Resultats de la cerca

Visqué quasi sempre a Anglaterra, on es casà amb el poeta Ted Hughes L’únic llibre que publicà en vida fou The Colossus 1960 La seva aportació poètica més interessant es troba a Ariel 1965, plenament dins la línia de “poesia confessional”, pròpia de Lowell i Berryman La seva novella The Bell Jar 1963, molt autobiogràfica, se centra en un intent de suïcidi jovenívol i la revisà poc abans del seu suïcidi definitiu El seu marit aplegà la resta de la seva poesia en dos volums Crossing the Water 1971 i Winter Trees 1971

Cresqué en un ambient familiar inestable A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pellícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament softcore Seguiren les seqüeles Emmanuelle L'antivierge 1975, de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle 1979, de François Leterrier, i Emmanuelle 4 1984 i Emmanuelle au 7ème ciel 1992, ambdues de Francis Leroi Generalment en el mateix…

Es llicencià en música a la Universitat d’Indiana Debutà l’any 1980 amb Messiah a Indianapolis El 1989 es presentà al Festival de Glyndebourne amb The rake’s progress I Stravinsky i aviat fou contractada per a interpretar diversos papers mozartians a la Deutsche Oper de Berlín i a l’Òpera de Viena El 1990 guanyà el primer premi del Concurs Marion Anderson EUA, i dos anys més tard actuà a l’Òpera de San Francisco en el paper de Titània El somni d’una nit d’estiu El 1991 es presentà, amb gran èxit, al Metropolitan de Nova York com a Marzelline Fidelio Sota la direcció de John Eliot Gardiner…

Estudià a la seva ciutat natal i hi debutà el 1962 Dos anys més tard fou una de les noies flor de Parsifal al Festival de Bayreuth Després d’haver cantat amb gran èxit als festivals de Drottningholm, Ais de Provença i Edimburg i als teatres d’òpera de París, Ginebra, Amsterdam i Bonn, el 1975 debutà al Festival de Glyndebourne com la Dorabella de Così fan tutte , i hi tornà el 1979 com l’Amaranta de La fedeltà premiata , de J Haydn Ha interpretat òperes de WA Mozart, compositor en el qual s’ha especialitzat, ChW Gluck, F Cavalli, G Rossini, R Wagner, R Strauss i M Musorgskij Al principi dels…

Estudià música a la seva ciutat natal, on debutà el 1971 amb el paper de Frasquita Carmen Un any després interpretà a Sofia i el de Violetta La Traviata , personatge que representà novament al Festival d’Ais de Provença el 1976 La seva carrera internacional l’ha dut a fer memorables debuts en teatres com el Covent Garden de Londres 1976 o el Metropolitan de Nova York La seva veu versàtil i el domini dels recursos expressius li han permès abordar un am pli repertori, que va de C Monteverdi a A Schönberg, passant per WA Mozart, V Bellini, G Verdi, G Puccini, R Wagner o R Strauss Ha…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i el 1959 debutà a l’Òpera Nacional, també a Budapest Entre el 1959 i el 1961 fou solista de la Societat Filharmònica Hongaresa, i el 1961 passà al Berlín Est, on romangué fins el 1970 Durant aquest temps fou contractada pels teatres i festivals més prestigiosos, com els de Múnic o Salzburg, on interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica Fou una de les estrelles més aclamades de l’Òpera de Viena la dècada dels anys setanta, període en què actuà igualment a Berlín, Hamburg, Londres, Brusselles i París, entre altres ciutats…

Graduada en botànica per la Florida State University 1956 i per la Duke University 1956, es doctorà el 1966 amb la tesi Phaeophyta of the Eastern Gulf of Mexico , publicada el 1969, aportació cabdal en el camp d’estudi de les algues Posteriorment es dedicà sobretot a la recerca per a diverses institucions, entre d’altres la Universitat de Harvard El 1970 liderà un equip exclusivament format per dones, insòlit per a l’època, en un experiment a les illes Verges sobre les condicions d’habitabilitat submarina Tektite II, en què també comprovà els efectes de la pollució en els coralls Els seus…

És autora de les novelles Spinster 1958 i Teacher 1963, i de l’autobiografia I Passed this Way 1980, on s’expressen les contradiccions entre la cultura maori i l’occidental

Estudià a París amb Adolphe Adam D’antuvi compongué operetes, però l’èxit del ballet La source 1866 —que compongué a mitges amb Léo Minkus— l’inclinà vers aquest gènere Han restat cèlebres els seus ballets Coppélia 1870 i Sylvia 1876, com també l’òpera Lakmé 1883, d’ambient exòtic

La seva obra, extraordinàriament variada, s’unificà per l’estil, preocupat per la llum i per l’espai, decoratiu i vibrant Fou influït per Pierre Bonnard i per Manet De les seves obres cal destacar els murals del palau de Chaillot 1936, els decorats per al ballet Sylvia 1941, L’alliberament 1944 Obtingué el premi Blumenthal el 1924 i el Carnegie el 1939