Resultats de la cerca

Vida Nasqué circumstancialment a Mallorca, on els seus pares, que eren catalans, s’exiliaren durant la guerra del Francès Altra vegada a Barcelona 1822, inicià els estudis musicals amb Ramon Vilanova, llavors mestre de capella a la catedral Vers el 1830 es traslladà a Madrid per estudiar al conservatori, institució que li atorgà el primer premi de piano el 1832 Aquest any viatjà a París, on estudià amb PJ Guillaume Zimmermann i rebé grans elogis de HJ Bertini, F Liszt i AF Marmontel El 1836 s’establí a Lió, on es dedicà a la docència i a fer concerts De nou a Barcelona 1852, continuà la seva…

Estudià a Madrid i a Barcelona i es titulà el 1878 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona Autor del pla topogràfic de Gràcia, on feu la casa de la vila, és autor també de l’església de Sant Fèlix de Sabadell 1884, el mercat de la Llibertat de Gràcia 1888, el Panteó Mulleras de Sant Gervasi 1889, el santuari de Sant Josep de la Muntanya 1894 i la parròquia de Santa Coloma de Gramenet 1915 Tingué com a collaborador Francesc Berenguer i Mestres

Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’Angeleta, la qual…

Collaborà, entre altres publicacions, a La Bandera Catalana , Lo Gai Saber , La Renaixença i La Ilustració Catalana Conreà una poesia de caràcter èpic i llegendari La batalla del Bruc 1876, Glòria a Montserrat 1873

Fill d’ Eduard Bertan i Rubio , metge Collaborà a La Vanguardia i El Día Gráfico , entre d’altres Impulsà la creació a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador  Bona part de la seva obra està relacionada amb els estudis sobre espectacles musicals, amb llibres com Los maestros cantores de Nuremberg 1905, La dansa en el teatre 1908, Entre el telar y el foso 1910, La tonadilla y la danza 1915 i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1837-1930 1931 Com a dramaturg va escriure diverses novelles i peces teatrals en castellà, com ara El rey 1903 També publicà, en català…

Tintorer granadí, descendent dels ibn Siraǧ, el 1568 intentà d’apoderar-se, amb una partida de moriscs, de la ciutat de Granada, però fracassà, fet que inicià la revolta de Las Alpujarras Aben Humeya el nomenà algutzir, però fou destituït a causa de la seva crueltat envers els cristians

Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer Degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1926 i creador de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern 1900-28 Publicà una breu guia historicodescriptiva de les principals biblioteques del món 1911-17, una Bibliografía jurídica hispánica 1912-19 i una sèrie d’estudis monogràfics, d’entre els quals destaca el dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès, treball premiat i publicat el 1910 i reeditat el 1931 sota el títol San Cugat del Vallés su descripción y su historia

Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte…

Estudià al Conservatori del Liceu amb Joan Cuyàs i F Sánchez Gavagnach, i també amb els pianistes P Tintorer i C Vidiella El 1886 es casà amb el mestre de piano Joaquim Perona i Calafell i, posteriorment, el 1900, amb Enric Lapeyra i Rubert, germà del pianista Josep Lapeyra Destacà en el conreu de la cançó, i fou una de les concertistes de lieder actives al principi del segle XX Fou professora de cant de l’Orfeó Català, entitat amb la qual el seu marit es vinculà des de la seva creació, i també solista del cor A més, participà en la fundació de la secció femenina de l’Orfeó

Inicià els estudis a Montblanc i els continuà a Barcelona amb A Barba, P Tintorer i JB Pujol Destacà com a bon pianista i guanyà diversos guardons en concursos de piano El 1883 ingressà al Conservatori de París En aquest centre amplià estudis amb AF Marmontel i el 1885 obtingué el primer accèssit en un concurs de piano Al cap de tres anys tornà a Barcelona, on, segons la documentació conservada, participà en diferents concerts La seva vida, però, es desenvolupà bàsicament a París Allí fundà la Société Espagnole de Concerts i realitzà nombroses actuacions El 1890 feu una gira per…