Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb la publicació de Noviluni 1938 i La ciutat submergida 1947 El 1960 guanyà el premi Carles Riba amb Cants terrenals 1962, de versos tallats i tècniques avantguardistes Contrastant amb aquest llibre, el mateix 1962 publicà Joc de sirenes , on assajà el sonet de tradició simbolista, i Quartet de sang Més endavant publicà les memòries Quatre coses del meu temps 1984 i el recull de la seva obra poètica Primera Notícia / Obra Poètica I 1993 També escriví i estrenà teatre, com Després de cantar el gall 1948 Fou membre del grup Oasi, collaborà en la premsa escrita…

Conreà poesia, drama i novella Fou el millor representant del naturalisme alemany, tot i que intentà de superar-lo amb un estil molt personal La majoria de les seves obres són drames socials, intensos i versemblants, el protagonista dels quals és el poble De la seva extensa producció cal esmentar Vor Sonnenaufgang ‘Abans de l’alba’, 1889, Die Weber ‘Els teixidors’, 1892 traducció catalana de Carles Costa i Josep MJordà, 1904, i de Feliu Formosa, 1971, Hanneles Himmelfahrt ‘L’ascensió de Hannele al cel’, 1893, Die versunkene Glocke ‘La campana submergida’, 1896 traducció catalana…

Vida i obra Dins un caire realista o psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949, Premi Concepció Rabell, Montevideo i Reflexos 1951, Premi Josep Trueta dels Jocs Florals de Londres, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients  escrita el 1950, guardonada amb el Premi extraordinari Ramon Turró 1969 i publicada el 1990, Una por submergida 1992 i  El moviment d’un cercle , 1997, finalista del premi Sant Joan del 1997 Fou la fundadora del Club de Divulgació…

S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa , però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa L’amagatall de Guipur 1976, premi Ciutat de Manacor, Uns cabells mortalment obscurs 1978, Villa Coppola 1985, premi Ciutat de Palma de novella 1984, Una moda fresqueta 1991, Quan venia l’esquadra 1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, Massa vi per a un sol calze 1994, premi de novella breu Ciutat de Mollerussa, Canvi de perruqueria i altres misèries 1995,  Quaranta anys no són res 1997 i, pòstumament,  Una altra vida  2012, editada pel seu fill En…

Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987,  Cendres de seductor 1987,  Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les potències de…

Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…

Estudià farmàcia i exercí la carrera molts anys a la seva vila nadiua La seva obra, independent i al marge dels cenacles literaris, és impregnada d’un esperit de revolta contra qualsevol forma d’autoritat, que identifica tant amb les institucions com amb elements molt més personals i interioritzats, en una orientació molt influïda per la psicoanàlisi especialment el pare i les seves derivacions teològiques, les inhibicions sexuals i el llenguatge són el blanc de la seva contestació i, alhora, el punt de partida d’una recerca permanent que té el seu objecte i el seu mitjà de realització en una…

Autodidacte, treballà en publicitat i fotografia fins a la fi dels anys setanta, que es dedicà a l’assessoria i la normalització lingüístiques a l’Administració catalana Els anys cinquanta començà a escriure poesia en català i estudià també solfeig, piano i contrapunt, coneixements que li serviren per a compondre música i lletres per al grup Estrop 1963-67 El seu primer recull en català,  L’home i el límit no publicat fins el 1968, li valgué el premi Carles Riba del 1963 Els anys següents fou un assidu participant als Jocs Florals, i el 1972 fou nomenat mestre en gai saber…

Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà en feines editorials A l’editorial Montaner i Simon coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, premi Joan Santamaria 1971, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota…

Fill de Jaume Pahissa i Laporta Després d’haver fet estudis d’arquitectura i de ciències exactes a la Universitat de Barcelona, estudià piano amb Francesc Laporta i composició amb Enric Morera Marxà a Brusselles, on amplià els seus estudis musicals 1910-11 Es donà aviat a conèixer com a músic compositor a Barcelona El seu catàleg comprèn obres simfòniques, com les obertures El combat 1900, En les costes mediterrànies 1904 i El rabadà 1917, els poemes simfònics De les profunditats a les altures i El camí 1909, dues simfonies 1900 i 1921, una Sinfonietta 1921 i tres obres orquestrals, en les…