Resultats de la cerca

Beneficiat de Santa Maria del Mar de Barcelona, el 1650 publicà un Tractat de les cerimònies de la missa resada i solemne , reeditat el 1679

Fou un dels deixebles més destacats de Giotto di Bondone Hom li atribueix els frescs de la capella Bardi basílica de Santa Croce, Florència amb escenes de la vida de sant Silvestre, on és palès l’estil solemne i expressiu del mestre Giotto

Fou infant cantor de la capella de la catedral de Sogorb fins el 1822 Estudià amb Francesc Andreví Més tard fou primer tenor i mestre de capella de la catedral Autor de peces de gran bellesa, com la Missa solemne en fa , a vuit veus, dos Magnificat a sis i vuit veus i diversos motets

Documentat entre el 1376 i el 1410, es formà a Bolonya i probablement estigué un quant temps a Florència, on adquirí fermesa de dibuix i un cert mode solemne quant a la composició, característiques que incorporà al seu estil goticista, elegant i lineal Coronació de la Mare de Déu Pinacoteca Nazionale, Bolonya, Mare de Déu amb l’Infant National Gallery, Londres

De llinatge narbonès per part de pare, era segurament germà de Jaspert de Botonac i de Castellnou Intervingué en el setge de Balaguer del 1280, fou encarregat de la custòdia dels barons rebels després de llur rendició i actuà com a testimoni de la submissió solemne d’aquests, efectuada al castell de Lleida 1281 Acompanyà Pere el Gran en la seva expedició a Alcoll, Sicília i Calàbria

Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de diferents esglésies la de Sant Esteve, la de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Collegi de Sant Josep Compongué algunes sarsueles El primer amor 1867, Un parent de l’altre món 1872 És autor del poema simfònic Primitiva 1879, de tres misses de rèquiem per a gran orquestra i d’una Missa solemne 1911

Estudià amb Josep Barba Fou organista de l’església de Sant Loïs de Besiers, a Seta, i de la catedral de Nimes Ho fou també de la catedral gironina 1860-64 més tard tornà a Seta Autor de música sacra, deixà una Missa solemne , per a veus i orquestra, una missa per a orgue i cant, una Salve per a tiple i orgue , etc Hom n’ha conservat també un Vals per a banda 1841, una Sonata per a piano 1869, i una Polonesa i un Rondó brillant 1870, per a piano a quatre mans

Membre del consell reial de Jaume II Quan l’infant Alfons, comte titular d’Urgell, s’absentà per dirigir la conquesta de Sardenya 1323, fou nomenat governador de l’esmentat comtat Bisbe de Lleida, recopilà les constitucions antigues de l’església lleidatana El 1336 assistí a la coronació de Pere III a Saragossa i fou present a Barcelona 1339 al trasllat solemne de les restes de santa Eulàlia Feu erigir a la seu de Lleida la capella gòtica de la Concepció —com a contrarèplica a l’antilullisme dels dominicans—, on rebé sepultura

Vida i obra L’any 1768 esdevingué rector de Palaldà, al Vallespir, i amb la revolució francesa s’exilià al Principat des d’on s’oposà a les reformes que derivaren de la revolució Estigué vinculat a l’anomenat grup de Tuïr Tenia una important biblioteca Recreà el penediment de sant Pere en un soliloqui intitulat Sant Pere deplora son pecat , un monòleg solemne en dotze cants, inèdit També és autor d’una nadala titulada Nadal per lo dia dels Reis Bibliografia Vila, P 1997 3 Vegeu bibliografia

Professà en aquest monestir, del qual fou majordom i procurador Fou elegit abat el 1696 quan el poble de Sant Feliu es trobava ocupat per les tropes del general Vendôme, que volia fer aterrar totes les muralles de la vila Li calgué defensar els drets del monestir primer contra els francesos i després contra els jurats de la vila, que hi volien establir una comunitat de mínims Féu celebrar la pau amb els francesos 1697 amb una salve solemne que es cantà sempre els dissabtes Cessà com a abat el 1701 i visqué en endavant al monestir de Sant Feliu