Resultats de la cerca

El 1904 es traslladà, exiliat, a Catalunya A Barcelona realitzà la millor part de la seva obra botànica preparà un notable herbari, i l’extraordinària Exsiccata Plantes d’Espagne , amb més de 10 000 tàxons destinats a subscriptors especialitzats El 1936 retornà a França És autor de Flore de Catalogne, Additions et comentaires 1917, Catálogo del herbario barcelonés 1918, Plantes d’Espagne 1926-30, La flore du Tibidabo 1931, Catálogo de la flora del Rif Oriental 1933, etc

Estudià a l’escola de belles arts d’Odessa Fou un dels subscriptors del manifest futurista Poščočina obščestvennomu Vkusu ‘Una bufetada al gust del públic’, del manifest Slovo kak takovoje ‘La paraula com a tal’, del manifest Sadok Sud’ej ‘Viver dels jutges’ i d’altres declaracions d’avantguarda entre el 1912 i el 1915 Teoritzador de l’avantguarda russa, és l’inventor del llenguatge ‘trans-mental’ zaumnyj jazyk , en el qual el lèxic poètic esdevé una creació original de paraules inventades

Ha treballat a l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, com a cap del Servei de Teledocumentació 1973-79 i al Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya, que es convertí en Institut d’Estadística de Catalunya, on fou cap de projectes d’informació Ha promogut diverses iniciatives d’interès per a la informació i la documentació com ara la llista de distribució IweTel des del 1993, amb quasi 6000 subscriptors, el grup d’experts ThinkEPI des del 2005, sobre estratègia i prospectiva de la informació, que publica l’ Anuario ThinkEPI , el directori EXIT Expertos en el…

Afiliat al partit liberal des del 1865, fou diputat per Barcelona a les Corts espanyoles 1881, 1882 i 1884 La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de “Crónica de Cataluña”, que ell dirigia, però li valgué diversos càrrecs polítics Incorporat a la redacció del Diario de Barcelonal , hi accentuà des del 1906 la línia conservadora de Mañé i Flaquer Publicà, en castellà, diversos manuals destinats a l’ensenyament, novelles de costums i alguna peça teatral, i, en català, els drames La guerra civil 1867, de…

Afiliat al partit liberal des del 1865, fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles 1881, 1882 i 1884 La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de la “Crónica de Cataluña” que ell dirigia, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Fou director general de beneficència i sanitat i delegat d’ensenyament primari Incorporat a la redacció del “Diario de Barcelona”, continuà des del 1906 l’obra de Mañé i Flaquer, amb un to, però, més conservador…

Començà a 18 anys en un diari local de Hannover, al qual es reincorporà després de ser mobilitzat com a soldat del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial i de passar un període en un camp de presoners aliat El 1946 es convertí en editor i director de la revista “Diese Woche”, i l’any següent n'impulsà el canvi de la capçalera per “Der Spiegel”, de la qual esdevingué propietari únic fins el 1974, en què cedí la meitat de les accions als subscriptors del setmanari El 1962 fou arrestat per un article en què denunciava unes maniobres de l’OTAN a Alemanya, un afer que tingué…

Vida i obra Fill del metge Francesc Sanponts i Roca, estudià al Collegi Episcopal de Barcelona 1803-08 La invasió francesa interrompé els seus estudis, que reemprengué el 1814 a les classes de la Junta de Comerç El 1815 participà en la fundació de la important plataforma d’estudi i de debat intellectual coneguda amb el nom de Societat Filosòfica, juntament amb J Llaró, BC Aribau, R López Soler i M Martí i Cortada, entre d’altres Fou un dels redactors del Periódico Erudito , periòdic manuscrit redactat pels membres de l’esmentada societat Estudià dret a les universitats de Cervera i Osca A…

Vida La seva personalitat i les influències rebudes de moltes fonts diferents converteixen Franck en un cas únic i difícilment classificable La seva producció com a compositor, tot i ser molt irregular, conté algunes de les aportacions més significatives de la música instrumental de tot el Romanticisme Aquestes suposaren un autèntic renaixement de la música de cambra, simfònica i per a teclat francesa de la darreria del segle XIX El seu pare, Nicholas-Joseph Franck, explotà les extraordinàries dots musicals de César des del moment que les descobrí Ja el 1830 el matriculà al Conservatori de…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…