Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
José Luis Brea Cobo
Art
Crític d’art castellà.
Professor de teoria de l’art a la facultat de belles arts de la Universitat de Conca Comissari d’exposicions, en destaquen “Iluminaciones profanas” “La tarea del arte”, a Arteleku, Sant Sebastià, 1993 “Los últimos días”, a les Sales del Arenal de Sevilla, 1992 “Anys 90 Distància zero”, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, 1994, i “El punto ciego Arte español de los años 90”, al Kunstraum d’Innsbruck, 1998-99 Fou un dels fundadors de la revista Arena i dirigí Acción Paralela des del 1995 També fou el responsable del projecte “Aleph” a internet i especialista en teoria i creació amb nous…
Maurizio Scaparro
Teatre
Director teatral italià.
Començà la seva carrera al Teatro Stabile de Bolzano, on muntà des de teatre polític popular fins a Shakespeare Fou nomenat director de la Biennal de Venècia i posteriorment del Teatro di Roma 1983-90, on posà en escena Caligula de Camus 1983, Don Chisciotte 1983 i Il fu Mattia Pascal 1986 de Pirandello, entre altres obres, amb els més moderns mitjans tecnològics Posteriorment fou comissari extraordinari de l’Ente Teatrale Italiano ETI, director de l’Olímpic de Vicenza i del Teatro Eliseo de Roma 1997-2001 Fou docent d’història del teatre a la Università Telematica Internazionale…
Joaquín Orellana
Música
Compositor guatemalenc.
Estudià a Buenos Aires, a l’Instituto Di Tella, durant els anys 1967 i 1968 Quan tornà a Guatemala intentà aplicar a la música els recursos tecnològics que havia après, però per falta de recursos utilitzà fonts sonores naturals vocals i instrumentals, juntament amb models rítmics europeus i instruments tradicionals, com la marimba Fou un dels compositors pioners de la música electroacústica al seu país, i va crear nous instruments de metall, fusta, bambú i percussió tradicional amb closques de tortuga L’any 1972 fundà el Grupo de Experimentación Musical, que interpretà algunes de les seves…
Finn Eric Kydland
Economia
Economista noruec.
El 1968 es graduà a la Norwegian School of Economics and Business Administration i es doctorà a la Carnegie Mellon University, a Pittsburgh EUA, el 1973 És professor de la Universitat de Califòrnia, a Santa Bàrbara EUA Destacà per les seves contribucions a l’anàlisi de les variables que regeixen els cicles econòmics, aplicades en la reforma de bancs centrals i en el disseny de polítiques econòmiques El 1977 demostrà la importància de la credibilitat en la política econòmica Quant als cicles econòmics, provà que l’explicació de les pujades i baixades econòmiques no s’havien de buscar només al…
Pau Porcet i Casas
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Aquest arrendatari de Sant Boi i del Prat de Llobregat, que es casà el 1812 amb Maria Albereda per tal de defugir el servei militar en la guerra del Francès, és autor d’un Llibre de politiqueses i curiositats amb anotacions que van des del 1805 fins al 1856 A més de notícies sobre esdeveniments familiars, sobre les collites i la climatologia, sobre els avenços tecnològics de l’agricultura del delta del Llobregat, el diari de Porcet conté informació sobre l’enderrocament de les muralles de Barcelona, sobre la febra groga del 1821 i sobre el còlera del 1854 És particularment àmplia…
Jordi Font-Agustí
Literatura catalana
Novel·lista i enginyer industrial.
Es donà a conèixer amb El preu de la quimera 1992 Ha conreat la literatura juvenil Amb Els silencis de Betúlia 1999 va guanyar el premi Ciutat de Badalona del mateix any La seva narrativa manifesta una clara preocupació pels temes científics i tecnològics i esdevé un dels escassos referents d’aquest tipus en la literatura contemporània Amb Contracorrent 2000, premi El lector de l’Odissea, narra la transformació del sistema hidroelèctric a les valls pirinenques i el pas del sistema familiar a les noves centrals Amb Traficants de llegendes 2004, premi internacional de ciencia-…
George Harry Heilmeier
Enginyer elèctric nord-americà.
Graduat el 1958 a la Universitat de Pennsilvània, posteriorment es doctorà en enginyeria i electrònica de l‘estat sòlid a la de Princeton A mitjan anys seixanta s‘incorporà als laboratoris de la Radio Corporation of America RCA, on desenvolupà tècniques de visualització electrònica mitjançant la manipulació de cristalls líquids Aquesta tecnologia LCD fou adoptada a partir dels anys setanta fins a imposar-se en tota mena d‘aparells electrònics El 1970 abandonà la RCA i fins el 1998 treballà per a la secretaria d'estat de defensa, on fou director de l‘agència per al desenvolupament de…
Manuel Vidal i Españo
Cinematografia
Enginyer industrial i publicista.
Vida Estudià peritatge mecànic i elèctric a l’Escola Industrial de Terrassa, amplià estudis a París i el 1927 obtingué el grau d’enginyer elèctric Fou un reconegut redactor tècnic de la revista "Arte y Cinematografía", en la qual publicà la sèrie de trenta-cinc articles titulada Las modernas orientaciones técnicas en Cinematografía 1926-30, divulgacions documentades que continuà en la mateixa publicació fins el 1935 amb el treball Algunos aspectos de la actual técnica cinematográfica núm 400 També feu força collaboracions semblants a la premsa, revistes especialitzades i ràdio, mitjà en el…
Norman Robert Foster

Cúpula del Reichstag, remodelada el 1999
© Xevi Varela
Arquitectura
Arquitecte i urbanista anglès.
Estudià a la Universitat de Manchester Amb la seva esposa Wendy Cheesman, Richard Rogers i George Wolton formà l’equip 4 Architects 1963-67, al qual seguí Foster Associates, des del 1996 Sir Norman Foster and Partners És el principal representant del corrent arquitectònic anomenat high-tech , que incorpora elements tecnològics en un concepte acusadament monumental seu d’IBM, a Hampshire 1971 seu de la companyia d’assegurances Willis, Faber & Dumas, a Ipswich 1972 centre de distribució Renault a Swindon, Wiltshire 1983 seu del Hong Kong & Shanghai Bank, a Hong Kong 1986 actual seu de…
José Maldonado
Art
Artista plàstic castellà.
Inicialment treballà com a pintor, bàsicament de grafits Al final de la dècada dels vuitanta féu un canvi en la seva trajectòria artística i, tot i seguir utilitzant la pintura, aquesta es convertí en un recurs més dins una visió de l’art més complexa i intellectualitzada Entre les exposicions més importants, destaquen les realitzades a la Galeria Antoni Estrany, 2 cegazones 1991 i El gran teatro del mundo 1993 Epitafios y lápidas sepulcrales 1993 i, el mateix any, una mostra a l’Espai Poblenou de Barcelona Cámaras Hidráulicas 1992 i Limbo 1995, a la Galeria Juana Mordó de Madrid DAT Di a ti…