Resultats de la cerca

Viatjà per Europa, on estudià les tàctiques militars de Napoleó i fou ministre de la guerra abril del 1808 Formà part de la Junta constituïda per Ferran VII d’Espanya abans d’anar a Baiona, però reconegué després Josep Bonaparte Emigrat a França 1814, escriví, juntament amb Miguel José de Azauza, Memoria sobre los hechos que justifican su conducta política desde marzo de 1808 hasta abril de 1814 1815

Oficial de la marina mercant, lluità contra Carles I durant la guerra civil Almirall, participà en la primera guerra contra Holanda 1652-53 i el 1655 fou enviat per Oliver Cromwell a les Antilles Ocupà Jamaica, però, vençut a Santo Domingo, fou empresonat 1655 i es retirà a Irlanda Més tard lluità a les ordres del duc de York, el futur Jaume II, en la segona guerra contra Holanda 1665-67 Fou l’autor de diversos manuals de navegació i de tàctiques navals, molt utilitzades per la marina anglesa

Començà a jugar de molt petit El 1862 guanyà el gran torneig internacional de Londres, enfront d’Anderssen i Paulsen, entre altres, i des d’aleshores hi residí vivint dels escacs El 1866 vencé novament Anderssen i el 1886 fou proclamat campió del món Els èxits prosseguiren fins el 1894, a Amèrica, i el 1896, a Rússia, que fou vençut per Lasker Morí trastocat Amb ell s’inicià l’escola anomenada recent o nova , que afegia a les idees tàctiques de Morphy la descoberta i l’ús de la concepció posicional del joc, que posteriorment desenvolupà Lasker

Príncep de Montecuccoli Es distingí a la guerra dels Trenta Anys i assolí els càrrecs més importants en les successives guerres de l’imperi germànic la primera guerra Nòrdica 1658-60 i, sobretot, la guerra contra els turcs 1661-64, que acabà amb la gran victòria de Sankt Gotthard an der Raab També participà en les dues campanyes del Rin 1673 i 1675 contra Turenne i Condé Home aferrat als vells conceptes de l’estratègia militar, representà el darrer i suprem esforç per treure el màxim rendiment d’un estil i d’unes tàctiques bèlliques que ja declinaven Escriví diversos tractats,…

De confessió cristiana, la seva família fugí de la ciutat natal arran de la fundació de l’estat d’Israel 1948 Posteriorment estudià medicina, però de molt jove s’involucrà en els grups palestins antiisraelians d’inspiració panarabista i marxista, que hostilitzaven el nou estat El 1967, després de la derrota àrab de la guerra dels Sis Dies fundà el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina FPAP, que encapçalà, basada en tàctiques insurreccionals i en el terrorisme El segrest de diversos avions occidentals a Jordània provocà l’expulsió del FPAP i altres organitzacions d’…

Fill del geògraf Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germà de la historiadora Eva Serra i Puig i de la lingüista Blanca Serra i Puig, l’any 1969 participà en la fundació del PSAN i el 1974 fou un dels principals impulsors de l’escissió d’aquesta formació coneguda amb el nom de PSAN-provisional i el 1979 d’ Independentistes dels Països Catalans , que donaria lloc a Terra Lliure , organització de la qual fou expulsat l’any 1983 per discrepàncies tàctiques Parallelament, fou un dels principals impulsors i collaboradors de la publicació independentista  La Nova Falç Perseguit pel…

Inicià la seva activitat en el populisme el 1875 Deportat a Sibèria, aconseguí d’evadir-se'n i s’establí a Ginebra fins el 1917 A l’exili fundà 1883 el Grup d’Emancipació Obrera basat en el programa de Gotha i el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus POSDR i la Unió de Socialdemòcrates Russos a l’estranger 1894 Marxista convençut, combaté l’anarquisme i defensà la necessitat d’organitzar un poderós partit obrer sota la direcció socialista com a preparació per a la futura revolució Els conflictes doctrinals que sorgiren a partir de la fundació, juntament amb Lenin, de l’Iskra i de la publicació del…

D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat dels pobles…

Fill segon del donzell Francesc de Puigpardines, àlies de Verntallat, senyor de la força de Verntallat, i de Violant La seva activitat s’inicià la primavera del 1462, a l’inici de la guerra contra Joan II i a favor d’aquest s’alçà contra les exigències dels senyors feudals del NE de Catalunya, i hostilitzà les tropes de la generalitat que es dirigien a Girona per oposar-se a la reina Joana Enríquez, que s’hi havia refugiat El 1446 es casà amb Joana Noguer, de Batet Nomenat capità reial, des dels seus refugis de la Muntanya i la Selva, tot utilitzant tàctiques pròpies de la guerra…

Fill de Frederic Guillem I i de Sofia Dorotea de Hannover Contra l’educació devota i militarista imposada pel seu pare, Frederic II es rebellà, sia intentant de fugir a Prússia el 1730, amb el seu amant Hans Hermann von Katte, que fou executat davant d’ell a Küstrin, on Frederic fou empresonat, sia obtenint del seu preceptor Duhan de Jandun un hugonot d’origen francès els elements teòrics necessaris per a convertir-se en un illustrat de cultura francesa Es casà, per imposició del seu pare, amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Bevern el 1733 Per la seva voluntat, Prússia fou protagonista…