Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Marc Ulpi Trajà

Cap de Marc Ulpi Trajà, al museu de Sousse
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (98-117).
Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a atènyer la…
Cai Messi Quint Trajà Deci
Història
Emperador romà (249-251).
Les seves campanyes militars a Mèssia i Pannònia li valgueren un dels prenoms i l’elecció a emperador per l’exèrcit, un cop vençut el seu predecessor i contrincant Felip l’Àrab L’han fet cèlebre els seus decrets de persecució contra els cristians — que creia un dels obstacles més grossos per a la restauració de l’Imperi — , entre els quals aconseguí de fer molts apòstates La seva actuació com a organitzador fou important, bé que breu També fomentà les construccions monumentals, com les termes de l’Aventí, a Roma Morí lluitant contra els gots i els carps a la frontera de Mèssia
Apol·lodor de Damasc
Arquitectura
Arquitecte que bastí el fòrum de Marc Ulpi Trajà
, a Roma.
Hom li atribueix també, entre altres obres, el pont sobre el Danubi, reproduït a la columna de Trajà i a l’arc de Trajà a Ancona
Publi Eli Adrià

Bust d’Adrià (British Museum)
Isaac Lee (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (117-138), de la dinastia antonina.
Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria, l’adoptà Interessat per la pau, deixà les conquestes de Trajà a l’Orient i es dedicà a l’organització interior de l’Imperi, viatjà arreu i establí una burocràcia forta i un control seriós de les finances Per defensar l’Imperi fortificà el limes , entre altres indrets, a Germània i a Britània mur d’Adrià Féu emmurallar també la ciutat de Roma muri Adriani Es preocupà pels cultes i les civilitzacions locals, però cometé l’error d’alçar un temple a Júpiter dins el recinte de Jerusalem, cosa que…
Decèbal
Història
Darrer rei dels dacis (87-106).
Durant el seu regnat, Dàcia assolí un moment de gran prosperitat Organitzà i dirigí la defensa dàcia enfront de l’expansió romana, i obtingué unes quantes victòries sobre els romans l’any 89 hagué de signar amb Domicià una pau, favorable, però, als dacis, i finalment, malgrat l’heroica resistència, fou derrotat per Trajà en dues campanyes 101-102 i 105-106 Per evitar la humiliació de la captivitat, se suïcidà
Vologès III de Pàrtia
Història
Rei arsàcida de Pàrtia (148-192).
Restaurà la unitat de l’imperi part, reclamà a Roma el tron d’or dels arsàcides que Trajà havia pres i amenaçà d’envair Armènia, cosa que féu en temps de l’emperador Marc Aureli Després d’algunes victòries, el seu regne fou ocupat pels romans, i la capital, Selèucia, i el palau de Ctesifont foren destruïts En signar la pau hagué de cedir l’alta Mesopotàmia a Roma
Ignasi d’Antioquia
Cristianisme
Bisbe i pare apostòlic, dit el Teòfor.
Bisbe d’Antioquia, fou conduït a Roma sota Trajà ~107 per tal de respondre-hi de l’acusació de cristianisme, i hi morí màrtir Durant el viatge adreçà set cartes a diverses esglésies i a Policarp d’Esmirna, testimoniatge singular d’una personalitat carismàtica de l’Església primitiva Aquestes cartes, segurament interpolades per algun autor posterior, han estat traduïdes al català per M Estradé La seva festa se celebra el 17 d’octubre
Francesc Solanes
Literatura
Història del dret
Jurisconsult i escriptor.
Catedràtic de lleis de la Universitat de Barcelona i després oïdor de l’audiència Austriacista, s’exilià a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà altres càrrecs de l’administració imperial És autor d’una biografia de l’emperador Trajà El emperador político y política de emperadores , 1700 i de Selectae iuris dissertationes circa edicta Praetorum 1730 Li és atribuïda la comèdia Duelos de amor y desdén 1694
Luci
Història
Membre del senat romà.
Procedia d’una família de la noblesa local de Bàrcino D’acord amb la seva categoria senatorial passà per diversos alts càrrecs, com és ara qüestor, tribú de la plebs, pretor any 98, governador de les províncies de l’Àfrica Proconsular i de Numídia vers 103-105 Tingué un paper destacat com a general en la guerra de Trajà contra la Dàcia Pagà unes termes a Bàrcino que corresponen probablement a les identificades sota, i al costat, de la casa de la ciutat
Luci Licini Sura
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
La seva vinculació a Catalunya ha fet creure que podia haver nascut a Tàrraco o a Bàrcino Tingué càrrecs importants a Roma des del temps de Domicià, però es destacà sobretot durant el regnat de Trajà, del qual fou amic Entre altres càrrecs, fou tres vegades cònsol els anys 92-97 i 102-107 És esmentat en diverses inscripcions de Bàrcino, a través del seu llibert Luci Licini Segon , que s’encarregà d’erigir, després de la seva mort, l' arc de Berà a la seva memòria