Resultats de la cerca

Estudià dret, filosofia i lletres i Sagrada Escriptura, i residí a Holanda i a Àustria Defensor d’un sindicalisme mixt i catòlic, publicà nombroses obres sobre aquest tema El modernismo en la Acción Social 1910, Cuestiones candentes sobre la propiedad y el socialismo 1924, Los sindicatos profesionales de obreros en la dirección de la Santa Sede 1926, etc

Advocat, presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1878-79 i collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Lo Gay Saber i La Ilustració Catalana Publicà diverses monografies, com Guía histórico-descriptiva de la catedral de Barcelona 1882, Monografía de la seo de Manresa 1883, Ressenya històrica de l’erecció de la sede episcopal de Barcelona 1887 i Les imatges de Sant Jordi Publicà a La Dinastía de Barcelona part de la traducció catalana del Quixot

Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense 1916 i Pedro de Luna, último papa de Aviñón 1920

Sorgit amb el neorealisme, no es deixà atreure per les preocupacions socials, com tampoc no seguí l’aventura surrealista, i preferí un camí més tradicional amb alguns trets típicament moderns El seu tema central és l’amor De la seva abundant obra, cal destacar Adolescente 1942, Os amantes sem dinheiro 1950, As palavras interditas 1951, Coração do dia 1958, Obscuro domínio 1971, O peso da sombra 1982, O Sal da Lingua 1995, Alentejo 1998, Os Lugares do Lume 1998 i Os Sulcos sa Sede 2001 Traduí García Lorca i Safo al portuguès L’any 2001 fou guardonat amb el premi Camões

Doctor en teologia Degà de la catedral d’Oriola i vicari general sede vacante tres vegades rector de la universitat Publicà un Breve discurso apologético en defensa de la verdadera y lícita astrología 1613 i Defensa dominicana por la limpia concepción de María sin pecado original 1628 Deixà inèdita la seva obra més important ~1643 Diana desenterrada Antiguas memorias y breve recopilación de los más notables sucesos de la ciudad de Denia, desde su antiquísima fundación hasta el estado presente , recopilació que arriba fins el 1642, on mostra un concepte modern de l’arqueologia i…

Vida i obra Ordenat 1926 de sacerdot, obtingué 1953 per oposició la plaça d’arxiver de la seu de Sogorb Alt Palància, on reorganitzà la biblioteca i l’arxiu Fou professor d’història universal i d’art al seminari diocesà de Castelló de la Plana, cronista de Catarroja i de Montcada de l’Horta i director del Centre de Cultura Valenciana des del 1972 A més, fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Carles de València i membre honorífic de Lo Rat-Penat La seva producció historiogràfica tractà, fonamentalment, de temes locals i religiosos, especialment de l’època foral Els seus…

El 1953 es diplomà en arxivística a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà i es llicencià 1954 en història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana El 1965 es doctorà a la mateixa universitat amb la tesi Intervención de la Santa Sede en la Causa Luliana També es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1965 Entre el 1957 i el 1965 exercí com a professor al Seminari Conciliar de Sant Pere i a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma Des del 1969 fou director de la Biblioteca Bartomeu March, de Palma Fou membre de la Maioricensis…

Vida i obra Lliurat pels seus pares, encara infant, a la canònica de la seu de Barcelona 1070, fou canonge i prior a Sant Adrià de Besòs 1093, d’on passà al monestir de Sant Ruf d’Avinyó, del qual esdevingué abat el 1110 Fou nomenat bisbe de Barcelona, dignitat que inicialment refusà, però que, a petició de Ramon Berenguer III, el papa Pasqual II l’obligà a acceptar Dugué a terme la restauració de facto de la seu metropolitana de Tarragona l’artífex de la restauració jurídica havia estat el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, l’any 1091, amb la qual els bisbats catalans obtenien…

Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…

El 1877 es traslladà a Palma per fer els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Sant Pere Una vegada ordenat 1885 i llicenciat en teologia i dret canònic, ocupà diversos càrrecs de responsabilitat al si de l’Església de Mallorca fou catedràtic del seminari d’història eclesiàstica 1888, de llocs teològics 1895, d’història de Mallorca i de llengua i literatura mallorquines 1898, fou vicari general de la diòcesi 1898-1916, canonge magistral de la Seu 1905, vicari capitular sede vacante 1915-16 i degà del Capítol 1921 Defensà un integrisme radical de tradició carlina que només…