Resultats de la cerca

Els anys trenta estudià filosofia amb Jaume Serra i Húnter Prengué part en la Guerra Civil com a oficial d’artilleria del bàndol republicà Deportat a un camp de concentració, els anys quaranta visqué clandestinament a l’Estat espanyol i milità al Front Nacional de Catalunya Dedicat professionalment al disseny, dirigí la secció d’aquesta activitat d’una empresa d’electrodomèstics 1966-69, i el 1965 organitzà la secció de disseny a l’Escola Massana, que dirigí fins el 1975, i escriví diversos manuals de bricolatge Collaborà en nombroses revistes Serra d’Or , Destino , Die Kunst , Marketing ,…

Exercí de sacerdot i es dedicà a l’ensenyament Publicà diversos escrits sobre temes populars mallorquins, entre els quals Taula de ditxos, frases i refrans mallorquins 1899, Diccionari de sinònims mallorquins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899, Agranadures, espigolades i axarnons 1899 i Nociones de Historia Sagrada 1916

El 1290 s’establí a Perpinyà Autor de nombroses obres poètiques, entre les quals sobresurt L’esposa fulgurant, i d’un diccionari de sinònims hebreus El segell de la perfecció , primera obra hebraica d’aquest gènere, és més famós per la seva fecunditat que no per la seva qualitat

Ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i hi fou ordenat de sacerdot el 1930 Durant la guerra civil de 1936-39 anà a Alemanya, i més endavant s’establí a Suïssa Estudià als monestirs de Montserrat i de Beuron, a l’Escola Bíblica de Jerusalem i a l’Institut Bíblic de Roma El 1934 publicà un opuscle sobre El Tabor , i el 1971, un útil Diccionari de sinònims

El seu racionalisme li ocasionà conflictes amb les autoritats eclesiàstiques Influït per ChWolff i GWLeibniz, defensà les tesis d’aquest en contra de les de Kant Entre les seves obres cal esmentar Neue Apologie des Sokrates ‘Nova apologia de Sòcrates’, 1772, i Allgemeine Theorie des Denkens und Empfindens ‘Teoria general del pensar i del sentir’, 1776 És autor també d’un Synonymisches Wörterbuch der deutschen Sprache ‘Diccionari de sinònims de la llengua alemanya’, 1802

Assolí el càrrec d’historiògraf de construccions La seva obra Entretiens sur les vies et les ouvrages des plus excellents peintres anciens et modernes 1666-88, en bona part d’acord amb Charles Le Brun, sobreposava la còpia d’estàtues antigues, el dibuix i la figura al dibuix del natural, al color i al paisatge, respectivament Considerà la utilitat i la bellesa gairebé sinònims Hom el té per un teòric poc original, perquè seguí Poussin, però és el més representatiu del programa artístic de l’Académie Française

Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del segle XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre Pere Joan Nunyes, i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 “Antoni Jolís, catedràtic de gramàtica de la Universitat de Barcelona 1588-1600” Analecta Sacra Tarraconensia , 53-54, p 187-215

Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer 1952, Com és la poesia 1953, De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, Cinc poetes italians Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo 1961, El llenguatge de Prudenci Bertrana 1968, Art poètica de Maragall 1970, Epistolari JM López-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986, El to colloquial de l’epopeia 1986 i La recuperació dels goigs al segle XIX 1984, i les biografies Joaquim Ruyra 1966 i El temps de Josep…

Doctor en drets Fill del mercader i impressor Pere Lacavalleria , fou batejat a Barcelona el 2 de desembre de 1640, tal com ell mateix feu constar en el seu opuscle Allegacions en dret 1680 Antoni Lacavalleria, germà seu, imprimí les seves dues obres Gazophylacium catalano-latinum Barcelona 1696, per ajudar a la traducció del català al llatí, en la qual treballà vuit anys i incorporà molta terminologia cientificotècnica L’obra supera, tant en l’aspecte científic com en la riquesa lèxica i fraseològica, els diccionaris publicats fins aleshores Publicà encara una Bibliotheca Musarum Barcelona…

Professor a Cambridge 1911-39 i director de la revista Mind en 1921-47, s’alineà amb el corrent dels crítics de l’idealisme, entre els quals Bertrand Russell i LWittgenstein, amb els quals posà els fonaments de la filosofia analítica, posició reflectida en els articles com The Nature of Judgement 1899 i The Refutation of Idealism 1903, que posteriorment recollí en els Philosophical Studies 1922 Tractà àmpliament de problemes ètics, que abordà des de la perspectiva de l’anàlisi lingüística, i arribà a la conclusió que el terme ‘bo’ i els seus derivats i sinònims que fonamenten els…