Resultats de la cerca

Fill de Joan I, es casà amb Elionor d’Aragó Conquerí Ceuta i prengué part en el concili de Basilea i en la campanya de Tànger Escriví Livro da ensinança de bem cavalgar toda sela , apologia de la vida guerrera, i Leal conselheiro , collecció de màximes morals i reflexions filosòfiques

Format al Conservatori de Lisboa 1924-31, fou deixeble d’Adriano Merea i Vianna da Motta piano, Tomas Borba composició i L de Freitas Branco musicologia Parallelament estudià a les universitats de Lisboa i Coïmbra Ja d’estudiant destacà amb les seves primeres obres, mentre s’iniciava com a escriptor sobre temàtiques musicals Entre el 1932 i el 1936 impartí classes a l’Acadèmia de Música de Coïmbra, moment que coincidí amb la composició d’unes obres fortament influïdes per les d’A Schönberg, P Hindemith i B Bartók El 1937 es traslladà a París, on estudià musicologia a la Sorbona amb Paul-Marie…

A Lisboa dirigí un gran taller on treballaren els artistes més anomenats del país, però no és coneguda cap obra d’ell amb seguretat Possiblement és autor de les pintures del deambulatori dels templers a Tomar ~1515, amb influència flamenca

Actiu a Portugal des del 1517, fou un dels introductors de les noves formes renaixentistes, especialment les procedents del plateresc Des del 1517 substituí Boitac en la direcció de les obres del monestir dels jerònims de Belém, on construí el notable claustre Havia bastit el portal del sud del convent del Crist de Tomar El seu germà o fill Diogo de Castilho treballà a Coïmbra

El 1576 s’installà a Portugal, on desenvolupà un important paper en la renovació de l’arquitectura d’aquest país Són d’ell els aqüeductes de Tomar i Vila do Conde, els plans de les esglésies de São Roque i São Vicente de Lisboa i els de la de l’Espírito Santo a Évora 1590 Hom li atribueix també l’antic palau episcopal de Coïmbra

En les seves obres s’apartà de l’estètica manuelina i optà per inspirar-se en el Renaixement italià D’ell són l’absis dels Jerónimos de Belém, l’església del convent dels dominicans d’Elvas, les de Santo Amaro i de la Mitra, de Lisboa, i el claustre de Dos Felipes i l’església de Santa Maria de Conceição, de Tomar Collaborà en la reconstrucció de l’església de Graça, d’Évora

La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del s XX Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo 1903, estrenada el 1902 Especial fama tingueren els seus Romances baturros 1899 i 1906 i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial 1902, que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València

Fou sobretot un eclèctic i es mogué en les coordenades de la tradició quatrecentista tardana Encetà la seva activitat a Florència i Fiesole, i el darrer decenni del segle treballà a Portugal catedral de Coïmbra i església de la Concepció de Tomar Novament a Itàlia, intervingué en els baptisteris de Volterra i Florència i, a Roma, esculpí les tombes de Sforza 1505 i del cardenal Basso della Rovere 1507 a Santa Maria del Popolo També executà diverses escultures al seu poble natal claustre de Sant'Agostino i a Loreto baixos relleus amb episodis de la vida de la Mare de Déu, 1523-26…

La seva destinació, el 1738, com a militar a Menorca —sota sobirania britànica des del tractat d’Utrecht— donà com a fruit The History of the Island of Minorca , obra escrita en forma epistolar entre el 1740 i el 1742 i dedicada al coronel del regiment d’infanteria i major general de l’exèrcit britànic Richard Offarrel Fou publicada a Londres el 1752, i se’n feu una segona edició el 1756, any en què també es publicà a Dublín El 1754 es traduí a l’alemany Deschreinbung der insel Minorca i el 1769 al francès Histoire naturelle et civile de l’isle de Minorque , i no fou fins el 1781 que es…