Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Harry Vernon Tozer
Arts de l'espectacle (altres)
Investigador i pedagog de l’art del titella, especialment el de fils marioneta), reconegut mundialment com el mestre d’aquesta especialitat.
Fill de pares anglesos, s’establí a Barcelona el 1925 Fascinat pel titella de guant català putxinelli , el féu conèixer a l’estranger i connectà els titellaires de Catalunya amb els d’altres cultures Perfeccionà diversos aspectes de la construcció i posada en escena del titella de fils, especialment el control vertical i un segon pont de manipulació a la boca de l’escenari Fundà el grup Marionetes de Barcelona 1955-84 i fou professor del departament de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre 1973-90 Membre d’honor de la Union Internationale de la Marionette…
Ezequiel Vigués
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Anà a Londres i a París, on creà i regentà el cabaret Sevilla, i el 1930 obrí el teatre Petit Moulin, dedicat als titelles El 1931 tornà a Catalunya i hi introduí el titella francès, adoptà el nom de Didó i, amb Teresa Riera, assolí una ràpida popularitat per la qualitat dels seus espectacles Era autor de les obres que presentava, les més populars de les quals foren recollides en el volum pòstum Teatre de putxinellis 1975 És l’introductor del titella francès a Catalunya
Juli Pi i Olivella
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Pere Romeu el contractà per a actuar a Els Quatre Gats, on es féu contertuli i amic de Picasso, SRusiñol, RCasas, PGener i altres artistes i intellectuals de renom Diversos autors escriviren obres per al seu teatre de putxinellis Quan Els Quatre Gats tancà, donà el seu nom al teatret amb el qual actuà per tot Catalunya El seu titella més cèlebre fou l’anomenat Perico Els seus darrers anys tingué al seu càrrec les sessions infantils de titelles al Turó Park La seva germana Balbina Pi i Olivella Barcelona 1858 — 1890 fou actriu teatral Debutà el 1877 i actuà des d’aleshores…
Daniel Masgoumiery i Pena
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Illustrà amb caricatures periòdics anarquistes o afins amb aquest moviment El Teatre Català , Tramontana , Mundo Ibérico , En Titella , etc Ja professionalitzat, els anys trenta dibuixà còmics per a l’editorial Bruguera Signava Daniel , Masgoumiery o, més sovint, Niel Féu gravats per a llibres de PBertrana, JUson, IIglésias, entre d’altres Pintà en miniatura escenes costumistes, natures mortes i flors, i féu decorats per a obres teatrals Collaborà sovint amb el seu germà Josep Masgoumiery i Pena Barcelona 1869 — 1942, escriptor i actiu militant anarquista Lampista de professió…
Pepe Otal
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el titellaire José Antonio Otal Montesinos.
Després d’estudiar enginyeria industrial a Saragossa i belles arts a València, el 1972 ingressà a l’Institut del Teatre de Barcelona per cursar direcció d’actors, si bé el 1973 s’integrà al departament de teatre de titelles, dirigit per Harry VTozer, amb qui trencà el 1974 Amb la voluntat de popularitzar el missatge social del titella de fil mitjançant les representacions al carrer, el mateix any fundà el Grupo Taller de Marionetas, de composició oberta i artísticament eclèctic, on el 1977 coincidí amb Carles Cañellas, Teo Escarpa, Luis Fellini i el llavors músic Jordi Bertran El…
Lambert Escaler i Milà
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Escultura
Teatre
Literatura catalana
Escultor, decorador i comediògraf.
Nebot del dibuixant Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat la gran…
,
Josep Maria Francès i Ladrón de Cegama
Literatura catalana
Novel·lista, narrador, poeta i comediògraf.
Vida i obra Fou redactor del diari “La Humanitat” 1931-38 i collaborà a “La Nau”, “En Titella” i “L’Estevet”, entre altres publicacions És autor de tres novelles en català La rossa de mal pèl 1929, que situa l’acció en els baixos fons barcelonins i n’ofereix una visió entre realista i truculenta, amb alguns ingredients fulletonescos La guerra dels sants 1932, on evoca les lluites socials i el pistolerisme dels anys vint i Retorn al sol 1936, obra de ciència-ficció, amb la qual l’autor satiritza determinades actituds polítiques i ideològiques També escriví alguns poemes, cuplets i la lletra de…
Joan Junceda
Disseny i arts gràfiques
Nom usual del dibuixant Joan Garcia-Junceda i Supervia.
Collaborà en nombroses publicacions d’adults i d’infants i illustrà centenars de llibres La seva obra, amplíssima i popular, sobresortí per l’encert expressiu, una extraordinària habilitat tècnica i seguretat artística Reflecteix les formes de vida de la societat catalana dels tres primers decennis del segle XX a través d’un gran poder de síntesi Abandonant la seva primera formació, castellana, — era fill d’un militar — , s’integrà plenament en l’esperit d’un poble que es trobava en un moment de recuperació de la seva personalitat Començà a publicar el 1902 al Cu-cut , on hi ha una bona part…
Pere Daussà i Lapuerta
© Família Daussà
Teatre
Director i gestor teatral.
Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre 1973 i en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona 1985, debutà el 1973 amb la companyia Gent SCP, fundada per ell, que fins el 1993 posà en escena L’alegria que passa , de Santiago Rusiñol 1979, Hombres i No , de Manuel de Pedrolo 1973, La festa del blat , d’Àngel Guimerà 1980, Guinyol i quimera de la ciutadana neuròtica , de Pep Albanell millor muntatge del Festival de Teatre de Sitges l’any 1977, El somiatruites , de Josep Albanell 1982, El rei i el drac , de Josep Albanell 1984, El titella pròdig , de Santiago…