Resultats de la cerca

Sempre emprà únicament el nom de fonts com a pseudònim artístic D’infant fou deixeble de Mathilde Verne, alumna de Clara Schumann Quan tenia vuit anys debutà al Queen’s Hall interpretant el Concert núm 1 de PI Cajkovskij Aquest fou l’inici d’una activíssima tasca concertística com a nen prodigi, que els seus pares estroncaren el 1917 per a fer-lo estudiar a París, durant cinc anys, amb Lazare Lévy i Marcel Dupré Pels volts del 1923, cansat d’una activitat tan intensa i aconsellat per Henry Wood, es retirà durant un cert temps Reaparegué cap al 1928, any en què enregistrà el seu primer disc…

Predicador de professió, s’inicià en programes de gòspel de la ràdio, i aviat fou descobert pel segell discogràfic Atlantic, per al qual enregistrà nombrosos discs Adoptà el soul , que aleshores es trobava en plena eclosió i del qual aviat es convertí en un dels referents Tot i no aconseguir la fama de Sam Cooke, Otis Redding o Wilson Pickett, fou autor d’alguns dels grans èxits en aquest estil com ara Down in the Valley , Cry to Me o Everybody Needs Somebody to Love Entre els seus discs hom pot esmentar  Solomon Burke's Greatest Hits 1962, If You Need Me 1963, Rock ‘n’ Soul 1964…

Emigrat als EUA quan tenia 13 anys, es formà en aquest país i el 1932 es doctorà a la Universitat de Columbia La investigació experimental dels efectes de la persuasió i la pressió social el portaren a demostrar que les percepcions d’un individu queden fortament alterades per les creences sobre allò que perceben els individus del seu entorn social Aquests resultats són la base de tots els seus treballs posteriors sobre obediència a l’autoritat Publicà Social Psychology 1952

Exponent màxim del cinema social dels anys vint i trenta, destaca sobretot pel to grandiós amb què sabé dotar els seus films, sovint dramàtiques epopeies sobre l’aventura humana i el seu destí De la seva obra, desigual, cal destacar The Big Parade 1925, The Crowd 1928, Hallelujah 1929, Billy the Kid 1930, Our Daily Bread 1934, Duel in the Sun 1946, The Fountainhead 1949, War and Peace 1956 i Solomon and the Queen of Sheba 1959

Finalista del Premi Turner 1989, exposà al Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou de París en diverses ocasions 1992, 1997 i 2004, i el 2004 presentà a CaixaForum una mostra retrospectiva Participà en installacions collectives com “Italian Metamorphosis” 1994 al Solomon RGuggenheim de Nova York i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 2000, a més d’exposar a Alemanya, els EUA i el Japó El seu treball explora la relació entre l’home i la natura

La collaboració amb el seu amic Charles Montagu fou l’oportunitat per fer-se conèixer com a autor amb The Hind and the Panther Transvers’d to the Story of the Country Mouse and the Town Mouse 1696 Fou poeta amb una gran capacitat de versificació i, dins la seva lírica, cal remarcar els poemes llargs Henry and Emma, Alma or the Progress of the Mind i Solomon on the Vanity of the World , que formen la part més rellevant de la seva producció

Compaginà la seva professió de model publicitària amb petites intervencions en diversos films al principi dels vuitanta Les seves primeres pellícules com a protagonista són, entre d’altres, King Solomon's Mines 1985 i Allan Quatermain and the Lost City of Gold 1987 Es convertí en el sex-symbol femení dels noranta arran de l’èxit de Basic Instinct 1992 Entre els seus treballs posteriors destaquen Last Action Hero 1993, Diabolique 1995, Last Dance 1996, Sphere 1998, The Mighty 1998, Gloria 1999, The Muse 1999, Simpatico 1999, Beautiful Joe 2000, Cold Creek Manor 2003, A Different…

Estudià a les universitats de Howard i Cornell 1951-55 Des del 1965 es dedicà a la literatura, i es professionalitzà com a editora i escriptora Els temes de la seva obra, bàsicament novellística, se centren en la dona negra nord-americana, que situa en un entorn de racisme i de descomposició de les comunitats afroamericanes The Bluest Eye 1970, Sula 1973, Song of Solomon 1977, Tar Baby 1983, Beloved 1987, premi Pulitzer 1988, Jazz 1992, Paradise 1997, Love 2003 També escriví assaig Playing in the Dark Whiteness and the Literary Imagination , 1992 Remember The Journey to School…

Fou una gran especialista en la interpretació d’obres de WA Mozart, D Scarlatti i JS Bach Començà els estudis amb Julian Pascal i Orlando Morgan, però rebé una important influència pedagògica de Tobias Matthay L’any 1905 fou dirigida per sir Thomas Beecham a Londres en el Concert núm 4 de L van Beethoven, interpretació que constituí l’inici d’una important carrera concertística com a solista i, posteriorment, formant duo amb la seva cosina, també pianista, Irene Scharrer Durant la Segona Guerra Mundial actuà als Lunchtime Concerts, concerts informals que tenien lloc al migdia i en els quals…

Estudià música i cant al Royal College of Music de Londres i al Conservatori de la Haia El 1978 cantà Hippolyte et Aricie JPh Rameau, amb direcció de JC Malgoire, al Covent Garden de Londres i a Versalles S’ha especialitzat en òpera barroca i en autors com C Monteverdi, GF Händel o JPh Rameau El 1984 actuà al Festival de Göttingen en la versió escenificada de Solomon GF Händel i el 1992 participà en les funcions d' Alcina a Halle També ha cantat òperes d’autors com WA Mozart Idomeneo, re di Creta , Les noces de Fígaro , ChW Gluck Orfeo ed Euridice o G Rossini La Cenerentola…