Resultats de la cerca

Escriví una autobiografia i tres tractats espirituals, publicats el 1675

Llicenciada en filosofia i lletres, en l'especialitat de pedagogia i psicologia per la Universitat de Barcelona 1964, s’orientà vers la musicoteràpia Posteriorment cursà l’especialitat com a interna a l’Essex County Overbrook Hospital Center de Nova Jersey 1966-67 i aplicà la musicoteràpia a nens autistes i esquizofrènics al Creedmoor State Hospital de Nova York 1967, experiència a partir de la qual elaborà la seva tesi doctoral, Musicoterapia para niños autistas Historia de la Musicoterapia , que llegí a la Universidad Complutense de Madrid 1972 Posteriorment exercí, entre d’altres…

Introductora als Països Catalans de l’orde femení de caputxines clarisses, fundat a Nàpols el 1538 caputxí De jove serví a Barcelona Es casà a Manresa amb Francesc Serafí, d’on se la conegué també per la Serafina, i un cop vídua retornà a Barcelona, on vestí l’hàbit de beata dels caputxins 1588 Reuní un grup de noies per fundar una comunitat caputxina femenina, però diferents oposicions feren retardar la fundació fins el 1599 Aquest any, ajudada per la marquesa de Montesclaros, fundà a Sarrià el primer monestir hispànic de monges caputxines El 1604 el papa Climent VIII…

En 1743-47 tingué el càrrec de comissari general de Mèxic Escriví Epítome de la vida de la venerable madre sor Ángela María Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España Barcelona, 1743

Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena…

Estudià amb Serafina Astafieva Formà part dels Ballets Russes de Diaghilev 1925-29 i fou prima ballerina del Vic-Wells Ballet actualment Royal Ballet, del qual el 1973 obtingué el càrrec de governadora en 1931-35, any que cofundà la companyia Markova-Dolin, en la qual actuà sovint i que esdevingué posteriorment el London Festival Ballet Es retirà el 1962 i posteriorment es dedicà a l’ensenyament en 1963-69 dirigí el New York Metropolitan Opera Ballet Destacà, entre d’altres, a Pétrouchka , Giselle i La boutique fantasque El 1927 es presentà al Liceu de Barcelona El 1963 fou creada Dama de l’…

S’inicià en l’estudi de la trompa, però poc després es passà al cant Fou alumne d’A Rossi, A Boni i B Osidi Debutà el 1818 a Cento amb La Contessa di Colle Erboso , de P Generali, i els tres anys següents cantà a Mirandola, Corregio, Piacenza, Nàpols, Liorna i Torí La tempora da del 1822 es presentà a la Scala, on interpretà Adele ed Emerico , de S Mercadante, i Matilde di Shabran , de G Rossini, i estrenà Chiara e Serafina , de G Donizetti La seva intensa activitat el portà a participar en l’estrena d’obres de Donizetti - L’aio nell’imbarazzo Roma, 1824, Don Pasquale París, 1843…

Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor Escriví en castellà i en català, entre altres, les obres Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic Soler, Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875 El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques…

Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell 1574, canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat el qual fou nomenat sagristà de Tortosa i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca Quan anava a exercir…

Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…