Resultats de la cerca

Estudià a l’École Normale de Musique de París 1922-23, i fou un dels primers compositors que utilitzà el sistema dodecatònic a Anglaterra El Chamber Concerto núm 1 1939, on demostrà un ús personal del serialisme, fou una de les obres més innovadores de l’època Durant els anys cinquanta assolí la seva maduresa compositiva, però l’ambient cultural era hostil al serialisme i no fou fins a la dècada dels anys seixanta que aconseguí el reconeixement de la crítica Tot i així, algunes d’un gran nivell, com l’òpera de cambra Infidelio 1954 o la cantata De amore 1957, no s’…

Influït en un principi per Šostakovič i Prokof'ev, es decantà ben aviat pel serialisme amb obres com Perpetuum mobile 1963, per a orquestra, i Pro et contra 1966, per a violoncel i orquestra Posteriorment aplicà la polifonia a obres com la cantata Laul Armastatule És autor també de tres simfonies, d’un Concert de Nadal i una Passió segons Sant Joan , per a quatre veus masculines, cor i orgue, ambdues estrenades el 1980

Estudià harmonia amb Eken, contrapunt amb K Egge i piano amb E Westher a Oslo i, a Copenhaguen, composició amb NV Bentzon Fou professor de composició al Conservatori d’Oslo i a l’Institut Musical de la capital noruega En 1961-64 i 1966-67 presidí la secció noruega de la Societat Internacional per a la Música Contemporània Autor d’una important producció, en les primeres obres mostra influències del neoclassicisme, però posteriorment es decantà cap al dodecatonisme i el serialisme Entre els títols més coneguts cal destacar Evolution , opus 23 1961

Es formà al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué diversos guardons Catedràtic de diferents disciplines en aquest centre, ha publicat també alguns llibres de caràcter pedagògic Inicià la seva carrera compositiva amb Siciliana 1961 En el seu catàleg, format per obres simfòniques, per a big band , banda, cor, orgue i piano, sobresurten les Variacions calidoscòpiques 1973 i Estructures isorítmiques 1987 El llenguatge de Montesinos és una fusió molt personal de procediments i tècniques compositius sorgits durant el segle XX, entre els quals sobresurten l’atonalisme i el …

Estudià al conservatori de Moscou Entre el 1958 i el 1970 es convertí en un dels pioners de la música electrònica al seu país amb la tasca duta a terme a l’Estudi Experimental de Música Electrònica de Moscou La seva obra combina formes contemporànies, com el serialisme i la música aleatòria, amb les tradicions russes Professor del conservatori de Moscou, algunes de les seves composicions són Le soleil des Incas 1964, Concert per a piano 1974, Confession 1986 i l’òpera L’écume des jours 1988 És autor també de música de cambra

Estudià amb Ricard Lamote de Grignon, Ernest Cervera i Cristòfor Taltabull Membre, des dels seus inicis, del Cercle Manuel de Falla Algunes de les seves obres són basades en un serialisme atonal més vinculat al de Hauer que al de Schönberg La seva harmonia empra l’acord místic d’Aleksandr Skr'abin a la manera d’una melodia vertical de tres a cinc sons De la seva producció ressalten Preludi, recitatiu i fuga , per a piano 1947-49, Preludis ambulants , per a piano 1953, Cançons 1970, amb text de JSalvat-Papasseit, E 2 4 , per a diferents formacions instrumentals, el ballet Els…

Iniciat en el món musical amb l’aprenentatge del violí, rebé les primeres lliçons de composició de Finn Hoffding, el 1951 Dos anys més tard ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on estudià teoria, composició i instrumentació Assistent tècnic del Teatre Reial de Copenhaguen 1959-64, fou professor de composició en diferents centres Les seves primeres obres palesen una clara influència de la música bartokiana i del serialisme, però a poc a poc s’anà interessant per l’estil expressiu de compositors com G Ligeti, K Stockhausen i P Boulez Membre del moviment Den ny Enkelhed 'La nova…

Es formà musicalment al Conservatorio Nacional de Música, on fou deixeble del compositor Carlos Chávez i de Silvestre Revueltas Inicià la seva carrera musical com a membre de diferents formacions orquestrals i el 1935 creà, juntament amb D Ayala, B Galindo i P Moncayo, el Grupo de los Cuatro amb l’objectiu de divulgar la nova música mexicana El 1958 fou nomenat professor de violí i d’harmonia al Conservatorio Nacional de Música i dirigí l’orquestra d’aquest centre Cap als anys trenta inicià la seva carrera compositiva, amb unes peces interessants pel seu caràcter colorístic A partir del 1966…

Estudià direcció d’orquestra amb P Dedecek al Conservatori de Praga 1939-43 i alhora rebé classes privades de composició de R Karel Fou membre de l’Orquestra Ràdio Praga El 1968 es feu càrrec de la direcció del grup Musica Viva Pragensis, dedicat a la música contemporània, amb el qual donà a conèixer molta de la música txeca del segle XX Dotat d’un estil postromàntic amb tocs neoclàssics, quan conegué l’obra d’A Webern es decantà cap al serialisme i, posteriorment, cap a línies encara més avantguardistes, inclosa la música electroacústica A partir dels anys seixanta escriví obres…

Estudià a la Universitat d’Edimburg i al Conservatori de París, on fou deixebla de N Boulanger El 1970 esdevingué professora a la Universitat de Califòrnia de Santa Barbara La seva producció ha evolucionat des d’un llenguatge diatònic fins al serialisme, amb una gran varietat de gèneres, encara que des del 1966 hi predominen les obres instrumentals Els seus concerts per a trompa 1971 i viola 1973 destacaren en el panorama musical d’aquell moment Ha demostrat un interès creixent per les obres dramàtiques amb la composició d’òperes com A Christmas Carol 1979, a la qual incorporà…