Resultats de la cerca

En poesia ha publicat Assaig de poema 1980, i, en novella, La mort del fabulador 1999, una representació simbòlica i una complexa paràbola moral

Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, on assistí a les classes d’Ortega y Gasset, García Morente i Zubiri, entre d’altres Fou precisament Nicol qui proposà l’expressió Escola de Barcelona per a designar no una escola homogènia sinó més aviat una tradició filosòfica catalana que no s’havia de confondre amb la manera de fer filosofia de la denominada Escuela de Madrid vg història de la filosofia El 1934 començà a ensenyar a la UB, i el 1939, a la fi de la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a França i després a Mèxic, on impartí classes de…

És conegut per una inscripció sepulcral en versos grecs epitafi d’Aberci , conservat als Museus Vaticans, en la qual narra el seu viatge a Roma i expressa, d’una manera simbòlica, la celebració de l’eucaristia a l’Orient i a l’Occident És venerat com a sant Festa 22 d’octubre

Fou president de la Societat d’Estudis Occitans Dins el corrent del realisme escriví, entre d’altres, les novelles Bagatoni 1894 i Li bomians 1906-07, i el recull de contes La feruna 1930 D’entre la seva poesia, basada en el ritme del llenguatge, cal destacar els reculls Li baladas d’aram 1883, La paurilha 1899 i, sobretot, La legenda d’Esclarmonda 1936, obra simbòlica i d’una gran ambició

Professor a la Universitat de Tolosa, al Llenguadoc 1895-99, a Caen 1899-1905 i al Collège de France 1905-14, fou destacat defensor de la investigació lògica simbòlica i propugnà la formació d’una mathesis universalis i d’una llengua universal Entre les seves obres es destaquen De l’infini mathématique 1896, La logique de Leibniz d’après les manuscrits inédits 1901, L’algèbre de la logique 1905 i Histoire de la langue universelle 1903

Els seus primers treballs consistien en fotografies que posaven en evidència, de forma simbòlica i gairebé metafòrica, el rol de l’artista en el nostre sistema social i cultural Actuant com a escenificacions, són imatges referents als gèneres clàssics de la pintura, com l’autoretrat i la natura morta Realitzà diferents sèries, com les Atopies , les Chambres o les Tombeaux , en les quals tracta l’absència i la mort des de referents constants a la vanitas

Fou professor a Torí 1890 S'especialitzà en lògica matemàtica i creà la lògica simbòlica Contribuí també a la geometria no euclidiana, al càlcul geomètric, i féu una exposició rigorosa de l’aritmètica, de la geometria projectiva, del càlcul infinitesimal i del vectorial Publicà Calcolo geometrico 1888, I principi de geometria logicamenti esposti 1889, etc Fundà també la Rivista di Matematica Inventà un llenguatge artificial internacional, la interlingua , amb vocabulari del francès, llatí, anglès i alemany

Després d’una primera etapa de pintor es consagrà a l’escultura i investigà les formes elementals tot remarcant-ne l’estructura i expressant un sentiment tràgic, del qual s’alliberà 1916 fent una obra vigorosa, relacionable amb la de C Brancusi i d’A Modigliani, a base d’elements formals que tendiren vers una expressió simbòlica La Partida 1929, coll Atélier Freundlich, París, Composició 1933, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo Fou deportat per la Gestapo i morí en un camp de concentració

Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art

A partir de Versuch über die Transzendentalphilosophie ‘Assaig sobre la filosofia transcendental’, 1790, qualificada per Kant com la crítica més aguda a la seva filosofia, aconseguí un gran predicament Ultra nombrosos comentaris a Aristòtil, Maimònides i Bacon, escriví Versuch einer neuen Logik oder Theorie des Denkens ‘Assaig d’una nova lògica o teoria del pensament’, 1794, intent d’exposició d’una lògica simbòlica, Kritische Untersuchungen über den menschlichen Geist ‘Investigacions crítiques sobre l’esperit humà’, 1797 i l’autobiografia Salomon Maimons eigene Lebensgeschichte…