Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Oliver de Termes
Història
Cavaller occità, fill de Ramon de Termes i d’Ermessenda.
Poc abans del 1220 el seu pare l’envià amb la seva mare a la cort de Jaume I, mentre ell romania al Termenès defensant el territori contra Simó de Montfort en la croada contra els albigesos El seu pare morí en la lluita i perdé tots els seus béns Oliver es trobava a la cort de Jaume I el 1240, quan acompanyà el jove vescomte de Carcassona, Ramon Trencavell III, al fracassat intent de recuperar la ciutat de Carcassona L’any següent acompanyà el comte Ramon de Tolosa a la reconquesta de Rasès, el Menerbès i el Termenès De tornada a Catalunya continuà a la cort de Jaume I fins el 1246, que feu…
Emili Geronès Termes

Emili Geronès Termes
Museu Colet
Futbol
Futbolista i aixecador.
Jugà dues temporades a futbol amb l’Espanya Industrial, però un accident a disset anys impedí el seu fitxatge pel Badalona Es recuperà de la lesió i començà a practicar alçament de peses al Centre Gimnàstic Barcelonès Competí en la categoria de semipesant Es proclamà dues vegades subcampió estatal d’halterofília 1953, 1956 Assolí onze vegades ininterrompudes el Campionat de Catalunya 1952-62 Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona del 1955 Abandonà l’alta competició després de participar en el Campionat de Catalunya d’halterofília de segona divisió
Ferran Termes Anglès

Ferran Termes Anglès
ARXIU FRANCESC MIRET – CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I MUSEU DE L’ESPELEOLOGIA
Espeleologia
Espeleòleg.
Fou membre fundador del Grup d’Exploracions Subterrànies GES del Club Muntanyenc Barcelonès 1948, que presidí 1953-57 Participà en l’exploració de la Cueva del Agua, a Granada 1950, llavors la més fonda de la Península, en diverses coves de les Illes i de la Piedra de San Martín 1953 En aquesta expedició s’assolí la sala de la Verna, de 726 m, considerat l’avenc més profund del món Fou el primer president del Comitè Regional d’Exploracions Subterrànies 1962-64 i, des d’aquest càrrec, creà l’Escola Catalana d’Espeleologia 1963 A la revista Speleon publicà els primers catàlegs de cavernes de…
Rafael Termes i Carreró

Rafael Termes i Carreró
© IESE
Economia
Empresari.
Doctorat en enginyeria industrial, des del 1964 fou conseller del Banc Popular i president de l’Associació Espanyola de la Banca 1977-90 El 1958 participà en la creació a Barcelona de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE de la Universitat de Navarra Del 1991 al 2000 fou director del campus de l’IESE de Madrid, i des del 2000 n'era president d’honor Fou també un dels primers membres de l’Opus Dei a Barcelona, i membre fundador de l’ONG SECOT Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica El 1987 creà el Foment de Fundacions per contribuir al desenvolupament humà i professional d’…
Josep Termes i Ardèvol
Historiografia catalana
Historiador.
Signà les seves collaboracions en la revista del PSUC Nous Horitzons amb el pseudònim Abdó Terrades És un estudiós de la influència dels moviments populars a Catalunya, sobretot entre el 1840 i el 1939 Ha estudiat els moviments obrers català i espanyol, especialment els d’inspiració anarcosindicalista, i també el federalisme i el catalanisme, emmarcant-los dins una reflexió més àmplia sobre els moviments de reivindicació nacional contemporanis La seva obra es caracteritza per un important esforç antideterminista i, alhora, per la voluntat de revisar algunes de les…
Josep Termes i Ardèvol

Josep Terme i Ardèvol
© Òmnium Cultural
Historiografia
Historiador.
Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho fou a la…
James Casey

James Casey
© Càtedra Josep Termes d’Història, Identitats i Humanitats Digitals
Historiografia
Historiador irlandès.
Especialista en història moderna Es doctorà a Cambridge el 1968 Des del 1970 fou professor a la Universitat d’East Anglia Norwich, Anglaterra Especialitzat en la història moderna valenciana, destaca la seva obra The Kingdom of Valencia in the Seventeenth Century 1979 També estudià la demografia a la costa mediterrània espanyola, sobre la qual publicà La familia en la España mediterránea siglos XV-XIX 1987 i The History of the Family 1989 L’any 1999 publicà Early Modern Spain a Social History Posteriorment, dedicà els seus estudis a Granada, temàtica sobre la qual publicà Familia y sociedad…
Jean François Fernel

Jean François Fernel
© Fototeca.cat
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i metge francès.
Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval
Menaḥem ben Abraham Bonafos
Filosofia
Judaisme
Filòsof jueu, redactor d’un vocabulari de termes filosòfics titulat Miklal Yofi.
Les definicions hi són preses d’obres filosòfiques hebrees, en especial del Moré Nebukim de Maimònides
Saurina d’Entença i de Montcada
Història
Filla de Berenguer V, segona muller de l’almirall Roger de Lloria (1291).
Vídua el 1305, volgué 1306 que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia 1319 Pledejà amb els homes de Penàguila per raó dels termes del castell de Seta 1323 i també, sobre termes, amb Ponç Guillem de Vilafranca 1324 Li foren reconegudes pel rei 1325 les possessions del castell i la vall de Seta, Calp, Altea, el Puig, la vall de Travadell i diverses cases i heretats a Gandia, Dénia, etc Disposà l’edificació d’un monestir de menoresses a Xàtiva, on volgué la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina