Resultats de la cerca

Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou…

Carmelità observant, fou lector del convent d’Avinyó 1478, provincial dels estats pontificis, procurador general de l’orde a Roma, vicari general 1502 i general de l’orde 1503 Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia 1483 Deixà inèdites un gran nombre d’epístoles literàries d’instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern

Prevere, doctor en teologia i catedràtic de retòrica a la Universitat de la ciutat de Mallorca Només se li coneix un Sermón en honor de Ramon Llull, publicat el 1668

Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills illustres, una Historia o crónica relación de Lluchmajor publicada en fascicles del 1932 al 1934 Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en la seva versió castellana de…

Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat aigües, delmes, biografies de fills illustres Entre aquests estudis destaquen Origen y progreso de la…

Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús 1781 i les doctrines lullianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea Formà part dels consells reials 1782, fou assessor de la intendència de Catalunya 1798 i alcalde major de Sevilla 1807, on fou catedràtic de lleis Fou pare de l’historiador Joaquim Maria Bover Publicà Compendio de Historia Universal 1796

Destacà com a nedador de crol al Club Natació Terrassa, on també jugà a waterpolo 1933-36 Fou cofundador del CN Terrassa, secretari i president 1951 Com a regidor d’Esports de l’Ajuntament promogué la construcció de la piscina coberta municipal 1963 Igualment, fou secretari de la Federació Catalana de Natació FCN 1940, fundador i director del seu Butlletí Informatiu 1944-53 i collaborador de La Vanguardia i Vida Deportiva 1951-54 En l’àmbit estatal, fou cofundador del Collegi d’Àrbitres 1943, coseleccionador de waterpolo 1945-46, directiu de la Reial Federació…

Membre d’una dinastia egarenca lligada a l’hoquei, es formà al Club Deportiu Terrassa, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya 1953, 1956, 1959 i tres Copes del Rei 1955, 1966, 1967 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, en els quals aconseguí la medalla de bronze, de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968, on aconseguí diploma olímpic Fou 75 vegades internacional Presidí el Club Deportiu Terrassa Hockey 1983-87 i fou directiu de la Federació Catalana d’Hoquei

Es formà al Club Deportiu Terrassa, on jugà tota la seva trajectòria esportiva, i guanyà dos Campionats de Catalunya 1956, 1959 i dues Copes del Generalísimo 1966, 1967 Amb la selecció espanyola, aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Roma 1960

Membre del Club Deportiu Terrassa, amb el qual aconseguí dotze Campionats de Catalunya 1942-50, 1952, 1953, 1956 i vuit Campionats d’Espanya 1943, 1945, 1946, 1948-51, 1955 També fou integrant de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en els quals aconseguí la quarta posició Fou medalla d'or als Jocs Mediterranis 1955 celebrats a Barcelona Li foren atorgades dues medalles al mèrit esportiu una de la Delegació d'Esports estatal i una altra, de plata, de l’Ajuntament de Terrassa 1969