Resultats de la cerca

Visqué quasi sempre a Anglaterra, on es casà amb el poeta Ted Hughes L’únic llibre que publicà en vida fou The Colossus 1960 La seva aportació poètica més interessant es troba a Ariel 1965, plenament dins la línia de “poesia confessional”, pròpia de Lowell i Berryman La seva novella The Bell Jar 1963, molt autobiogràfica, se centra en un intent de suïcidi jovenívol i la revisà poc abans del seu suïcidi definitiu El seu marit aplegà la resta de la seva poesia en dos volums Crossing the Water 1971 i Winter Trees 1971

Voltaire demostrà que es tractava d’un suïcidi i mobilitzà l’opinió pública europea davant aquest error judicial fruit del fanatisme

Nascut en una família de la diàspora armènia fugida de les massacres otomanes del 1915, l’any 1952 es graduà en medicina a la Universitat Ann Arbor de Michigan Alternà la seva vida professional amb l’afecció a la pintura i la música A mitjan anys vuitanta començà a ser conegut arran de la seva proposta de donar l’opció de suïcidar-se als condemnats a mort dels EUA, cosa que desencadenà una polèmica sobre l’ eutanàsia L’any 1988 obrí una consulta especialitzada en “assessorament per a la mort” i dissenyà un aparell que anomenà “màquina de la mort”, que injectava una combinació de sedants i…

D’una família de samurais, serví un cortesà de Kyoto fins a 20 anys Decidí de dedicar-se al teatre i ingressà a la companyia Miyako-Za, de Kyoto, dedicada al kabuki Hi féu d’escenògraf, director i autor Passats els 30 anys, començà a escriure drames per a putxinellis ningyō-jōruri El 1690 s’establí a Osaka, on s’associà amb el cantant i músic Takemoto Gidayū La collaboració durà vint anys Conreà el gènere sewa jōruri , de peces protagonitzades especialment per comerciants i cortesanes El tema del suïcidi de dos amants es repeteix a Sonezaki Shinjû ‘Suïcidis d’amor…

Autodidacte Influït especialment per SRusiñol, formà part del corrent modernista Pintà sobretot el paisatge de Deià, amb predomini dels tons obscurs La seva sensibilitat malaltissa, agreujada potser pel rebuig social que patí, el portà finalment al suïcidi

Fou destinat a Mallorca el 1795 Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims

Es casà 1854 amb l’emperador Francesc Josep I d’Àustria Des del 1880 visqué apartada de la cort en els seus palaus de Pest i Corfú Diverses desgràcies familiars, com el suïcidi del seu fill Rodolf 1889, accentuaren el seu desequilibri nerviós Viatjà molt per Europa, i morí apunyalada per un anarquista italià

Governador de les províncies de Mèdia i Armènia, fou assassinat per ordre de Cambises ~523 aC Més que no pas ell, fou famós el pseudo-Smerdis , el mede Gaumata, que, tot fent-se passar per Bardiya, s’apoderà de l’Imperi, provocà el suïcidi de Cambises i, finalment, fou vençut i mort per Darios I de Pèrsia

Estudià medicina a Cervera, on es doctorà 1804 el 1806 es llicencià en cirurgia Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres de Barcelona, regidor de Barcelona i diputat provincial És autor de nombrosos treballs mèdics, en els quals es mostra partidari d’una medicina empírica és important un d’aquests treballs, sobre el suïcidi, que considera degut a trastorns cerebrals

Deu la seva fama a dues novelles sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda 1491 i sobretot la Cárcel de amor 1492, que assolí nombroses edicions durant els s XVI i XVII El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina