Resultats de la cerca

Membre del Club d’Esquí Puigcerdà, es proclamà campió d’Espanya d’eslàlom gegant 2007, 2009 i eslàlom 2009 Disputà les proves de descens i supergegant durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010, la prova de descens en els Jocs Olímpics de Sotxi 2014, quatre edicions de la Copa del Món 2007-10 i quatre Campionats Mundials 2007, 2008, 2009, 2011

Deixeble d’Agustí Potelles i d’Eudald Brunet, completà la seva formació a la Llotja de Barcelona, ciutat on concorregué a l’Exposició del Retrat 1910 i a la VI Internacional de Belles Arts 1911 Fou auxiliar 1922 i més tard professor i director des del 1928 de l’Escola Municipal de Dibuix de Vic, i dirigí una acadèmia privada, on tingué com a deixeble Josep Gudiol i Ricart Conreà l’escultura religiosa per a esglésies i obres per a particulars Sant Antoni , Vic, coll Orriols i féu interessants assaigs i esbossos de concepció molt lliure El seu fill, Salvador Puntí Vic 1909, continuà la…

Vida Crític cinematogràfic del diari falangista "Solidaridad Nacional", a partir del 1958 inicià una trajectòria com a guionista al costat d’Antonio Santillán en Cita imposible 1958 Los desamparados 1960 Trampa mortal 1962 i Senda torcida 1962 Després adaptà la versió de Maria Rosa 1964, Armand Moreno, protagonitzada per Núria Espert, i treballà regularment amb Germà Lorente a Donde tu estés 1963 Un día después de agosto 1966 Su nombre es Daphne 1966 Cover Girl 1967 i Sharon, vestida de rojo 1968 Autor de l’argument de Tuset Street 1968, Lluís Marquina, iniciat per Jordi Grau, tornà a…

De jove actuà com a capità corsari perseguint eficaçment els vaixells pirates algerians que devastaven les costes mallorquines El 1735 fou designat patró del xabec correu entre Barcelona i Palma, càrrec que alternà amb el seu pare Onofre El 1738 li fou atorgat el títol, honorífic, d’alferes de fragata, i el 1756 ingressà a l’armada reial com a tinent de navili efectiu El 1763, en un combat naval, derrotà i féu presoner el pirata algerià Selim, i el 1775 intervingué en el fracassat desembarcament a Alger Ascendit a brigadier de l’armada 1775, prengué el comandament d’una esquadra de trenta…

Es casà 1189 amb Elisabet, hereva del comtat de Gloucester El 1199, en morir Ricard, prengué el títol de rei, en detriment del seu nebot el duc Artur de Bretanya El 1200 es casà novament, amb l’hereva, Isabel d’Angulema Felip August de França el considerà usurpador, i el 1202 el desposseí dels feus que el rei d’Anglaterra tenia a França Joan sense Terra capturà Artur de Bretanya i l’assassinà Es revoltaren Anjou i Bretanya 1203, Normandia 1204 i Turena 1205 Practicà una rígida política repressiva amb els seus súbdits, per tal de sotmetre els gallesos, els escocesos i els…

Fill del duc Lluís I, féu assassinar, fent-li costat la noblesa savoiana, el canceller de Savoia Giacomo Valperga, acusat de treballar a favor del rei francès Lluís XI, el qual féu empresonar Felip 1464 Posteriorment es posà al servei del duc Carles I de Borgonya, però després l’abandonà, i féu les paus amb Lluís XI, que l’omplí d’honors

Impulsor de l’escalada a Catalunya durant les dècades de 1950 i 1960 S’inicia en l’excursionisme i l’escalada com a soci de l’Agrupació Excursionista Icària i fou un dels membres del grup anomenat els Bèlits El 1956, juntament amb alguns companys dels Bèlits, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i s’integrà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE, que presidí entre el 1963 i el 1967 i del qual va ser un gran animador Realitzà destacades obertures i repeticions de vies d’escalada a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus, a més de divulgar parets i racons menys coneguts aquells anys, com…

En 1346-66 inicià i dirigí les obres de la seu, segons el projecte d’Antoni Guasc 1345, modificat per Benet Basques, de Montblanc

Fill del secretari de l’Ajuntament de Caseres, el 1939 fugí amb la seva família a França, on formà part de la Resistència contra els nazis en esclatar la Segona Guerra Mundial Capturat el 1943, després d’ésser empresonat a Tolosa, Biarritz i Bordeus, del gener del 1944 a l’abril del 1945 fou successivament internat als camps de concentració de Buchenwald, Mittelbau-Dora i Bergen-Belsen Després de recuperar-se a Perpinyà, estudià geografia a la Universitat de Montpeller El 1952 tornà a Catalunya, on treballà en una editorial El seu pare, que també sobrevisqué, fou represaliat per la dictadura…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…