palesa una decidida orientació proletària, exposada en un to optimista en reculls com Rabota i l’ubov’ ‘Treball i amor’, 1932 i Strogaja l’ubov' ‘Amor sever’, 1956

Postulà que la societat és un organisme biològic totes les parts del qual són interdependents i en el qual les persones només actuen fent que la imatge dels altres esdevingui la seva pròpia imatge Distingí entre grups secundaris i primaris, entre els quals, afirmà, existia una cooperació molt estreta Publicà, entre d’altres obres Human Nature and the Social Order 1902, Social Organization 1909 i Social Process 1918

Fill d’Ignasi Girona i Agrafel S'especialitzà en agronomia a París Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1902-06, 1915-23 Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts 1905, representà Granollers a la Solidaritat Catalana i fou senador per Lleida 1909 Fou delegat reial de pòsits 1918, i projectà un banc agrari català i una xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya Escriví treballs agrícoles

Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” 1933, i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc El 1939 s’exilià a França Defensà el grafisme llatí Doctrine et action , Richesse de la graphie latine , Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques , etc i dibuixà caràcters i vinyetes tipogràfiques Els alfabets més importants que dibuixà són París , Flash , Ilerda i Crous Vidal

Treballà a la companyia d’EVilches, i el 1935 féu el primer film, El 113 Durant la guerra civil de 1936-39 fou oficial d’aviació El 1941 esdevingué galant de moda en papers èpics representatius de la mitologia del nou règim Harka i Escuadrilla 1941, Raza i A mí la Legión 1942, El último cuplé 1957, etc Vinculat cada cop més a papers secundaris, recuperà protagonisme a La caza 1965 i Pippermint frappé 1967, de CSaura, Raza, el espíritu de Franco 1977, de GHerralde, Patrimonio Nacional 1980, de LGBerlanga, etc

Actor teatral des del 1930, debutà en el cinema anglès cinc anys després i se n'anà a Hollywood, on aviat triomfà tot protagonitzant, entre d’altres, els films The Reckless Moments 1949 de M Ophüls, Pandora And the Flying Dutchman 1951 d’A Lewin, Five Fingers 1952 de JL Mankiewicz, A Star is Born 1954 de G Cukor i Lolita 1961 de S Kubrick, i també en papers secundaris, com a Lord Jim 1964 de R Brooks, Murder by Decree 1978 de B Clark i The Veredict 1984 de S Lumet

Mentre estudiava ciències polítiques, tingué una intensa activitat teatral universitària Entrà en el món del cinema interpretant papers secundaris a partir del 1972 Es donà a conèixer el 1979 amb The Onion Field i amb posterioritat protagonitzant Videodrome 1982, Salvador 1984 —nominat a l’Oscar—, Best Seller 1987, The Hard Way 1991, Diggstown 1992, The Gateway 1994, Stranger Things 1995, The Ghosts of Mississipi 1997, Kicked in the Head 1997, Contact 1997, Vampires 1998, Another Day in Paradise 1998, True Crime 1999, The Virgin Suicides 1999, Any Given Sunday 1999 i Race to…

Començà la seva carrera artística en el teatre i en la TV, per mitjà de la qual es féu famós ràpidament Dels seus films cal esmentar On the Waterfront 1954, The Harder They Fall 1956, Al Capone 1959, Le mani sulla città 1963, The Pawnbroker 1964, premi del Festival de Berlín, Doctor Zhivago 1966, In the Heat of the Night 1967, Oscar al millor actor, The Sergeant 1970, Waterloo 1970, Lucky Luciano 1973, Les innocents aux mains sales 1975, Hennessy 1975, FIST 1978, The Amityville Terror 1979, Lion of The Desert 1981, etc Des dels anys noranta interpretà sobretot papers secundaris

Formada amb Joan Magriñà , fou primera ballarina del Gran Teatre del Liceu Posteriorment anà a Bèlgica, on fou solista del Ballet de Valònia 1977 i del Reial Ballet de Flandes 1979-82 Directora de Dart Companyia de Dansa 1986 i creadora de coreografies per a òperes, ha estat directora de l'Escola d'Ensenyaments Secundaris i Artístics / Conservatori Professional de Dansa, i des del 1983 és professora de dansa clàssica a l’ Institut del Teatre , d’on també és repetidora del projecte IT Dansa des dels seus inicis 1997 L’any 2015 rebé el premi Nacional de cultura del CoNCA en la…

Mentre cursava estudis secundaris exercí de model, tasca que deixà de banda quan decidí fer-se actriu Rebé classes d’interpretació al Lee Strasberg Institute, a Hollywood Li oferiren un petit paper a The Last Tycoon 1976, EKazan, que fou el primer pas d’una carrera cinematogràfica marcada pel nom de Nicolas Roeg, que fou el seu marit, que la dirigí a Eureka 1983, Insignificance 1984, Track 29 1988 i Cold Heaven 1996 Especialitzada en papers de dona esquerpa, de passat fosc, intervingué en altres títols, com ara Black Widow 1987, BRafelson, al costat de Debra Winger, Kafka 1991,…