Resultats de la cerca

Intentà de renovar la tècnica teatral amb l’ordenació lògica de la trama i l’ús de la llengua toscana Escriví set comèdies de gran èxit, entre elles Il forca 1700, La somiglianza 1706 i La Gemelle 1718, aquesta darrera precedida del Diàlogo tra la Favola o il Momo, on es defensa de les acusacions de plagi

Professor d’anglosaxó a la Universitat d’Oxford, emprà els seus coneixements filològics en la creació literària Així, en la novella The Hobbit 1937 i les que formen la trilogia The Lord of the Rings 1954-55 parteix d’una trama èpica per a desenvolupar amb gran profusió de detalls un món imaginari Aquestes obres obtingueren un gran èxit Publicà altres contes i narracions del mateix estil, entre les quals destaca The Silmarillion 1977, de publicació pòstuma

Format a Barcelona, ha estat professor i catedràtic a les Facultats de Belles Arts de Bilbao, Sevilla i Madrid Entre el 1986 i el 1991 fou director del Museu d’Art de Catalunya, on encetà un procés de renovació i reforma de la institució Ha publicat, entre d’altres, Romànic català Pintura 1975, El Gòtic català Pintura 1977, La pintura romànica a Catalunya 1981, La pintura románica en España 1985, La trama de lo moderno 1988, i dirigeix la collecció La España Gótica

Escriví moltes peces dramàtiques en collaboració amb Francis Beaumont Collaborà també amb Massinger The Little French Lawyer, 1619 The Spanish Curate , 1662, amb Shakespeare segurament, a King Henry VIII i a The Two Kinsmen , i, encara, amb altres autors Tot sol escriví The Faithful Shepherdess 1609, Bonduca 1614, The Loyal Subject 1618, The Pilgrim 1621, etc Les seves peces, destinades a teatres privats, plenes de rèpliques enginyoses, amb reminiscències dels teatres castellà i francès contemporanis, solen tenir una trama plena d’imaginació i un desenllaç inesperat

Començà com a guionista, fins que el 1942 realitzà el primer film, L’assassin habite au 21 Després, amb Le corbeau 1943 i Quai des Orfèvres 1947, es destacà com un dels millors especialistes de la trama policíaca, que utilitzà per a exposar idees pessimistes sobre la societat actual L’any 1953, el premi del festival de Canes per Le salaire de la peur 1952 el consagrà definitivament Realitzà posteriorment Les diaboliques 1955, Le mystère Picasso 1956, La vérité 1960 i La prisonnière 1967, entre d’altres

Estudià economia i obtingué el títol de pèrit mercantil Traduí al català obres d’Èsquil, Maeterlinck, Brieux i Hervieu Amb el seu germà Domènec Corominas escriví nombrosos sainets, monòlegs, comèdies i quadrets dramàtics, normalment de trama senzilla i humor fàcil, adreçats a un públic popular Burgeseta 1910, Bèstia assenyalada 1912, A la “casa de socorro ”  1913, Institut d’apicultura 1914, Al museu 1915, Dolça llar 1917, La usufructuària 1919, Ditxós termòmetre 1920 i La parenta pobra 1921, entre d’altres Algunes peces foren recollides a Monòlegs s d, “Lectura Popular”, XVI

Doctor en drets per València i conseller de la ciutat 1598, el 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , fou autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una descripció de les festes…

Començà la seva carrera política al Centro Democrático y Social, per després passar a Alianza Popular, fundar l’Agrupació Independent de Xàtiva i posteriorment militar al Partido Popular El 1995 accedí a l’alcaldia de Xàtiva amb el PP, càrrec en el qual fou reelegit fins el 2015 Entre els anys 2007 i 2015 ocupà el càrrec de president de la Diputació de València, i en 2011-2015 fou diputat a les Corts Valencianes Al maig del 2015 fou suspès de militància del PP per la presumpta participació en una trama de desviació de fons públics, per la qual fou detingut al gener del 2016 

El seu “teatre estrany”, tal com és definit en el món anglosaxó, és una combinació d’escenografia, acció i efectes òptics i sonors Les seves obres eviten qualsevol trama, argument, caràcters o emocions Cal destacar-ne Angelface 1968, Classical Therapy or, a Week under the Influence 1973, Hotel for Criminals 1975, Book of Esplendors 1978, Reverberation Machines 1985 i Unbalancing Acts 1992 Ha recollit les seves darreres obres, estrenades la majoria amb el seu grup Ontological-Hysteric Theatre, en els volums My Head Was a Sledgehammer Six Plays 1995 i Paradise Hotel and Other Plays…

Considerat el compositor més significatiu en la història del musical nord-americà, les seves obres representen un pont entre l’opereta europea i l’emergent musical nord-americà La seva principal aportació fou un més gran realisme dels personatges i una integració més estreta entre les cançons i la peça literària L’obra més influent fou Show Boat 1927, amb text d’O Hammerstein, ja que, a partir de llavors, altres músics començaren a preocupar-se més per la creació d’un espectacle coherent musicalment i deixaren d’escriure cançons independents interpolades dins d’una trama, tal com…