Resultats de la cerca

Autor d’un Memorial en favor de la ordenación hecha por la ciudad de Barcelona 1620 sobre els forasters, escrit primer en català però obligat després a traduir-lo ell mateix al castellà, fet del qual es lamenta, i De la potestat secular en los eclesiàstics per la econòmica i política 1646, que fou prohibit, ambdós interessants pels comentaris sociogràfics i l’actitud més o menys franca sobre qüestions d’actualitat amb tendència vindicativa

Especialment significativa fou la seva tasca de divulgació de l’activisme sociopolític de caràcter feminista en diverses associacions com el Club Femení i d’Esports de Barcelona i, especialment, a la secció femenina d’Esquerra Republicana Collaborà en diverses publicacions periòdiques, com La Campana de Gràcia , “Evolució”, “La Rambla”, “Fornal”, “L’Opinió”, o “La Humanitat”, de la qual fou directora de la pàgina femenina És autora de diverses narracions i contes publicats a la premsa i d’un aplec de poesies inèdit

El 1900 s’installà a Itàlia Lluny d’ésser un erudit, es dedicà a l’estudi viu de la pintura del Renaixement italià, sense deixar de banda l’estudi sociopolític de l’art Se centrà, sobretot, en la valoració formal i trobà, en allò que anomenà “valors tàctils” illusió de l’espai tridimensional, la clau de la gran renovació de la pintura en l’etapa renaixentista Entre les seves obres sobresurten The Italian Painters of the Renaissance 1932, recull de treballs, Study and Criticism of Italian Art 1910-15, Three Essays on Method 1927, Essays in Appreciation 1958 i el llibre…

Format en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en l’àmbit de la gestió i promoció de la creació contemporània en context, amb un interès cap a projectes interdisciplinaris i sobre les funcions que pot exercir l’art en un context sociopolític específic Des del 1999 dirigeix el projecte d’art IDENSITAT Del 2000 al 2010 fou codirector del màster en Disseny i Espai Públic a Elisava Universitat Pompeu Fabra Ha participat i organitzat nombrosos seminaris, tallers i fòrums de debat sobre art i espai social Ha editat algunes publicacions com ara Art,…

Fill d’una família d’industrials molt relacionada amb la dinastia borbònica, fou ennoblit el 1921, convertint-se en el primer baró de Terrades Relacionat pel seu matrimoni amb la família Muntades, esdevingué director de L’Espanya Industrial Durant la Segona República mantingué les seves fidelitats monàrquiques com a simpatitzant de Renovación Española En començar la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a Itàlia i després passà a l’Espanya dominada pels sollevats Sevilla El 1945 fou nomenat batlle de Barcelona en substitució de Miquel Mateu i Pla, càrrec que combinà amb el de procurador en corts…

Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges Visqué també al Marroc i a París La seva novellística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica És autor de les novelles Mimoun 1988, En la lucha final 1991, La buena letra 1992, Los disparos del cazador 1994, La larga marcha 1996, La caída de Madrid…

Titular el 1926, fou deixeble de Francesc Galí El financer Jaume Espona el portà a Sant Joan de les Abadesses, on, des del 1928 fins a la seva mort, feu una vintena d’obres Dins un estil tenyit d’italianisme, bastí, amb Pelai Martínez, el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 actual Museu Arqueològic feu també el vestíbul de l’Estació de França, de Barcelona Durant la República fou influït pel racionalisme hom l’ha relacionat amb Terragni S'associà al GATCPAC com a membre numerari el 1931 i com a membre director el 1935 casa Espona del carrer Camp d’En…

Format al College of Art de Bradford 1953-57 i al Royal College de Londres 1959-62, aquest any viatjà a Nova York, on entrà en contacte amb Andy Warhol i amb els pioners del pop-art , que l’influïren profundament De fet, la seva pintura pot inscriure’s dintre de les derivacions d’aquest corrent, bé que sense la crítica ferotge o el cinisme impersonal de la societat de consum que la majoria dels seus representants mostren Un viatge a Califòrnia 1964 acabà per definir el seu estil realista, de colors brillants i exaltació del cos masculí, a través del qual evoca un món hedonista, refinat,…

Amb La cantatrice chauve 1950 inaugurà el que hom sol anomenar, d’aleshores ençà, teatre de l’absurd, precisat a La leçon 1951, Les chaises 1952, Victimes du devoir 1953, Amédée ou comment s’en débarrasser 1954 i Le nouveau locataire 1957 El poc èxit que obtingueren aquestes obres fou compensat pel que assoliren, posteriorment, Rhinocéros 1959, Le roi se meurt 1962 i La soif et la faim 1965 En les primeres, de joc poètic, gratuït, i que fomentaven l’element dramàtic sobre una manca d’associació d’idees i d’argument inidentificable per un públic desprevingut, en succeïren unes altres en què…

De formació autodidàctica, inicià l’activitat professional documentant gràficament la Transició espanyola a la revista Cambio 16   l’any 1972, de la qual fou corresponsal a Barcelona 1973-75, amb fotografies com La senyera catalana 1976 o La signatura de la Constitució 1978 L’any 1972 fundà també amb altres fotògrafs l’Agència Popular Informativa API, i el 1979 féu la primera exposició individual a la Galeria Spectrum de Barcelona 1979 L’any següent cofundà l’agència fotogràfica Cover , que dirigí en 1980-84 i 1991-94 Ha estat editor i fotògraf de nombroses revistes culturals com ara Madrid…