Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Joaquim Maluquer i Sostres
Historiografia catalana
Advocat, sociòleg i ornitòleg.
El 1963 es doctorà en sociologia a la Universitat de Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne i el 1973 obtingué el doctorat en dret a la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada La política algodonera 1940-1970 A més, durant la dècada del 1960 publicà diversos estudis sobre l’economia i la societat catalanes El 1976 impulsà la realització del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural 1976-78, 1998-99 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i, posteriorment 1980-…
Joaquim Maluquer i Sostres
Literatura catalana
Sociologia
Ornitologia
Història del dret
Llicenciat en dret, sociòleg i ornitòleg.
Fill de Joan Maluquer i Rosés Doctor en sociologia per Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne 1963 i doctor en dret per Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 1973 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i durant la primera legislatura de l’estatutària 1980-84, secretari del consell executiu També publicà L’estructura econòmica de les terres catalanes 1963, Població i societat a l’àrea catalana 1965, premi Duran i Bas–IEC 1967, l’exhaustiu compendi Els ocells de les terres catalanes 1956, 1973, 1981 i 1987 premi Enric de Larratea–IEC…
,
Josep Maria Sostres i Maluquer
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1946 La seva producció, restringida, és constituïda bàsicament per habitatges unifamiliars S'inicià amb unes primeres construccions a Bellver de Cerdanya i la Seu d’Urgell 1948-52, es desenvolupà a les cases MMI 1955-58 i Iranzo 1957, a la Ciutat Diagonal, i continuà a Ventolà Ripollès amb les cases Xampeny i Campañà 1971-73 Dins aquesta tipologia fou una fita important la casa Agustí a Sitges 1953-55, enderrocada el 1975 Participà en el concurs sobre l’Habitatge Econòmic a Barcelona 1949 amb l’equip premiat Posteriorment projectà apartaments a Torredembarra 1955, l’…
Josep Maria Madern i Sostres
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de filosofia i lletres i es dedicà al món del periodisme Durant molts anys treballà en la ràdio Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida, i des del 1957 i fins la dècada del 1980 a París Conreà bàsicament la narració que inicià amb el llibre de contes La gàbia i altres gàbies 1986, i continuà amb La pell de l’home 1987, premi Marià Vayreda 1986, L’intrús 1989, Algun dia anirem a Bombai 1996, L’escenari 1997, El vent de la memòria 1998, Una felicitat particular 2000, La por de l’amor 2001, La línia negra 2001, Sol a mitjanit 2003 i La vida dels somnis 2007 Publicà també…
,
Aleksandr Aleksandrovič Dejneka
Pintura
Pintor rus.
Representa la tendència occidentalista dins el realisme soviètic Pintà, inspirant-se en fets de la Revolució, La defensa de Petrograd Decorà els sostres de les estacions Majakovskaja 1938 i Novokuzneckaja 1943 del metro de Moscou
Gaspar de la Huerta Martínez
Pintura
Pintor.
És autor de la Mare de Déu de Gràcia, Santa Teresa i Sant Ignasi a l’església de Caudiel, el Sopar d’Emaús i Sant Tomàs València, Congregació, el retrat de l' Arquebisbe Rocabertí València, catedral i els sostres del Palau dels Ducs de Gandia
Bartomeu Albert
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Entre el 1692 i el 1701 realitzà abundants treballs per al convent de Sant Domènec a Oriola Pintà les voltes i les llunetes de l’església i una vintena de quadres, entre altres les Esposalles de la Mare de Déu i la Visitació sembla que dibuixà també els esgrafiats del claustre major Decorà també els sostres d’algunes sales del palau senyorial d’Albaida
Albert Besnard
Pintura
Pintor francès.
El seu eclecticisme es manifestà tant en els temes, d’ambient simplista de la fi del s XIX, com en la tècnica Fou mal considerat pels impressionistes pel fet d’haver posat a l’abast de la burgesia una versió atenuada de les troballes d’aquest grup És autor de l' Île heureuse 1901 Musée des Arts Décoratifs, París, de nombrosos murals i sostres en edificis públics, etc Conreà també l’aiguafort i fou el primer pintor admès a l’Académie Française 1924, gràcies, sobretot, als seus cotitzadíssims retrats
Josep Ribelles
Pintura
Pintor.
Deixeble de Vicent López Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques És autor de l’oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix Museu de Belles Arts de València i de diversos frescs a l’antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l’església de Santa Maria de Cocentaina El seu fill i deixeble Josep Ribelles i Felip València 1778 — Madrid 1835, format a les escoles de Sant Carles i de San Fernando de Madrid des del 1799, fou membre d’aquesta acadèmia 1818 i pintor de cambra Illustrà el Quixot de l’Academia Española 1819 i féu nombroses estampes…
Francesc Laporta i Valor
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de San Fernando de Madrid amb Casado del Alisal Pintor místic, creador d’atmosferes intimistes i assossegades, és autor d’un Sant Jordi 1874 de gran significació local Decorà la sagristia de la parròquia de Sant Maur i Sant Francesc i féu, en morir Arturo Mélida 1902, alguns dels sostres de l’església de Santa Maria i de l’església gremial de Sant Miquel Després d’un viatge a París 1880, efectuà, integrat a la firma Laporta Germans, fotocromies i tricromies, i obrí un estudi fotogràfic a Alcoi Professor a l’Escola Industrial d’Alcoi, guanyà una plaça a Barcelona…